25 de novembre, 2017

"COL·LABORACIÓ NECESSÀRIA" LEvante-EMV 25.11.17


Quan jo vaig començar en això de la política, recorde que un dels debats recurrents era el del finançament dels ajuntaments. Sempre recordàvem que s'havia fet una descentralització cap a les autonomies, però no cap als ajuntaments. Sabíem que la culpa era del PP i del PSOE que eren els únics que havien governat Espanya (i encara) i en aquell moment representaven el 90% dels càrrecs electes (afortunadament ja no). Ara ja no se'n parla, ara estem molt pitjor. L'estat ha intervingut els ajuntaments en general, i molt especialment aquells dels qui no els hi cauen bé els governants. Madrid per exemple, mentre a Jaén els autoritze per escrit a passar-se la llei per l' Arco de San Lorenzo; que per això està allà.


I des del Govern del Botànic què estem fent per ajudar als ajuntaments? Si, d'acord, hi ha un fons econòmic que arriba alliberat als ajuntaments més necessitats, però no és només transferir diners, el Botànic fa més coses.



Per exemple. Les competències en matèria d'educació, que contemplen la construcció de centres educatius, corresponen a la Generalitat, a través de la Conselleria d'Educació. L'any 2000 es va constituir CIEGSA, una societat de capital cent per cent públic, dedicada en exclusiva a construir nous centres educatius públics. Però si ara telefones a CIEGSA, ja no l'agafa ningú, i no perquè la telefonista passés d'allí a Directora General de la Conselleria, i d'allí a l'oposició des d'on brama més del que diuen brama la tonyina, no. No contesta ningú perquè ha tancat. Arruïnada. Saquejada. D'escoles se'n van fer poques, però de sobrecostos n'hi va haver molts. Més de mil milions asseguren les Conselleries d'Educació i Hisenda. Clar que "només" en van ser 309 segons una altra Font (de Mora). Bé, això i un deute amb l'entitat europea que finançava.



La Conselleria té un pla de construcció i remodelació de centres educatius elaborat i prioritzat; i té pressupost per a fer-ho, però el que no té són suficients tècnics per a posar-lo en marxa, per culpa de la fallida de CIEGSA. Per això ha proposat als ajuntaments invertir 700 milions a canvi de què siguen estos els encarregats de fer i executar els projectes amb el seu personal. Un pla, val a dir-ho, d'adscripció voluntària.



Algú dirà que els ajuntaments, per culpa de la taxa de reposició de Montoro (darrere de cada problema sempre hi ha un Montoro), van molt justos de personal. I és ací on entra el SERVEF, que ha subvencionat quasi sis mil llocs de treball als ajuntaments, per suplir eixe problema. De totes les professions, titulacions i oficis. Quasi 4.000 per a joves, prop 2.000 per a majors de 30 anys. Més. La Conselleria de Polítiques Inclusives ha transferit als ajuntaments diners i personal per a poder desembussar el caos que vam heretar en dependència. I podríem posar més exemples de col·laboració entre institucions, que per cert, és un precepte al qual obliga la Constitució.



És a dir, que el que està fent este Govern amb la col·laboració dels governs municipals que volen, és resoldre imaginativament alguns dels grans problemes que ens va deixar la corrupció i la pèssima gestió popular. I és per això, que el PP ens té tanta ràbia, perquè queden constantment en evidència.

18 de novembre, 2017

"DES DEL BALCÓ" Levante-EMV- 18.11.17

El PP és protagonista principal, tot i que no únic, dels pitjors anys de l'economia espanyola. I això s'ha de dir, perquè si no acabarem per comprar el seu relat trampós del miracle econòmic, i de com van aconseguir evitar el rescat europeu. Qui ens va posar en risc de ser rescatats, van ser precisament ells. Potser no només ells, però principalment ells.
Ho dic, i ho explique. A hores d'ara ja és una obvietat que l'anomenada «regla de despesa» creada per Montoro serveix perquè les administracions autonòmica i local, que són les que presten els serveis públics de primera necessitat, vegen condicionada la seua capacitat de gestió, en favor d'una pretesa estabilitat econòmica. Bàsicament el que es fa, és impedir el creixement dels serveis públics i la prestació adequada d'eixos serveis, per supeditar-ho a una qüestió comptable. Sí. Volen que els ajuntaments (i les autonomies) tinguen superàvit, però els condicionen en què se'ls poden gastar. Unes condicions draconianes que fan que una part molt important dels diners estalviats gràcies a la bona gestió, vagen a eixugar el dèficit...de l'Estat. Dèficit que l'Estat continua disparant; mentre en paral·lel buida la caixa de les pensions.
Em sembla evident, que la norma s’ha de canviar. No cal parlar de Catalunya i la intervenció econòmica, perquè hi ha altres elements de caràcter polític que distorsionen el discurs, però mirem Madrid. Madrid aconsegueix reduir en 2.000 milions d'euros el deute heretat del PP, en només dos anys. Això és un 40% del deute. I en paral·lel, aconsegueix romanents per valor de 1.000 milions d'euros, tot, mentre paga puntualment als seus proveïdors. Doncs bé, malgrat els espectaculars resultats, la norma de Montoro permet intervenir les comptes de Madrid. No ho permetia mentre Gallardón (imputat ja) i Botella (que crec que també ho acabarà), endeutaven irresponsablement la ciutat, però ho permet ara que la gestió econòmica posa en evidència les maleses del PP.
I és que va d'això esta partida. Va d'usar normes ad oc, reglaments, lleis, fetes per intervenir les gestions pulcres que posen en evidència la gran mentia de què la dreta sap gestionar. La dreta que ha governat, el PP, robava, sí, i això és extremadament greu. I destruïa les proves, per això el PP com organització serà formalment jutjada. El primer partit jutjat com subjecte penal de la història de totes les espanyes. Però sobretot, era un mal gestor. Un desastre que malbaratava recursos públics i arruïnava territoris. El cas del País Valencià és paradoxal.
Ara mateix som l'única autonomia que amb un nivell de riquesa inferior a la mitja, som contribuents nats. És a dir, els pobres sent solidaris amb els rics. I malgrat això, el Govern del Botànic, amb uns recursos clarament insuficients, tira endavant polítiques de caràcter social impensables amb el PP. Tot, mentre setmana sí, setmana també, ens cauen via judicial sentències milionàries a pagar amb diners públics, fruit de la gestió de la banda popular. Sobre nosaltres la mirada inquisitorial de Montoro amb el vistiplau i l'ovació tancada de Bonig i la seua gent. Sobre nosaltres el risc permanent de la intervenció econòmica. El FLA és una estafa. Són els nostres diners que ens els presten amb interessos. Doncs bé, Montoro pot provocar retards en el pagament del FLA que ens abocarien a incomplir la «regla de la despesa», i pretesament justificaria una intervenció.

Entenen per quina raó dic que s'ha de canviar la norma? Una norma que no permetia intervenir administracions mentre malgastaven i robaven, i que ara permet intervenir aquells governs que demostren que l'esquerra gestiona millor. El FLA i la «regla de despesa» són dues armes d'una guerra política, no econòmica, del PP contra els nostres drets. Per això cal acabar amb les tres coses. El FLA, la regla, i el PP. Per això hui eixim al carrer, per això el PP es queda al balcó, observant. 

11 de novembre, 2017

"HO DIC PER AJUDAR" - Levante-EMV- 11.11.17

    F. Tarazona, J.Pol, F. Marqués, I. Costa, E. Cuesta, J. Álvarez, J.M. Tortosa, M. Rodriguez, J.M. Medina, A. Bosch, J.R. Barral, B. Rodriguez, V. Farnos, M. A. Guerrero, A. De Miguel, P. Cobián, A. Guerra, G. Pariente, V. Rambla, A. López, A. Mula, D. García, J.M.Méndez, J.Fernández, A. Cerdá, P. Ripoll, C. Perdomo, F. Molina, F. González, J.A. Megías, R. Blasco, J. Flores, C. Torres, J. L.Pepote, M.L. Carrera, J.Luzardo, J. Hernández, J.C. Clementa, J. Bolarín, R. Rato, J.M. Rodriguez, M.R. De Haro, J.M. Ródenas, E. Arnal, J.M. Traba, I. García, J.M. Santos, M. Lorente, B. Martín, E. Muñoz, P. García, F. Molina, T.Lorenzo, L.A. Solís, A. Vázquez, M. Cervera, J.J. Nombela, C. Sánchez, F. Areal, J.López, A.Polo, F.J. De La Riva, Á. L. García, A. Puente, C. Abellán, C. Manrique, L. Mellado, G. Ortega, J. Jiménez, J.E. Clerigues, E. Usaldón, J. A. Rodriguez, J.Á. Arranz, G. López, I.Mª Sánchez, D.Serra, S. Hernández, J. Villanova, C.Páez, A. Such, J. I. Molina, J.Gómez, J. Font, J.Merino, J. Guarro, J. Vázquez, J.Á. Cañas, J.R. Henriquez, J. Manuel, E. Bethencourt, D.Ibars, P. Crespo, J.A. Gallegos, F. Blaya, J. Fernández, M.De León, I. García, C.T. Martín, A. Serrano, S.Yagüe, R. Durán, M.A.Conesa, S. Caballer, P. Rotger, J.M. Méndez, F.García, A. Gacio, J. Dionisio, P. A.Sánchez, J.C. Aparicio, M.L. Carrera, R. Galeote, M. Torres, M.C. Castellano, J.M. Gabarri, R. Calatayud, L. Ramís, A. Varela, M. Tello, F. Berberena, M. Martínez, J.I. Fernández, Á. Currás, F. Sierra, S. Castedo, A. Marmotes, J.I. Fernández, J.L.Baltar, E. Rosado, J. Peñalver, L. Botella, J.L. Sánchez, J.L. Olivas, M.T. López, M. Rabaneda, J.J.Ripoll, L. Partida, E.Pastor, A. Tamayo, M. De León, J.J. Moreno, E. Crespo, J. Sepúlveda, S. Martín, Á. Acebes, M.A. Cámara, G. Reig, Á. Sanchís, A. González, J. Suárez, C. Ibáñez, J. Martínez, F. Granados, R. Betoret, A.E. Gómez, L. Bárcenas, R.l. Peset, F.A. El Jaber, C. Díaz, M.J. Velasco, D. Ramírez, A. Vallés, A.J. De La Viuda, A. Alvarado, M.A. Hernández , J.I. Sánchez, C. Fabra, J.A. Fernández, J. Pérez, M.I.Fernández, S. Guirao, M.I. Mendoza, M.M. Pedreño, V. Campos, M.L. Carrera, M.P. Adela, J. Bover, A. Grau, I. Vidal, R. Costa, F. Camps, G. Galeote, J. M. Fernández, G. Cañellas, J. García, J.M. Peña, T. Gómez, P.Á. Hernández, J. Toja, G. Conde, F. Muguruza, J. Morales, M. Carrillo, L.A. Elvira, J.L. Fernández, J.A. Pacheco, J,C. Bonet, S. Arencibia, A. Padrón, J.A. Alcoba , E. Hidalgo, A. Bea, J.C. Lantarón, J. Martín, J. Rodrigo, A. Garrido, J.L. Mosquera, K. Viane, G. Guerra, D. Vidal, J. Miranda, C. Silva, J.J.Cardona, J. Massot.
    Tots estos militants i càrrecs públics del PP han estat identificats per la justícia, tots imputats, alguns ja jutjats, i alguns condemnats. No sé jo, però crec que eixe «M. Rajoy» del Papers de Bárcenas, igual és el President del Govern. Ei, ho dic per ajudar.

04 de novembre, 2017

"GUERRES PROXY" Levante-EMV 04.11.17


Les guerres subsidiàries o guerres proxy són un tipus de conflictes en què es distingeix una confrontació interna entre diferents bàndols o actors que s'engloba com a part d'una altra rivalitat entre potències o actors externs. Segur que a tothom ens venen al cap tristos episodis bèl·lics entre grans potències, on els trets es disparen a un país tercer. De vegades, en forma de guerra civil.

Crec que una de les «grans potències» polítiques espanyoles, el PP, amb el seu aliat principal, Ciudadanos; intenta traslladar al territori valencià una guerra política d'abast estatal, que té a vore amb el grau de descentralització d'Espanya. I crec també, que per a guanyar eixa guerra per la recentralització, necessiten guanyar la batalla electoral valenciana. I ara mateix se'ls-hi  nota molt. Són «ansia viva» que diria aquell. La seua jugada és de manual.

L'atac constant i permanent a Compromís n'és l'evidència, i diu molt d'ells i la seua estratègia. El discurs del PP assenyalant-nos com a independentistes i radicals, té la conseqüència, no sé si buscada, de què després l'extremadreta, amb la que coincideixen a les manifestacions, ens ataca físicament. El discurs del PP dient que les nostres polítiques busquen el mateix que les polítiques dels grups independentistes a Catalunya, senyalen l'autonomia per justificar un 155. O dit d'una altra forma, retallar l'autonomia, tutelar l'autogovern, recentralitzar. Tutelar políticament, que tutelats econòmicament ja ho estem, gràcies al fet que quan ens van governar ells, ens van arruïnar. Per la via del malbaratament i la corrupció, que és on anaven a parar els escassos recursos que arribaven per culpa d'un finançament injust.

Esta gent, conscient que no ens pot acusar a nosaltres d'allò que som, perquè el que som ni és delicte ni res que se li assemble, ni espanta a ningú; ens acusa d'assemblar-nos a altres. Altres, que dit siga tot passant, són formacions legals i que a diferència del PP, no tenen imputats a les seues files. Esta gent, que viu en un constant estat de cabreig perquè el dia a dia judicial els recorda totes les il·legalitats i delictes que van cometre mentre governaven; ens acusa a nosaltres, no del que fem, sinó del que segons ells farem d'ací a 15 anys. Fan una projecció en el futur i ens ataquen. Amb l'agreujant de què és una acusació ideològica. No ens acusen de voler finançar-nos il·legalment com ells, ni de voler cobrar comissions, ni de fer contractes als amigatxos. No. Això no s'ho creuria ningú. Ens acusen de pensar diferent.

Jo trobe que tota esta pantomima en la qual estan instal·lats PP i Ciudadanos, intentant escalfar els ànims de la societat valenciana, posant-nos en una diana perillosíssima (ja hi ha hagut ferits, ja hem hagut de contractar seguretat a El Puig...), és una mostra de la seua debilitat, i de la nostra fortalesa. No sent capaços de qüestionar argumentadament les polítiques del Consell, intenten assimilar-nos a altres formacions als qui pressuposen mala imatge i pitjors intencions.
I és també un despropòsit aberrant, una perillosa irresponsabilitat, consistent en fraccionar la societat valenciana i enfrontar-la. Quan el que necessitem justament, és tot el contrari. Pau social, tranquil·litat, racionalitat i unitat. També per reclamar un finançament just, amb sindicats, empresaris i agents socials. Tots, excepte el PP i Ciudadanos, que posen l'autonomia en risc, jugant al Risk
.