16 de setembre, 2017

"FESTA DE PIJAMES" - Levante-EMV - 16.09.17


Com a pare d'una xiqueta que s'ha entestat a fer-se preadolescent (és a dir, és una xiqueta però ella comença a creure que ja no ho és tant), el concepte de Festa de Pijames m'evoca un grapat de congèneres seues, rient esbojarrades damunt dels llits, o compartint matalassos a terra, i negant-se a dormir molt dignes perquè encara és d'hora... Mentre les seues parpelles ja fa estona els hi porten la contrària.
Però com a polític, si sent parlar de Festa de Pijames em ve al cap Sónia Castedo, la que fou alcaldessa popular d'Alacant, polimputada i immersa en totes les trames de corrupció que s'han produït en aquella ciutat en els darrers anys. I sobretot em ve al cap aquella imatge icònica de Castedo en pijama, asseguda per terra del corredor d'un hotel, amb alts càrrecs del PP i NNGG, familiars, amics, i el que pagava la festa, Enrique Ortiz. El adjudicatari més gran de la ciutat. Hi ha una foto en la qual Castedo fa ullets d'haver fumat Bisontes. Una fotografia absolutament pornogràfica (no perquè deixe vore cap tros de carn pecaminosa) que és la representació gràfica d'una època indecent. La de «la fiesta no se acaba nunca en la Comunidad Valenciana». La de les bacanals amb diners públics, o de caixa B, de la qual el Govern del Botànic encara ha d'anar pagant les factures i netejar les conseqüències reputacionals.
La nit del dimecres al dijous, teníem Festa de Pijames a totes les Conselleries. No és que de tant en tant quedem per a passejar-nos en negligé pels despatxos oficials, ni que ens hàgem apuntat fervorosament a eixa moda d'anar pel carrer vestits amb uns modelets caríssims que semblen pijames i batins (que difícil s'està posant ser fashion sense perdre la dignitat!). En absolut. Li diem així, de broma, a una de les nits més llargues de l'administració valenciana. La que penja entre les dues jornades del debat sobre l'estat del país.
Dimecres durant tot el dia, a les Corts es produeix el debat. El President exposa tot allò que s'ha fet en el darrer any, allò que està fent-se, i normalment aprofita per a avançar algunes propostes de calat per als mesos vinents. Una anàlisi de com estem com administració i com societat. I després tots els grups parlamentaris, tenen el seu torn per dir la seua. I les rèpliques, i tot això que vostés ja coneixen. Eixa mateixa nit, els grups tenen fins a les 22 tocades, per presentar Propostes de Resolució. Que en definitiva vénen a ser propostes d'accions o programes que els hi agradaria que feren les diferents Conselleries. I com la segona sessió del debat parlamentari és l'endemà dijous, a segona hora del matí el govern ha d'haver contestat argumentadament totes i cadascuna de les propostes. Les que s'accepten tal com venen, les que es rebutgen, o fer alguna proposta de transaccionar aquelles que amb alguns canvis podrien ser assumibles.
Això vol dir que a totes les Conselleries, allò que podríem anomenar l'staf es concentra als locals disposats a estudiar, debatre, decidir la resposta, argumentar-la, escriure-la, i remetre-la a qui s'encarrega de recopilar totes les respostes per fer-les arribar als grups. Tot, perquè el dijous en la segona sessió, es votaran una darrera l'altra. Dimecres se'ns van fer les quatre del matí.
Però el PP ha convertit esta saludable pràctica en un disbarat. Perquè alguns, creuen que en política compta la quantitat i no la qualitat. El PP, per exemple, va presentar 1.017 propostes de resolució. Un vertader SPAM parlamentari. Van arribar fins i tot a registrar per error la plantilla en blanc en la que anaven afegint noms de monuments per demanar que foren BIC. Alguns inexistents des de les Guerres Carlines. Demanaven construir escoles ja inaugurades i amb alumnat. En fi. Pura vocació de fer obstrucció, castigant no només al govern, sinó sobretot al funcionariat. Una burla a les Corts. Una pèrdua de temps i recursos. Una estratègia patètica per poder dir que no consensuem res. Però saben què? A nosaltres ens serveix per a evidenciar que si governant eren tan perillosos com Castedo, fent oposició són tan incompetents com per deixar-se fotografiar en picardies, amb els «sospechosos habituales».


09 de setembre, 2017

"CATALANES I CATALANS" -Levante-EMV- 09.09.17


Voteu. Voteu el que millor cregueu per al vostre futur, però voteu. Per favor, l'1 d'octubre, aneu i voteu. Si voteu que no i el feu guanyar, dissoldran el Parlament i podreu triar gent que vos represente millor que l'actual majoria. Si voteu que sí, perquè voleu un nou país, doncs bon vent i pàtria nova. Feu-ne una perquè pugueu sentir orgull d'haver creat un país pròsper i just. Que genere un millor futur per als vostres descendents. No serà fàcil.

Voteu el que considereu millor per a vosaltres i per a la vostra descendència, però voteu. Cal que vote contra més gent millor. Perquè este acte, efectivament de desobediència a l'actual legislació espanyola, és el més revolucionari, que haurà passat a Espanya des d'abans de la mort de Franco. Perquè ací a diferència del que passà a altres llocs, el dictador va morir d'unes "heces en forma de melena", i al llit. I ací no hi va haver cap trencament amb les formes dictatorials. Ací la dreta va passar de la "camisa azul" de Suarez, a la camisa blau cel de Suárez. Entengue's la metàfora. Hi va haver un pacte mai escrit entre la dreta i l'esquerra. L'esquerra parlamentària renunciava al jutjament del passat durant la dictadura; a canvi, la dreta li regalava a l'esquerra una pretesa superioritat moral. I amb tot allò, hem arribat fins ací.
Jo no sóc cap revolucionari, mai no ho he estat. Sóc gent d'ordre que diria un vell amic. Sempre he preferit una evolució a una revolució. Però allò que el vostre parlament decidí dimecres, és el resultat d'una llarga evolució d'anys. Desobeïu lleis? Probablement. Com ho van fer desenes de joves negant-se a regalar un llarg any de la seua vida a l'estat, per servir a l'exèrcit. Allò acabà bé. Tenien raó. Finalment, la seua obstinació, la seua objecció, la seua desobediència va forçar un canvi legislatiu que tothom va aplaudir.
Voteu per als que ens quedem. Ajudeu-nos. Perquè l'Estat espanyol necessita urgentment una revisió interna que només es farà si hi ha un sotrac com el vot català de l'1 d'octubre. Perquè voteu el que voteu, si sou molts, el que és segur és que Espanya no tornarà a ser igual després del dia 2 d'octubre. Si voteu, aquells que hauran de marxar d’on ara seuen, són els que han jurat i rejurat que mai no votaríeu. Els que a diferència de Canadà, a diferència de Regne Unit, s'han negat a parlar, a escoltar, a negociar. A entendre que la llei ha d'estar al servei de la ciutadania, i que el corpus iuris d'un país, ha de ser viu i respondre a les demandes socials.
La tossuda determinació de dur endavant el legítim mandat del poble català de preguntar-li via referèndum, quin futur volen construir, ha evidenciat allò que ja sabíem, ha destapat allò que ens temàvem i ha descobert el que no volíem ni imaginar.
A Espanya no queda ni un gram de la separació de poders que garanteix la democràcia. Estem veien la camaraderia (i el mot no és casual i té tota la intencionalitat) entre el Gobierno i el Tribunal Constitucional. Hem vist com els jocs d'espies destapaven un a operació de clavegueram com no s'havia vist des dels GAL. La Comissió d'Investigació de l'Operació Catalunya al Parlament català, va considerar provat per amplíssima majoria, l'existència d'una policia paral·lela que hauria creat informes policials falsos per lligar polítics independentistes a la corrupció i, això, alterar els resultats electorals a Catalunya. Sis milions d'euros per comprar creadors d'opinió. Tertulians per espigolar-los ací i allà, per redactar columnes i editorials, per intentar desacreditar el moviment social més important nascut a l'Europa comunitària en les darreres dècades. La gent que omple carrers i carrers els 11 de setembre any rere any, des d'en fa ja uns quants.
Voteu. Per favor voteu. Allò que vulgueu. No sé si el vostre vot servirà per a crear un nou estat a Europa. Però sé que en el pitjor dels casos somourà els fonaments del vell estat Espanyol, que és ara mateix insostenible. Governem per mediocres i incompetents, que no dubten en corrompre la separació de poders per mantenir el poder. Un poder corrupte. I no parle només de corrupció econòmica. I no parle només del PP.

02 de setembre, 2017

"LA MINISTRA SANTERA" - Levant4e-EMv- 02.09.17

La Ministra d’Ocupació ha fet unes declaracions, i és reincident en la matèria, afirmant que la crisi laboral està poc menys que superada i que l’ocupació que s’està creant és de major qualitat que la prèvia a la crisi. Este atreviment ha generat una reacció gairebé unànime, desmentint-la.
El cert és que costa d’entendre tanta gosadia, sembla que la Ministra visque en un univers paral·lel, sense relació amb el mercat laboral. I el cas és que així és. Segons el web del propi Ministeri, la Ministra no ha cotitzat ni un sol dia de la seua vida en cap empresa, ni ha aprovat unes oposicions que li conferisquen la condició de funcionaria. Nascuda el 1967 es va llicenciar en dret i econòmques-empresarials. Però la seua vida professional no comença fins als 30 anys, així que ho li va costar un poc llicenciar-se, o va estar una llarga temporada plegada de mans. Perquè encara que al web diu que entre 1993 i 1997 va desenvolupar la seua activitat professional en el sector privat, deguera fer-ho en negre, perquè ningú va cotitzar per ella.
La suea vida laboral està vinculada al seu partit. Entre 1997 i el 2000 va ser alliberada del PP andalús primer i membre del Consell d’Administració de RTVE més tard. I d’allí, ja diputada al Congreso des del 2000. Esta senyora que mai no ha treballat ni com professional autònoma, ni en cap empresa privada, és l'artífex de la més perniciosa reforma laboral que ha patit Espanya en els darrers 35 anys. Això sí, és llesta. Molt. He tingut l’oportunitat de debatre i negociar amb ella, i passa del somriure postís a l’agressió verbal carregada d'arrogància, en el temps que li costa a Mariano Rajoy dir: “se fuerte”.
No compartisc amb la Ministra ni tan sols el diagnòstic de la situació. Perquè dir que tenim una elevada taxa d’atur, no és més que assenyalar un símptoma, però el diagnòstic està per fer. Entre altres moltes raons, perquè tota la informació estadística amb la que treballem tant el Ministerio com la Conselleria, és limitada i sovint molt poc útil. La distribució sectorial que es fa, s’ajusta poc a la realitat, és impossible desagregar fluxos i les dades territorialitzades són només xifres amb una baixa capacitat explicativa. És per això, que una de les tasques fonamentals del Govern del Botànic està sent refer les estadístiques i elaborar una diagnòsi acurada del país, a través de programes com Avalem Territori.
El que sí que semblava que compartíem, és l’evidència de la simptomatologia. Gent que no treballa, famílies senceres que no reben cap renda salarial, sectors de població fora de cobertura per part del Ministeri… Però ara ja crec que no compartim ni això, a la vista de l’alegria amb la que la Ministra afirma que el pacient evoluciona tan bé, que ja està millor que abans de caure malalt. Que ja ha deixat l’UVI per passar a planta, i que el dia menys pensat li donen l’alta.
En tot cas, el que és segur que no compartim és el tractament necessari. El Ministeri tira d’homeopatia. En el cas de la Ministra, direm que fins i tot de la Santeria, ja que s’encomana a la “Virgen del Rocio” per resoldre els problemes que a ella li van grans. Perquè els resultats trimestrals de l’enquesta de població activa, que ella irresponsablement presenta com a símptoma de recuperació, és pur efecte placebo. Quan veus que baixa el nombre de persones aturades, et trobes un poc més optimista. 
Però no hi ha cap evidència científica que avale que l’ocupació que es crea és de major qualitat que la prèvia a la crisi. Tot el contrari. Una anàlisi el més rigorosa possible del mercat laboral allò que diu és que mai abans hi havia hagut tanta gent que està en el rang de pobresa, malgrat treballar. Mai abans havíem tingut tant de treball precari. Hui hi ha menys contractes fixes que abans de la crisi i molts més d’eventuals, de temporals, de contractes a temps parcial. I això, en bona part, és el resultat directe de la Reforma Laboral d’una Ministra que mai no va treballar.