31 d’octubre, 2015

"SERÀ L'ANY QUE VE" Levante-EMV 31.10.15

El govern municipal, va dur al passat ple municipal un paquet de mesures fiscals que significaven una minoració d’ingressos d’un milió i mig d’euros aproximadament. Dit d’un altra forma, que els castellonencs i castellonenques pagarien 1’5 milions d’euros menys al seu ajuntament.
És evident que això condiciona la capacitat d’acció municipal, i eixe va ser un debat molt viu al si del govern. Calia decidir entre tindre diners suficients per fer algunes de les moltes coses que creiem la ciutat necessita; o pel contrari, baixar la pressió fiscal a la ciutadania malgrat que el govern tinga menys marge de maniobra. Vam apostar per eixa segona opció, per ser coherents amb la voluntat de governar per a les persones.
Esta no era la reforma fiscal que el govern ha anunciat. Eren unes primeres mesures d’urgència, per al primer pressupost del nou govern. I com explicava Toni Lorenzo, responsable d’hisenda, s’obrirà  un calendari el proper gener per amb temps suficient plantejar una vertadera reforma fiscal de llarg abast.
El plenari de l’ajuntament però, no va aprovar la reforma en els seus aspectes més importants, notablement, l’ordenança de l’IBI. Ciudadanos es va abstenir de votar. I PP i Castelló en Moviment van votar en contra, per be que per raons molt diferents. El PP bàsicament va dir que com no teníem majoria ens quedàvem sense reforma. CSenM, en canvi, va argumentar la seua negativa en qüestions de forma i fons.
Sobre la forma, tenen una part de raó. Ni ells ni nosaltres, junts, no hem estat capaços de crear un sistema de treball que done resposta a una situació nova, i és que hi ha un govern en minoria i un soci extern que, amb condicions, li dóna suport. El sistema de reunions s’ha mostrat clarament insuficient i ja estem treballant (divendres mateix ens vam reunir) en dibuixar un nou mètode de treball. D’altra banda, els terminis són els que són, i els procediments administratius donen molt poc marge al calendari per a plens extraordinaris i altres comissions. Perquè de fet, el que CSenM demanava era un ple, que només es podria celebrar el dia 5 de novembre, per tractar els temes de fons.
I les dues grans reformes que CSenM planteja i el govern vol estudiar amb ells, són de tal profunditat que fan impossible la seua aplicació en el proper exercici. CSenM vol “zonificar” Castelló, com passa en moltes ciutats, partint de la base que tots els barris o carrers no són iguals. Uns estan millor dotats i són “més cars” i altres tot el contrari. I consideren que una política fiscal progressiva ha de contemplar eixes diferències. I és molt probable que així siga, però a diferència d’altres ciutats, Castelló mai ha estat sotmesa a zonificació, i eixe és un treball tècnic d’enorme complexitat, que no es fa en 7 dies ni en dos mesos. Per tant, de cap manera podria entrar en vigor el 2016.
D’altra banda, consideren que caldria augmentar la pressió fiscal a les empreses ubicades al Port. La majoria són concessions hostaleres o d’oci, que actualment ja paguen més que un bar idèntic en la vorera d’en front. I com no és això el que busquen, sinó determinat model d’empreses, també demana un enorme treball d’anàlisi i zonificació, o diferenciació per activitat.
Perquè la resta que proposen, que les grans empreses paguen un IBI alt, ja passa. Ja paguen el màxim legal establert, i de fet, caldrà vore si això no llasta la seua competitivitat.
En tot cas, l’escenari que ara es planteja, és que el 2016 es gestionarà amb les ordenances del PP, més cares del que nosaltres voliem, però no hem trobat suport per canviar-les. I malgrat que a alguns els pese, la relació entre govern i CSenM continua, i ho fa amb la pretensió d’arribar a un acord per a fer la vertadera reforma fiscal que la ciutat necessita. Però serà l’any que ve. 

24 d’octubre, 2015

"LA TRANSPARÈNCIA COM PREVENCIÓ" Levante-EMV 24,10,15

Sembla difícil de discutir que la corrupció continua sent un dels principals problemes de la ciutadania. No cal més que vore els diaris esta mateixa setmana. Tota l'operació policial i judicial de CDC. I tot el que ha eixit del PP en pocs dies.
Més converses de Sónia Castedo i Ortiz, absolutament indecents. La confessió de Correa (el capo del tots els “amiguitos del alma”) dient que havia fet una UTE amb Barcenas per finançar el PP; i que a ell li corresponia recaptar entre el 2 i el 3% dels imports de concessions d'obra pública.
També hem sabut de fonts judicials, que el PP català, balear i Madrileny, a través de la Gürtel havien pagat part de les despeses del Congrés del PP valencià en el que es va pujar als altars a un Camps absolutament enfollit de vanitat, prepotència, i el més greu...incompetència megalòmana. 
I amb un cinisme digne de millor causa, ara, just ara, a setmanes de les eleccions, el PP de Rajoy crea una oficina anticorrupció. El mateix PP del mateix Rajoy que va esborrar els discs durs dels seus ordinadors per entorpir les investigacions judicials. 
Deixant estes circenses actuacions polítiques d'última hora, d'un president acabat i un partit francament tocat, el cert és que per donar resposta als nombrosos casos de corrupció, tradicionalment s'han adoptat mecanismes reactius principalment des del Dret Penal. És a dir, arribant tard. A penar i condemnar allò que ja s'ha fet. No ha estat fins molt més tard que s'han començat a posar mecanismes preventius regulars pel Dret Administratiu. 
En aquell curs s'estudiaven instruments per a fer una diagnosi de la situació i el seu impacte en les institucions. De forma que et permetés analitzar i valorar el paper del Dret Administratiu com instrument de prevenció i lluita contra la corrupció de les administracions públiques. S'estudiava bastant de dret, ja s'ha dit, penal i mercantil. Però no només això. Hi havia una aproximació sociològica al fenomen de la corrupció.
A banda de les classes i els debats, vaig haver de presentar bastants treballs analítics. I recorde que en l'apartat de prevenció un dels conceptes dels que més ús vaig fer va ser el de transparència. 
Ara, presidisc la comissió de Govern Obert i Transparència de la nostra ciutat. I no només la presidisc, sinó que tinc delegades les competències en eixa àrea. És una de les competències de les que estic més content de poder gestionar. D'una banda perquè crec tindre les idees bastant clares en eixe tema. D'un altra, perquè el programa de govern és molt detallat i exigent en eixe àmbit. I finalment, perquè m'he trobat un equip tècnic tan preparat com entusiasta. 
Hem posat en marxa diferents instruments 2.0 en estos primers quatre mesos. Des d'un web de consultes ciutadanes, a l'observatori estadístic de la ciutat amb gaire bé 800 ítems informatius. Estem a punt de posar en producció un web d'Open Data, que farà enveja a molts ajuntaments. Retransmetem els plenaris per streaming, el web municipal publicarà en portada les notes de premsa de l'oposició, l'agenda del govern ja és pública al web... Tot això va fer que Castelló fos la ciutat elegida pel Conseller de Transparència per fer la primera reunió de grans ciutats, que tingué lloc dimecres al Grau.
Hem fet moltes coses i en farem moltes més. Però és que a més a més, el dia a dia, demostra que la transparència és la resposta a moltes de les qüestions que es plantegen. Este mes Castelló en Moviment ha demanat auditar els comptes de la Junta de Festes...no caldria si foren públics i publicitats, és a dir, transparents. Ho seran des d'ara. Però ens estalviaríem moltes coses si ho haguéren estat. 
Ciudadanos ha demanat que els polítics no estiguen en les meses de contractació. Doncs és un error, perquè hi ha decisions que són de caràcter polític i no tècnic. Però el que mou a Ciudadanos són els dubtes, les sospites... I això no s'arregla “fent desaparèixer els polítics” com proposen ells, sinó amb transparència. Per això ja fa setmanes vaig donar instruccions de contractar un servei d'streaming per a les licitacions, que permeta a tothom que vulga, saber que es diu, es fa i es vota. Si és que es vota. Que els polítics no voten en eixes meses. 
El nou web de transparència tindrà tota esta informació en codi obert. I això tindrà un doble efecte. Un primer, el de desincentivar a qui puga tindre ganes de no fer les coses bé, perquè sabrà que les seues accions, decisions o incompliment, seran retransmeses en directe i amb tot detall I per l'altra, la garantia ciutadana de tindre sempre el control no només del que fem, sinó també de com fem les coses els seus representants. 


17 d’octubre, 2015

"NEWTON I LES LLEIS" LEvante-EMV 17.10.15

El científic Isaac Newton va formular tres lleis, dites del moviment o de la inèrcia, que descrivien les causes i formes de moviment dels cossos i que són la base de la mecànica clàssica. Les va publicar 1687 en un treball de tres volums titulat Philosophiae Naturalis Principia Mathematica. I jo en voldria usar ara dues, per explicar científicament coses que passen quotidianament, no necessàriament amb forces físiques exercides sobre objectes, sinó també de forces administratives o polítiques exercides sobre persones o grups.
Voran, la primera llei és coneguda com el Principi d’inèrcia, i el seu postulat ve a dir que tot cos lliure, sobre el qual no actua cap força, manté el seu estat de moviment, ja siga en repòs, o ja siga en moviment rectilini uniforme. És a dir, que un cop posat en marxa, si cap força modifica la seua velocitat o direcció el cos continuaria tal qual. Cert és que sabem que en algun moment acabaria per aturar-se, el fregament i la pròpia força de la gravetat que també va formular Newton en serien responsables.
La traducció social seria precisament això. Que algunes persones, iniciatives, col·lectius, de la ciutat porten treballant de la mateixa forma des de fa un quart de segle. O 24 anys. Amb les normes, l'aquiescència, el consentiment, o la tàcita complicitat, del govern municipal. Hi ha moltes coses que “són així de tota la vida”, perquè per a molts, i s’entén, 24 anys és tota una vida. I fan perquè fa temps que fan. Sense preguntar-se res més. Sense que ningú s’haja molestat en revisar si allò funciona bé o no. Si suma o resta. Si és car o econòmic. Si 12, 18 o 20 anys després continua tenint sentit. O sí és just que un particular o una empresa, haja privatitzat i patrimonialitzat una iniciativa que es paga amb diners públics. Fins al punt, de considerar el seu privilegi, un dret fonamental, inalienable i permanent.
La tercera llei, és la coneguda com d’acció i reacció, i manté que sempre que un cos exerceix una força sobre un altre, este segon cos exerceix una força igual i de sentit contrari sobre el primer.  I això ho estem notant molt. El nou govern municipal ha arribat amb un programa que pretén un bon grapat de canvis. De coses concretes, sí, clar. Però també i sobretot, de metodologies. De com fer les coses. De com fer que les coses siguen més útils, més eficients i eficaces. De com fer que els procediments siguen més justos. Les decisions més argumentades i fonamentades. Els resultats més avaluables. I això, és un evident canvi en la direcció de com funcionava tot fins ara. És, per mantenir l’exemple, una força que provoca un canvi, que vol provocar un canvi. I a eixa força li ha eixit una reacció igualment forta.
Hi ha, per exemple, qui porta 25 anys organitzant un acte determinat. Tot ell pagat amb diners públics, i tot i això li cobra als usuaris. I ha convertit eixe acte, en el seu negoci particular i familiar. I dic negoci perquè hi ha nòmines i seguretat social com gestors de tot allò que paga l’ajuntament. Eixa patrimonialització fa que cap altra empresa, grup, associació que tinga els mateixos fins, puga treballar a la ciutat. Puga optar a demostrar si ho fa millor o pitjor. Si pot ser una alternativa (al final se m’ha escapat el mot!). I això des del punt de vista social no és just. Ni convenient. 
I quan des del govern decideixes obrir el mercat, o donar oportunitats a altres organitzadors, aquells que veuen que se’ls hi pot acabar el negoci, munten en còlera. Comunicats. Petició de correus massius al govern per pressionar. I una frase reveladora “me han quitado” el que siga. Perquè pensava, que per la inèrcia d’un govern consentidor durant dècades, la generosa concessió seria eterna i havia esdevingut un dret. I resulta que no. 
Haurem de trobar un equilibri just. Però no entre l’administració i qui ha tingut privilegis. Sinó entre l’administració i la societat. I això vol dir, estudiar les millors opcions per fer cada cosa. Eficàcia i eficiència. I una bona dosi de justícia equitativa. Perquè a banda de les de Newton, hi ha altres lleis per a complir. 


10 d’octubre, 2015

"RECONDUINT LA PARTICIPACIÓ" Levante-EMV 10.10.15

La participació ciutadana serà un dels grans triomfs d’este govern municipal. N’estic segur. Conec perfectament el programa, sé el que estem preparant, sé dels avanços que en eixa matèria es produiran al llarg dels quatre anys... Hi ha un gran projecte que neix precisament de la participació ciutadana.
D’una banda de la nostra experiència d’anys en els consells de districte, en els consells de participació ciutadana i en els diferents fòrums que l’ajuntament té organitzats. Sabem de les disfuncions, coneixem les mancances i tenim propostes per resoldre-les.
D’altra banda, perquè a Compromís la política sempre ha estat participativa. Al llarg de l’any, en les assemblees i altres models de reunions, participen moltíssimes persones que no són ni militants, i que s’acosten a l’ombra de la possibilitat de poder participar de forma activa i propositiva en el nostre programa (que a més a més, ara és part del programa de govern).
Hi haurà mecanismes 2.0 (algun, com el web de consultes, ja s’ha posat en marxa amb un èxit notable) que faciliten la participació. I això és així perquè la regidoria de Participació i la de Transparència i Govern Obert, treballen coordinadament per crear sinergies. S’està revisant el reglament orgànic municipal per permetre la participació de veïns als plenaris, una vella reivindicació que serà realitat en estos quatre anys. S’agilitzarà tot el sistema de subvencions per evitar, que com passava fins ara, no es paguen fins al segon semestre de l’any. Es crearà un reglament que regule la cessió de locals i les condicions de cessió, cosa que sorprenentment mai no havia existit, i que deixava al lliure albir de la regidora o regidor de torn la decisió de quin local cedia o no a quina associació, i en quines condicions. Això donarà seguretat jurídica a les mateixes associacions, i acabarà amb els favoritismes. La regulació de tot això permetrà millorar els costos econòmics i hauria de permetre poder dedicar més diners a la participació.
Els pressupostos participatius tindran, ja ho hem aprovat al ple a proposta del govern, un 50% més d’import que l’any que més n’hi havia hagut. Estem parlant de què l’any 2016 a través de participació ciutadana es decidiran més inversions de les que decidirà el mateix govern. I volem que siga una constant en els propers anys. Això vol dir que tindrem un model de pressupostos molt més complex (ha de ser complex si el volem útil) que el que hi havia fins ara, on les associacions podran proposar, els tècnics dissenyar i valorar econòmicament, tornar els projectes a participació on finalment triaran. I el govern, executarem. És un enorme pas en la direcció que les associacions venen reclamant des de fa anys. 
Tot això hauria de fer que govern i moviment veïnal estiguérem vivint una lluna de mel i no és així. Hi ha tensions. No amb tot el moviment, clar, hi ha associacions que estan molt contentes. Però seria absurd i poc sincer negar les tensions amb alguns dirigents històrics. Tal com jo ho veig és el resultat de dues qüestions, d’una banda errors de comunicació del propi govern, que hem de corregir sí o sí, i d’altra una esperada reacció conservadora enfront dels canvis. Que hi havia coses que es feien malament és una evidència que acaba reconeixent tot el món, i que cal resoldre-ho, també ho reconeix quasi tot el món. Però en política, ja se sap, sempre hi ha xocs d’interessos. I ara n’estem patint un d’evident. L’error és haver oblidat una cosa que ensenya el judo, i és que l’adversari pot usar en favor seu tota la teua força, i si tu perds l’equilibri. I en estos primers compassos de legislatura, hem perdut l’equilibri. S’ha de reconéixer. I ens hem d’esforçar a recuperar-lo, perquè, torne al principi, el projecte de participació és bo. És molt bo. I les associacions acabaran molt satisfetes...quan aprenguem a comunicar-lo bé. 

04 d’octubre, 2015

"UN CORRELLENGUA DIFERENT" Mediterráneo 04.10.15

Divendres vaig tindre l’honor de llegir el manifest del Correllengua. I ho vaig fer com Vicealcalde de la ciutat de les normes de Castelló. El Correllengua, una activitat lúdica i reivindicativa que cada any mou desenes i desenes d’escolars de la ciutat, l’organitza una entitat privada. L'ajuntament sempre li ha facilitat poder desfilar per la ciutat, i també fer l’homenatge davant el Rei. Només caldria! Divendres però, va ser diferent, perquè per primera vegada, l’Ajuntament de Castelló va rebre la flama i la va fer seua, com un símbol del compromís del govern municipal amb la llengua. De l’administració local amb la llengua. 
No sé si hi havia algú de l'oposició. Jo no hi vaig vore cap membre. Del govern hi havia un representació numèricament important, i per si era poc, l’Alcaldessa va arribar just al començament, provinent de València on havia estat als actes oficials dels Premis Jaume I. 
Sorprén que el PP, que es vol fer passar pel defensor del que anomena les senyes d’identitat, mai no hagués assumit com a part del moviment social de la ciutat, una festa que com esta, reivindica l’ús social del valencià. Bo, en realitat tampoc no sorprén tant. Només cal recordar que quan es va inaugurar l’aula didàctica dedicada a les Normes de Castelló, siti al Museu Etnològic, no es va posar a l’agenda municipal ni s’hi va convidar la premsa. Va ser un acte absolutament clandestí. Avergonyits de posar en valor, un patrimoni col·lectiu, com són les normes del 32. 
Tant és així, que l’ajuntament de la ciutat que havia aprovat a proposta de Compromís, que s’iniciés l’expedient per reconèixer-les com Bé d’Interés Cultural immaterial, mai s’havia preocupat de que l’expedient estés mort a un calaix de Conselleria. El Consell d’Alberto Fabra President, va fer descarrilar la proposta del Govern municipal d’Alberto Fabra Alcalde. Que la mà dreta no sàpiga el que fa l’altra mà dreta. Els avance que en la meua condició de regidor de normalització lingüística, ja n’he parlat amb el Conseller i el Secretari Autonòmic, i l’expedient ha estat repescat. Tindrem noticies en breu. I seran bones. 
Hui Castelló, com totes les ciutats del nostre entorn és multilingüe al carrer. Valencià i castellà conviuen mal que bé en la cooficialitat, però s’han incorporat moltes altres llengües al nostre dia a dia, que ja són corrents a places i ravals. És lògic, i és bo. Però és precisament en nom de la multiculturalitat, que cal fer un esforç, un ferm i decidit esforç en favor del valencià. Les llengües són instruments de comunicació, per això han nascut espontàniament, per entendre'ns. I el govern fugirà de la conflictivització que alguns partits pretenen. No ens tirarem les lletres pel cap, no gastarem la Ç com una falç per a ferir. El valencià és patrimoni de la ciutat, del país. Ho és per als nascuts ací i ho ha de ser per als nouvinguts. No consentirem que esdevinga una barrera com alguns pretenen, sinó que treballarem per tal que siga un pont, una eina d’integració. 
El valencià ha d’estar a tots els àmbits. Per això la regidoria de normalització ja no depén de cultura, sinó de la Vicealcaldia, per que forma part del nou model d’administració. Alguns l’accepten a contracor com un vestigi del passat, nosaltres l’associem al procés de modernització de l'administració.   El valencià és futur, i el Correllengua ens ho recorda cada any. Ara, també a la porta de Ca la Vila. Passeu sense trucar!

amb l'article entregat CSenM m'informa que si que hi van ser representats per dues regidores, entre d'altres. 

03 d’octubre, 2015

"METALLS PESANTS" Levante-EMV 03.10.15

L’ajuntament d’este segon semestre és molt més plural del que ho era els primers sis mesos de l’any. La Corporació té ara un total de cinc grups municipals. I també són cinc els sindicats que han obtingut representació d’entre el personal de la casa. Cinc sindicats són més que mai. Cinc partits no es veia des dels 80 del segle passat. I a sobre, la composició interna de sindicats i grups municipals també ha variat molt. Per exemple el 2007 el PP eren 15 i Compromís 1, ara ells són 8 i nosaltres 4. Així que els espais físics que hi havia no servien.
El govern em va encarregar reorganitzar espais, i amb l’ajuda de Rafa Simó, el regidor responsable dels arquitectes, enginyers i brigades, hem dissenyat nous espais perquè tothom puga treballar amb dignitat. El del PP ha superat en molt les expectatives que ells tenien com a grup. El de Ciudadanos que estarà definitivament acabat en 15 dies quedarà molt i molt bé. Els sindicats contents. I quan acabem, rematarem els de PSOE i Compromís. CSenM ocupa un espai que havia quedat lliure. Un bon espai.
Tota esta llarguíssima introducció per donar sentit al que ara diré. Dijous vaig demanar als tècnics que havien dissenyat i dirigit les obres, que em confirmaren si en la remodelació s’havien usat metalls pesants. No sé. Mercuri, o plom o cadmi. És cosa sabuda que estos elements poden resultar tòxics en cas d’inhalació, i això podria explicar l’estat d’al·lucinació col·lectiva en el que viuen PP i C’s.  Francament em produïa una certa preocupació pensar que alguna mala decisió meua pogués estar en l’origen del seu sorprenent comportament d’estos mesos. Eixes notes de premsa. Eixos comentaris en xarxa. Eixos desdejunis grauers impregnats de mala bava. Eixes mentides constants. Eixos nervis mal dissimulats... Llig que el mercuri pot matar cèl·lules nervioses i això explicaria poc o molt alguns desequilibris evidents en el caràcter d’uns i altres.
Em preocupa també molt el plom, perquè diu l’enciclopèdia que pot generar saturnisme. I no sé si vaig ben orientat o no, ho he relacionat amb la mitologia, i aquells quadres de Goya o el de Rubens (per a mi més esfereïdor) en el que Saturn es menja al fill. Que és una iconografia que sempre ve al cas per il·lustrar les batalles intestines dins dels partits. En el cas de Ciudadanos no cal fer-ho llarg, les pressions ja van fer fora a la quarta regidora, i han hagut de treure’s de sobre l’assessor de la dipu que tenia més condemnes que títols. I en el cas del PP... Doncs en això estan. Sales no va eixir regidor, i el van haver de repescar gràcies a la baixa d’una candidata que no va arribar a prendre possessió. Això fa que, coses de la llei, ordinalment haja passat per sobre de Pérez Macian a qui, em diuen, s'ho ha pres fatal. I la relació que mai no va ser bona és ara tensa. España també va entrar de rebot, després de la dimissió d’Alfonso I El Breve. Moliner ja en té prou amb el que té a l’altre cantó del carrer Cavallers, recol·locant alcaldes i regidors vençuts, en forma d’assessors. (Els qui no poden governar assessoren... No sé jo si és un gran negoci). Feliu ha passat en any i mig, de rebre’m al seu despatx de la UJI per criticar severament al PP i demanar a Compromís suport perquè el Consell pagués el que devia a l’ITC, a considerar a Compromís el culpable del pecat original, i al PP que tan criticava, la solució als problemes de la humanitat. Tot això sota la cada dia més qüestionada direcció de Begoña Carrasco, a la que alguns neguen autoritat moral, al ser la mà dreta del perdedor Bataller i ser la Secretaria General que va dur el partit de 14 a 8 regidors. El pitjor resultat del PP amb diferència.

Els tècnics em tranquil·litzen. No tenim cap responsabilitat en el comportament d’estos dos grups. Cap. Ara, també es treuen les puces de sobre, amb raó, quan diuen que els vaig encarregar espais perquè pogueren treballar amb dignitat. No espais que els obligaren a treballar amb dignitat. I clar...