27 de gener, 2018

"ARROP I TALLAETES" - Levante-EMV - 27.01.18


                   Este tradicional postre valencià és probablement la cosa més embafadora que he tastat mai. Ja ho saben, l'arrop és un xarop a base d'almívar concentrat de most de raïm, de sabor dolcíssim i aspecte molt fosc; i dins d'eixe espés beuratge s'hi suquen les talladetes. Normalment de carabassa, tot i que també es pot fer amb meló, meló d'Alger o fins i tot altres fruites. Però vaja, la recepta original és amb el most del raïm i carabassa de porc.

Esta setmana estem assistint a la retransmissió en directe del judici de la peça valenciana de la Trama PP, mal anomenada Trama Gürtel. Un espectacle tristíssim per allò quesignifica, però absolutament magnetitzant. No pots apartar l'orella de la ràdio, els ulls de la tele... És com el Teletienda de la matinada on no pots deixar de mirar com et volen vendre unes absurdes plantilles per semblar més alt, o el funcionament del Jex-Extender, un instrument dissenyat per la Santa Inquisició per allargar-te el piu. I el paral·lelisme ve donat perquè d'alguna manera els acusats han començat una carrera per a vore qui la té més llarga. A vore qui confessa més.

Nou empreses, nou, han pactat amb la fiscalia per evitar la presó. Han confessat que pagaven factures del PP, i que era la seua forma de contribuir a la campanya electoral popular. Això ja es va saber fa mesos. Hi ha qui sospita que a estos empresaris, els ix a bon preu la malifeta. Diuen que les multes són inferiors als beneficis aconseguits formant part de la trama. Hauria de jutjar-se, entenc jo, si la fiscalia és capaç de connectar les ajudes econòmiques amb adjudicacions concretes.

D'altra banda, l'altra banda, la de comissionistes. La de Correa El Bigotes. I Crespo, que de vegades ens n'oblidem, i és peça important per entendre la connexió. Crespo era el secretari d'organització del PP gallec, i és així com va conéixer a Correa, qui acabà fitxant-lo per al seu holding d'empreses extractores. Es veu que venia ensenyat de casa. Tots estos empresaris units a l'anterior, són el xarop. Eixa substància fosca, que fa una forta ferum, un pèl apegalosa, que taca tot el que toca.

I les tallaetes són els trossos de carabassa que ens han governat durant anys. RicardoCosta que fa uns anys deia que tot això era «rien de rien» ara ho «regrette tout». Canta més que «Le petite rosignol"EdithPiaf, i té gràcia això del cognom, vostés ja m'entenen. Costa que ho va negar tot, que va dir que tothom els hi hauria de demanar disculpes, finalment confessa. «Es cierto que el PP se financiaba con dinero negro». I comença a donar noms i més noms. I sobretot, com en els exercicis de matemàtiques, aclareix qui era la famosa X. Francisco Camps. El que fou President. Però hi ha més gent enviscada en el xarop. I aniran eixint encara més noms. Costa diu que fins i tot factures de la campanya a l'alcaldia d'Alberto Fabra el 2007 es van acabar pagant per una empresa. Caldrà confirmar això judicialment. I la resta. Al PP li espera un calvari judicial, resultat de les seues deshonestes pràctiques durant anys. Tant de bo no ho supere electoralment i desaparega... Després de tornar la pasta.

Perquè l'Arrop i Talletes és el postre, però el menú de tot això del PP és italià, com el de la màfia. O és pasta, o és una pizza, que és com li deien a les falses modificacions d'obra, per les que segons l'empresari Monsonís, el PP cobrava un 30%, a afegir al 3% de cada obra. Contra més sucre, més dolç

20 de gener, 2018

"CEFALÒPODES" - Levante EMV - 20.01.18

L'originalitat argumental és un plus, en esta selva d'articles de polítics venent el seu producte, i jo, sempre ho intente. Però quan l'originalitat va en contra de la claredat, ser original és poc intel·ligent. M'estic excusant, perquè tinc la determinació d'usar en estearticle una metàfora molt gastada, però molt eficaç.

L'estratègia de la tinta del calamar. Eixe pigment fosc que alguns cefalòpodes deixen anar per les obertures laterals quan es troben en perill, deixant així un rastre fosc, opac, que hauria de permetre desorientar a l'atacant. Al seu adversari. Es tracta d'una estratègia d'evasió. «Evasió o derrota»deuen pensar estos animals, capgirant el títol d'aquella pel·lícula.

Esta setmana hem vist, sense sorpresa, que el líder de la «Trama Gürtel», no era Correa, sinó el Secretari General del PP valencià. Així ho ha explicat tots i cadascun dels empresaris implicats en el pagament de les campanyes del PP del 2007 i 2008, i els responsables de les empreses d'Orange Market que feien d'enllaç. Ara ja sabem oficialment que la trama era com ja sabíem extraoficialment. Orange Market feia feines per al PPCV, i després per ordre del Secretari General del PPCV, facturaven a diferents empreses per conceptes de treballs que mai no s'havien fet per a eixes empreses. Què aconseguien les empreses a canvi? Sembla evident que contractes amb l'administració. I qui donava l'ordre directa? El PP per boca del seu màxim representat, el Secretari General, que era la mà dreta del President del partit. Estaven tan units que compartien sastre.

Això significa entre altres coses, i crec que així apareixerà a la sentència, que el PPCV es finançava il·legalment. Que eixe finançament va anar a parar a les campanyes electorals, amb la qual cosa si se suma a les quantitats declarades pel mateix partit, van superar en molt els límits permesos per a campanyes; cosa què des del meu punt de vista és un delicte electoral. I en tot cas, una profunda immoralitat, una trampa que condiciona els resultats electorals. Quants diputats, regidors, alcaldes menys hagués obtingut el PP sense eixa aclaparadora presència mediàtica? Hagueren pogut governar? No ho sabrem mai, el que sí que és segur és que el PP va fer la trampa premeditadament, i amb la intencionalitat de millorar resultats. Qui gastaria centenars de milers d'euros de més, si cregués que no els anava a ajudar a millorar a les urnes? Ningú. Encara que foren diners furtats. Perquè si les aportacions de les empreses eren a canvi de concessions d'obres i serveis públics, els diners eren públics, ens els estaven furtant a cadascú de nosaltres. Escoles, llits d'hospitals, pensions, ajudes als més desfavorits, pitjors carreteres...

La preponderància del PPCV  en les eleccions està directament vinculada a estatrama delictiva, organitzada pel mateix PPCV, a imatge i semblança, del que feien al PP espanyol de M. Rajoy. Els regidors i regidores de Castelló (i arreu) també se n'han beneficiat. Si les sigles es beneficiaven, els que anaven en eixes llistes, se'n beneficiaven. Guanyaven tots. Guanyaven dopats.

És per això que ara posen el crit al cel perquè una aplicació informàtica usa icones que no els hi agraden. És per això que fan oposició escorcollant les xarxes per vorequè diuen estoso aquells i poder pegar-se hipòcritament, tres colpets al pit. És per això que busquen convertir anècdotes més o menys afortunades en grans debats. És per això que intenten polemitzar amb un cul. Per a evitar que la gent pense en la seua cul-pabilitat. Tinta de calamar.

Els cefalòpodes són animals molt evolucionats. Són eficaços depredadors gràcies al seu sentit de la vista i als múltiples braços o tentacles amb els quals capturen a les seues preses. Són animals molt populars.

13 de gener, 2018

"LA CARA I LA CREU"- Levante-EMV - 13.01.18

La dreta té una obsessió amb la simbologia religiosa, que casa poc i malament amb un estat aconfessional. Però sobretot, casa malament i poc amb el seu discurs de pretendre que són els altres els qui tenen obsessions amb les creus i els símbols religiosos. El Nadal del 2015, el primer del govern de progrés després de 24 anys de desgovern de la dreta radical, confessional i incompetent, el PP va encetar una campanya histèrica i falsaria, inventant-se que no hi hauria la tradicional representació del Betlem a la porta de l'Ajuntament. Si no hi hagués estat, no passaria res, absolutament res; però el cert és que hi era. I el PP és tan profundament ridícul, i està tan instal·lat en la mentida i l'odi, que continuava fent la campanya, fins i tot amb el Betlem de cos present. L'única explicació que se'm va ocórrer és que no sàpiguen exactament que és la representació d'un Betlem, perquè ells sempre han estat més de Pessebre. Ja saben que vull dir.

Ara estan instal·lats en una polèmica perquè el Govern de la ciutat, dins de la remodelació del Parc Ribalta, i d'acord amb el que diu la Llei de la Memòria Històrica, ha decidit retirar la Cruz de los Caídos que s'hi va incrustar els anys 40 per a major glòria del franquisme. Eixe règim dictatorial, que el PP s'ha negat a condemnar reiteradament. Cert és que el primer consistori democràtic, va decidir canviar-li i el nom i dedicar-lo a «les víctimes de la violència». Bé, doncs un signe religiós no pot representar a totes les víctimes, per la senzilla raó de què hi ha víctimes de diferents confessions, o aconfessionals que no s'hi senten representades.

Ací potser caldria recordar que la ciutat té un altre monument dedicat a les víctimes de la violència que s'instal·là en època del PP. Cert que amb llargues polèmiques sobre la legalitat del que es va considerar una «millora d'obra», sobre la ubicació, sobre el cost d'instal·lació... Però obviem tot això. El cert és que el respecte del PP per les víctimes de la violència tendeix a zero. Com s'explica sinó que aquell homenatge monumental s'haja quedat en la meitat? Mans enlaire, sí, però els coloms han volat. Ni per solidaritat d'espècie entre gavinots i coloms, es van molestar en resoldre el tema. Allí queda a la rotonda, com a memòria del seu cinisme majúscul.

D'altra banda el PP troba il·legítim que el govern democràtic de la ciutat prenga la decisió de retirar la Cruz de los Caídos, però van trobar del tot legítim gastar-se un dineral inútil en fer capelletes inservibles i mai usades, en el camí de la Magdalena. O ordenar que es retirés la placa donada per Moros d'Alqueria, recordant que hi ha una església a Castelló construïda al solar on hi va haver l'antiga mesquita de la ciutat. Tenien por, van dir públicament, de què els musulmans de la ciutat reclamaren l'espai. S'ha de ser tararot, com a poc.

Ara la nova falsa polèmica ve a compte del mapa de geolocalització de la ciutat, que vaig presentar en gener del 2016. L'instrument informàtic ofereix algunes icones per assenyalar llocs d'interés. Els espais religiosos es van marcar amb una lluna, perquè per als centres mèdics s'havia gastat la creu. Ara, just dos anys després, el PP se n'ha adonat, i ha confós la mitja lluna creixent que apareix als mapes, amb la mitja lluna minvant que identifica l'islam. En tot cas ja s'ha canviat per l'octàgon, símbol internacional de la pluralitat religiosa, per evitar interpretacions malicioses i hipòcrites per part de l'integrisme religiós del PP.

Recorde que en un programa de TV vaig tindre l'ocasió de fer-li una pregunta al que aleshores era el seu president provincial. Li vaig preguntar si quan feia la renda posava la creueta a «església catòlica» o a «assumptes propis». Anys després el Jutge va sentenciar que a «assumptes propis» i l'envià a la garjola. I el PP no ha canviat massa. Usen les creus per a assumptes propis, en este cas electorals. I és que tenen molta cara. Són la creu que arrossega esta ciutat.

BONUS TRACK. Després està el gran Vidal, de Ciudadanos, que es vol apuntar a la festa i fa un comunicat dient que l'octàgon és una Creu de David, que supose deu voler dir Estel de David. És el que passa quan vas a "rebufo", que acabes "rebufat".

06 de gener, 2018

"EL RÈGIM NO FUNCIONA" - Levante-EMV- 06.01.18


Un organisme especialitzat, depenent del Consell d'Europa ha emés estos dies un document de 12 fulls, com si fos un calendari. La diferència és que en lloc de despullar bombers musculats o jugadores d'un modest equip d'handbol que busquen patrocinador, despulla al Regne d'Espanya, i el deixa amb totes les vergonyes a l'aire.
Jo ho celebre per dues raons. La primera perquè quan tu dius coses així, sempre salten els saberuts de part, dient que eres sectari, exagerat, odies Espanya, i eres un bocamoll. Ara ho diu un organisme poc sospitós de valencianista, trenca pàtries, ni adoctrinat. I per altra, i esta és encara més important, perquè la crítica feta per una organització com esta, hauria de provocar la reacció per resoldre els problemes assenyalats. Tot i que francament, no em veig a Mariano Rajoy dient que per al 2018 es planteja deixar de fumar puros, seguir caminant ràpidament, i treballar per recuperar la més que deteriorada democràcia espanyola. Una democràcia que ara mateix és més una declaració semàntica que una realitat jurídica i política. Trist, però així és. Estan deconstruint la democràcia.
L'informe deixa clar que Espanya és ara mateix un estat fallit en relació al seu funcionament parlamentari i judicial. I no és només un problema del partit del govern. És més greu, és del partit de govern, i dels que han estat partits de govern, i dels que els hi han donat suport actiu o passiu. És un règim. Recalcitrant. Perquè cap de les 11 mesures sobre independència judicial i lluita contra la corrupció que havia reclamat el Consell en un informe anterior del 2013, s'han implementat. Ni una, ni mitja, ni cap.
L'informe és molt dur pel que fa als regals institucionals i la regulació dels grups de pressió. Apunta amb això al que passa amb les portes giratòries. Eixa terrible i dolosa connivència dels partits del règim amb les companyies elèctriques, la banca i altres sectors, que tenen un immens poder sobre la legislació i sobre el Parlament.
El Consell reclama un codi de conducta per a les fiscalies (coincideix en el temps amb les crítiques de la jutgessa Ayala, i tot el que està passant amb la ràtzia a Catalunya que va molt més enllà de la persecució a polítiques, arribant als mestres, treballadors d'empreses de correu, editors de revistes...). Exigeix un codi no només d'ús intern per als professionals, sinó públic, publicat i publicitat. També critica l'informe que no hagen fet cas a les seues recomanacions per assegurar la independència del Consell General del Poder Judicial. Del que recorda que mai hauria d'estar sota la tutela de les autoritats polítiques, ni pel que fa al nomenament dels seus membres ni pel que fa al seu marc legal. Insisteix en la manca d'independència dels alts tribunal, des de les Audiències Provincials fins a l'audiència Nacional o el Tribunal suprem. Emfatitzant amb la perniciosa i obvia dependència política d'estos dos darrers.
Afirma dramàticament que els poders executiu i legislatiu s'amalgamen amb freqüència, i que el poder judicial està davall la fortíssima influència partidista, concloent que no hi ha separació de poders. Ja va avisar Guerra. Ara el Consell d'Europa li fa l'autòpsia a Montesquieu i el resultat és que va ser enverinat.
El Règim del 78 és un sistema amb un inadaptat funcionament parlamentari, sense control sobre els lobbies i la seua economia, amb un poder judicial depenent de l'arbitrarietat partidista. Que Felip el Borbó, es permetés el luxe d'afirmar a la seua al·locució nadalenca que "vivimos en un Estado de Derecho" i a una "democrácia madura", no fa altre que posar en evidència que el Rei, com el de la història, també va nu. O viu a la seua torre d'ivori sense saber que passa al món real, cosa probable, o és que forma part del caduc Règim del 78, cosa segura. I escolten... És ara a primers d'any que tothom pensem a posar-nos a règim, no? Doncs és hora de canviar el que tenim, que òbviament, no funciona.