25 de febrer, 2017

"LUDD I GATES" Levante-EMT- 25.02.17


Malgrat que no és del tot segura la seua existència real, es dóna per bo que Ned Ludd va ser un treballador britànic que donà peu al personatge popular «Capità Ludd», que fundà el moviment luddista.

El luddisme o antimaquinisme va ser una protesta apareguda a la Gran Bretanya a partir de 1811 i que s'allargà fins al 1830. Sense entrar en massa detalls, podríem dir que era una reacció al procés d'industrialització. Els activistes tenien el convenciment que les màquines acabarien per ocupar els seus llocs de treball, deixant-los sense forma de guanyar-se el pa. Les seues accions eren violentes, ja que boicotejaven les fàbriques tot sabotejant-ne les màquines. Però també actuaven contra els primers obrers, sovint dones, que formaven part del primigeni proletariat. Tot per defensar el seu statu quo.
Davant de la imparable industrialització, finalment aquells moviments sindicals d'origen gremial, van acabar per admetre als nous operaris que tenien salaris de misèria, com a membres de ple dret.
A final del segle XX, en plena revolució digital, va sorgir un moviment conegut com a neoluddisme, que s'oposava a la intel·ligència artificial i tot avanç científic que es basés en la informàtica. Portant la lluita de classes, la dialèctica explotador-explotat, a una nova dimensió, considerant no només als empresaris com explotadors, sinó a la mateixa tecnologia pel que puga tenir d'alienant per «explotadors i explotats», convertint-los en parts funcionals de la maquinària tecnològica. No sembla però que este rebrot del luddisme 2.0 haja tingut cap èxit. Més enllà dels qui protesten perquè els aparcaments soterranis tenen caixers automàtics.
Però eixe pensament una mica primari, no ha desaparegut de l'imaginari col·lectiu, i ara que es parla del concepte d'Indústria 4.0 sembla reviscolar. Entenem per indústria intel·ligent, o ciberindústria una nova manera d'organitzar els mitjans de producció, que ens acoste a una nova revolució industrial.
La internet de les coses, que en definitiva vindria a ser màquines parlant amb màquines. Magatzems industrials absolutament informatitzats, que no només detecten quan les existències d'un determinat producte baixen, sinó que automàticament fan la comanda a la fàbrica. Això unit als autòmats que hui en dia ja, es mouen pels magatzems carregant, transportant, netejant, dibuixa en l'imaginari col·lectiu, unes fàbriques sense humans. I com en cada revolució industrial, això genera una immensa inquietud en moltes persones que temen perdre el seu lloc de treball.
Però hi ha algunes consideracions a fer. D'una banda, tota la robotització de feines que es fa a casa, per exemple, i per les que ningú no cobra, no està llevant cap lloc de treball. Està facilitant la vida a les persones. Per exemple, ningú no cobra per obrir la nevera, prendre nota del que falta i anar al mercat. Per tant, si és la mateixa nevera qui fa la comanda quan veu que no li queden iogurts, lluny de preocupar-nos, hauria de tranquil·litzar-nos.
D'altra banda, el fet cert és que malgrat els evidents avanços tecnològics i en processos industrials dels darrers 150 anys, hui hi ha al món moltes més persones assalariades de les que hi ha hagut en cap moment de la història. Els estudiosos diuen que en els propers 20 anys es modificarà un percentatge altíssim dels llocs de treball, per la robotització, la mecanització... Es transformaran, no vol dir necessàriament que el treball humà serà substituït pel de les màquines. De fet, hi ha una altra dada molt rellevant que convé tindre present. Un de cada dos llocs de treball creats en els darrers anys als EUA, són oficis que no existien abans. Entenen el que vull dir? Canviaran els llocs de treball, alguns es robotitzaran, però se'n crearan molts de nous.
I un apunt final sobre tot este procés. Bill Gates ha fet recentment una interessant afirmació: "si un treballador humà genera 50.000 lliures (posem ací un salari valencià) amb el seu treball a una fàbrica, el seu salari genera impostos; raó per la qual si un robot el reemplaça, les empreses haurien de pagar el mateix impost que si fos un treballador".