29 d’agost, 2015

"LA PPORNOGRAFIA VÍRICA" Levante-EMV 29.08.15

Diu el diccionari que “la pornografia és qualsevol manifestació relacionada amb l’exhibició o evocació explícita d’actes sexuals amb la finalitat principal d’excitar”. És una definició tan asèptica com cal esperar d’un diccionari, no es tracta de fer valoracions morals.
Així que sí, tot això que ha estat apareguen als murs d’una coneguda xarxa social estes setmanes, era pornografia. No tant per les imatges concretes que majoritàriament negarem haver vist, sinó perquè aconseguia l’objectiu de la definició, “excitar”. Perquè ha excitat els ànims, i molt. La maldat per la maldat, la molèstia per la simple molèstia. Infectar els comptes en eixa xarxa amb un virus que s’ha estés a la velocitat del clic del ratolí. 
Els experts informàtics de ben segur que matisaran amb raó el que dic, però per entendre’ns, això ha estat el fruit d’un troià. A algú se li va instal·lar un programa maliciós al seu ordinador, es va apoderar de les seues claus d’accés i començà a enviar vídeos marranots. I després, de curiós en curiós, la cosa es va anar fent gran. (Matisaré parlant de porno, que quan dic “la cosa” em referisc al problema). El resultat va ser que tots els murs deien el mateix. “No me digas que eres tu el de esta foto!” seguit d’un enllaç que si l’obries, t’esquitava. (Matisaré parlant de porno... No, tant se li val, deixem-ho així). Este virus en particular ha tingut l’expressió pública de fer que tothom diga exactament el mateix, encara que siga una mentida, una trampa.
I tot això del porno i les infeccions m’ha dut a pensar en el PP. I no només perquè bona part del que diuen puga semblar absoluta pornografia intel·lectual, sinó sobretot, perquè el discurs de tots i cadascun dels seus portaveus és exactament el mateix. Diu exactament el mateix. Converteix en mantra i missatge únic, la parida de la setmana. 
Durant dies eixien tots a dir que ací no treballava ningú i per justificar que ells treballaven molt m’enviaven un selfie fet al seu despatx. A diferència del vídeo porno, la foto no la vaig obrir perquè ja sé de quines performances són capaços ells. Després els va pegar per repetir com a cotorres ensinistrades, que hi havia superàvit. I eixe missatge el van fer en totes les versions. A) “Hi ha superàvit i no ho diuen”, B) “Gasteu el superàvit en fer el que nosaltres no hem fet en 20 anys” C) “Ja han reconegut el superàvit”. Jo crec que en realitat el que volien era dir “superàvit”, com els hi passa als xiquets que segons Freud, tenen un temps en el que el que els hi agrada és dir caca, cul i pilila.
Ara els ha agafat com una mena de pulsió estentòria que els obliga a dir que estem de vacances. Que no treballem. Ho diuen en cada nota de premsa, i parlen del que parlen. “Les inversions tarden perquè el govern està de vacances”, “els mosquits piquen perquè estan de vacances els del govern”, i així ad infinitum! Estan com una col! 
Facebook ha donat informació detallada de com procedir per evitar el problema. La informació dels dies de vacances que han fet els membres de l’equip de govern (no tots n’han fet) està als decrets de delegacions. No hi ha més debat ni més discussió. Les vacances que fa el PP no ho sabem, i francament, no ens lleva la son saber-ho.
Per la meua banda, he passat un antivirus poderós per evitar que el meu mur torne a vore’s infectat, i pel que fa al virus del PP, també. En este cas, l’antivirus és la presentació de 16 projectes d’obres i inversions que el govern ha preparat entre juliol i agost, i que estaran executades abans de cap d’any. Tema mort també. L’antivirus són les eleccions.

27 d’agost, 2015

"TREBALLANT MENTRE PARLEN" CSN 27.08.15



Encara que l’anterior govern ho sabia des de finals de març, no fou fins a mitjan de juny que el nou govern no va trobar que hi havia 3’4 milions d’€ que per llei, anirien a pagar part dels 116 milions del deute que deixa el PP, tret que el govern programés, licités i adjudiqués inversions sostenibles abans del 31 de desembre. I és precisament a això al que s’ha dedicat el govern aquestes setmanes d’estiu. Bàsicament, perquè el PP no havia deixat cap projecte acabat, i també, clar, perquè el nou govern té les seues prioritats.
Fins a 16 projectes s’han redactat i casat amb el pressupost, dividits en quatre grans àrees: obres hidràuliques, equipaments, turisme i reformes en centres escolars.
Gairebé un 78%, 2’7 milions, es destinaran a obres hidràuliques que ajudaran a minimitzar les conseqüències de les grans pluges que es produeixen regularment a la nostra ciutat, i que el PP no ha resolt en 24 anys. Una altra partida important anirà a la reforma i adequació de centres escolars que reclamaven inversions amb urgència, que no havien estat ateses. El turisme, com sector generador d’ocupació, rep també l’atenció del govern en forma d’inversions, en tres projectes. I dins de les inversions en equipaments, a destacar l’actuació que es farà a l’entrada nord de Castelló, just en front de l’Hospital General, que malgrat ser zona verda, ara és un aparcament descontrolat. Finalment, hi ha una inversió en administració electrònica pensada per acostar l’ajuntament a la ciutadania i facilitar els tràmits.
Tot això s’ha aconseguit gràcies a l’esforç dels funcionaris que han hagut de preparar els projectes en temps record, per culpa de la desídia i falta de previsió del PP. Per això resulta especialment ofenedor sentir al PP parlar d’inacció del govern, o de vacances. En només 60 dies, el govern ha projectat 16 obres importantíssimes per a la ciutat, que el PP no ha resolt en 24 anys de govern.
Aquesta és una d’eixes coses que s’aprén en política, que davant la provocació de les notes de premsa acusatòries és millor esperar i ensenyar els projectes. Fets, contra insinuacions malicioses. Vostés mereixien un millor govern, i l’han triat. Ara mereixen una millor oposició, ja n’aprendran.

22 d’agost, 2015

"YANNIS BAHARAIN" Levante-EMV 22.08.15

No estic d’acord amb això de que una fotografia val més que mil paraules. Crec profundament en la paraula com instrument comunicatiu, com oportunitat d’acord, com espai d’encontre. Fins i tot com a generadora de plaer quan la narració és bona. Mal polític seria si no cregués en la paraula!
Però també crec que una imatge té la immensa capacitat d’emocionar, d’explicar, d’ajudar a entendre, de somoure consciències. Segurament la foto més dramàticament esfereïdora de l’estiu, és una potentíssima imatge de Yannis Baharain. N’hem vist d’altres de més explícites, de més directes, de més sagnants, literalment sagnants. Però esta fotografia és un cop de puny a la consciència, per la seua simplicitat, plasticitat, elegància fins i tot. Possiblement saben de quina fotografia parle. És aquella en la que en un capvespre d’un taronja intens i sobre una mar serena i plana, es veu un d’aquells desmesuradament gegantins creuers de luxe. Imponent, poderós, sumptuós, opulent, ple de pompa i magnificència. I quan t’hi fixes bé, al bell-mig de la fotografia, en primer plànol, una taqueta negra que ocupa menys que tres finestres del gran iot; i que quan hi prestes atenció veus que és una pastera plena d’esperances condemnades majoritàriament al fracàs, a la misèria en la major part dels casos, a la mort amb una freqüència insuportable.
Una fotografia del món. Una fotografia de les desigualtats. Una fotografia de la descompensació. Una fotografia de la immoralitat convertida en banalitat dolosa. És el món que hem construït.
En la mateixa llenca púrpura d’un mar calm, mentre alguns milers de persones gaudeixen d’unes vacances no exactament barates, unes desenes de persones intenten fugir de la misèria en una barqueta inestable que anunciava occident com destí i que el més probable és que mai no hi arribe.
Ampliem. Un luxós vaixell turístic, on la gent que s’ho pot permetre, pot triar entre diferents restaurants repartits entre les set o nou cobertes. Té jakuzzi, casino, botigues de luxe, teatre, ascensors, una làmpada d’aranya que val més diners dels que guanyaran cinc generacions de les famílies completes dels que viatgen (viatgen o només estan intentant fugir?) en la barqueta de closca d’anou que en la fotografia no passa de ser una taca. Una taca el nostra consciència. 
Igual que hi ha una falsa modèstia, hi ha una mena de “falsa culpabilitat” que s’expressaria en articles com ara este mateix, que intenten somoure consciències. Però no voldria caure en eixe maniqueisme grandiloqüent. La intenció no és fer sentir malament a ningú dels qui amb esforç es paguen unes vacances ací o allà. Però si que confessaré una certa mala llet vocacional en la intenció de l’article. Veuran. Quan expliques estes coses, sempre hi ha algú que intenta justificar el que fa dient que ajuda a l’economia. Són aquells que diuen  que gràcies al que es gasten en vacances viuen cambrers, saltimbanquis i animadors de festes, cuiners, capitans de vaixell, sobrecàrrecs, fusters de ribera, i treballadors de les drassanes. És un discurs autocomplaent que fent ús d’una veritat incòmoda, justifica imatges sense justificació.
I podem baixar un escaló. No fa gaire el govern local va demanar un esforç a la festa per tal de trencar l’elitisme i ser una miqueta més austers, donant així oportunitats a famílies amb menys possibles. Una regidora popular, molt molesta va escriure un article dient que gràcies a tot el que ella es va gastar quan va ser reina, van viure millor perruqueres, manicures, modistes… Explicava que alguns divendres no havia eixit a sopar amb les amigues per estalviar i poder comprar unes sivelles per a les seues sabates que l’havien enamorat. Obviava que hi ha gent que no té sivelles ni possibilitat d’eixir a sopar, però que hauria de tindre dret a ser Reina de les Festes si és el que vol. Supose, que des de la quarta coberta del iot i amb un daikiri a la mà, la pastera que probablement naufrague sense tocar terra, deu semblar un carro engalanat. 


19 d’agost, 2015

"MEMÒRIA DE PEIX" CSN 20.08.15

Es creu popularment que els peixos tenen una capacitat de memòria de només 30 segons, però científics canadencs han demostrat que això està lluny de la realitat. El PP, però, sempre tan antisistema (discutint als filòlegs, negant el canvi climàtic, ignorant la llei...) vol obviar aquesta nova troballa. Pérez Macián, Vicent Sales i altres portaveus, pateixen el mal de Dory, aquell peixet sense memòria que eixia a Nemo; incapaç, pobreta, de recordar el que havia fet ella mateixa feia
només uns minuts.
Sales des de les seues vacances es queixa de què no s’han convocat els consells de districte, obviant que en juliol i agost no s’han convocat mai. Pérez Macián diu que l’alcaldessa està desapareguda una setmana, tot simplement perquè veu l’agenda al web; malgrat que sap positivament que l’alcaldessa està al seu despatx treballant. I després protesta de què agafe 15 dies de vacances. Jo recorde algun mes d’agost on feia d’alcalde el cinqué tinent, perquè els quatre primers havien marxat de vacances al mateix temps. Però els del PP tenen dret a descansar, dret que semblen negar als altres.
També és graciós veure al PP queixant-se de què “només” dos Consellers s’han reunit amb l’alcaldessa els primers dos mesos. Si tirem d’hemeroteca, veuríem quants Consellers s’havien reunit amb Bataller, Fabra  o Gimeno. En realitat no importa gaire. Ara...amb quants polítics imputats, condemnats o empresonats es van reunir els alcaldes del PP? No faré la llista, perquè això és un article, no la relació policial de “sospechosos habituales”.
De fet, a alguna d’eixes presumptament honorables autoritats que han visitat la nostra ciutat els darrers anys, si els volguérem tornar la visita, seria més senzill trobar-los en un jutjat, que treballant a un despatx. I a altres, si els volguérem donar la mà, caldria demanar un Vis a Vis a les autoritats penitenciàries. 
La desmemòria voluntària del PP, xoca amb la sana memòria de la gent del carrer, aquells que voten això o allò, tant se li val. La gent recorda d’on venim (fa només dos mesos), i a mesura que vagen descobrint com hem arribat fins ací, tindran menys i menys ganes, de tornar al passat. És qüestió de memòria. 

15 d’agost, 2015

"SOBRE EL CD CASTELLÓN- Levante-emv- 15.08.15

Este article no és fàcil d’escriure, perquè aquells que el llegiran amb ulls d’aficionat al futbol, s’adonaran de seguida que jo de futbol no n’entenc gaire. Aquells que el puguen llegir i que estiguen gens interessats en el futbol no acabaran d’entendre per quina raó el Vicealcalde de Castelló parla d’estes coses. Tampoc no és fàcil d’escriure, perquè al voltant del futbol i dels colors dels clubs es mou un món de sentiments de gran intensitat, i m’hauran de permetre dir que quan en un debat entra la passió, la raó agafa vacances. Per a que ningú no s’enfade, diré que passa el mateix amb l’adscripció nacional, la política o el fenomen fans amb la música. Però malgrat ser conscient que entre en un espai esvarós no seria honest amb mi mateix si no digués el que pense, i ho publiqués al diari, assumint tots els riscos.
Qui em coneix sap que sóc molt actiu a les xarxes socials, i cada cop que hi ha un episodi significatiu que afecte al CD Castellón, el club de la nostra ciutat, el meu compte de Twitter es bloqueja amb desenes i desenes de piulades demanant solucions, exigint-me (exigint-nos al govern) un major esforç, ser més actius en la crisi institucional que pateix el club... Jo ho comprenc, és més, que se’m cite en centenars de tweets, ho entenc com una certa mostra de confiança. Si m’ho demanen a mi és perquè encara deuen confiar. I això, és un mèrit enorme, no meu, sinó dels aficionats que ho fan. Uns aficionats, diguem-ho clar, maltractats per la direcció del club.
El que passa és que la capacitat de maniobra de l’ajuntament és limitada. Més que no ho sembla. Sincerament no sé qui és el propietari de les accions. Crec que ningú no ho sap del tot, perquè hi ha litigis en marxa sobre el particular. Sí que sé, qui representa formalment eixa majoria accionarial, el Sr. Cruz. I és amb ell amb qui hem de tractar. És cert que seria més fàcil tractar amb ell si hagués acceptat la sol·licitud de reunió que per escrit li va fer el Regidor d’Esports Enric Porcar. Dijous, però, avisà que ja ens voríem en setembre que ara estava fora. 
Hem de parlar de la situació del club. És cert que esta directiva, gràcies a la bona voluntat (o a l’excés de realisme econòmic) ha aconseguit una quitança important per part dels dos principal creditors del club, Facsa i Bankia; i això ha permés una periodificació dels pagaments, per tal d’intentar fer front als deutes acumulats per una gestió nefasta, i no sé si delictiva, durant anys. Però la realitat és també que la ciutat esportiva és d’una empresa que ha vist defraudada la seua confiança per una directiva que no ha complit cap de les condicions d’us de les instal·lacions. El cert és que l’estadi és municipal (de tots vostés), i que la directiva no ha complert amb les condicions. No paga llum ni aigua que anava a càrrec d’ells. El PP va acceptar que el pagament de la quota es fes amb entrades que repartia a qui li semblava. El manteniment de l’estadi que hauria de pagar el club el fa l’ajuntament, per evitar accidents o que ens el tanquen per manca de seguretat. La gespa, va acabar canviant-la i pagant-la l’ajuntament, davant la incapacitat del club... Una gespa que dimecres donava ganes de plorar. No ho vaig vore en directe, no vaig anar a Castàlia, ni pagant, que és com vaig jo quan vull vore un partit, ni convidat. Perquè contestaré ara a la pregunta que algú va fer a Twitter, no, el club, a diferència d’altres anys, no va tindre la deferènia de convidar a la corporació a la presentació. I vull recordar que la corporació municipal som els administradors nomenats pels propietaris (la ciutat de Castelló) dels bens públics, entre els que destaca el nostre estadi.
I davant de tot això, què fer? Tres coses. Una. L’ajuntament està personat en la causa oberta per Sentimiento Albinegro contra l’anterior directiva. El PP havia donat ordre a l’assessoria jurídica de que no col·laborés en res. Nosaltres hem revocat l’ordre i hem donat instruccions de col·laborar activament. Dos, el conveni de cessió de Castàlia està vençut, s’ha de renegociar, i ací sí que hem de ser severs amb l’actual directiva. I tres. Busqueda d’alternatives de gestió, pel que puga passar. Perquè una cosa és clara, com recordaven dues pancartes dimecres, tenim una afició i uns preus de primera i una directiva de tercera. Jo també ho crec.  

13 d’agost, 2015

MOSQUITS I BORINOTS.


Heu llegit este article de Pérez Macian


A què és molt curtet? L’article dic. 

M’encanta que diga que la Regidora està treballant, i que reconega que el govern no ha tingut cap problema en aprovar una moció popular que en la pràctica el que diu és que el contracte que van deixar signat amb l’empresa que gestiona les plagues de mosquits, necessitava un reforç.
Però el que més m’agrada és llegir tot això que diu de la Diputació i l’excel·lent gestió. No té ni idea! Podria preguntar-li a Ximo Torres, que ara és assessor de la Dipu, però tots els matins ve a l’ajuntament. Per si Ximo tampoc no ho sap, que no ho sabrà, li ho explicaré jo.
El govern popular de la Diputació va anunciar unes ajudes (que fa anys que publica) a les que es podien acollir els diferents ajuntaments para ajudar a pagar les seues campanyes contra les plagues de mosquits. 250.000 € si mal no recorde. Jo vaig demanar que es condicionés eixa ajuda al compromís dels municipis limítrofs, a fumigar coordinadament per augmentar l’eficàcia. El PP va menystenir la meua proposta i em va dir que jo en sabia res, i va votar en contra.
Aquelles ajudes van resultar tan restrictives, que només van acabar acollint-se ajuntaments per import de 60.000’€, quedant la resta de diners sense assignar.
Va ser Compromís, no el PP, qui el mes passat, davant la plaga i davant l’evidència que la convocatòria havia estat fallida, qui va demanar que es publiqués una segona convocatòria menys restrictiva. El PP ho va acceptar.

Així és la cosa. Desconec si a Pérez Macián li piquen els mosquits, però segur que no li pica la curiositat. Si li piqués, s’informaria, i no faria el ridícul dient estes coses que diu.

"AGOST POMPÓS" CSN 1308.15

Cèsar August, primer emperador romà, no en va tindre prou amb canviar-li el nom al mes que fins aleshores es deia “sextilis”, per posar-li “augustus” en el seu propi honor, va anar més lluny, i li va voler que tingués 31 dies, un més que juliol, dedicat al seu pare adoptiu Juli Cèsar. I li'l va agafar prestat a febrer, i així s'ha quedat el pobre.
Segur que el meu amic David, no trobaria millor patró per al seu club de “Histriónicos Amigos de la Pomposidad” que el fantasma este de Cèsar August! David va escriure un article amb eixe títol, en el que es referia al debat sobre assistir o no a actes religiosos en la condició de regidors. Ho duc a col·lació, perquè agost, histriònic i pompós mes, no dóna per a molt, i per això algun regidor jubilat, intenta crear polèmiques on no hi són.
Enric Porcar, regidor d’ermites, va explicar que anul·làvem el costum del PP d’enviar funcionaris públics (ordenances) a ocupar amb cartellets els primers banquets d’algunes esglésies i ermites, en dates senyalades, per a que els “histriònics amics de la pompositat”, pogueren arribar a punt i hora a la missa, i seu davant de tot. Això, costava diners públics, són hores extres, que s’havien de pagar o compensar.
Porcar anuncia un acord de govern, això ja no passarà. No hi haurà banquets reservats per a les “autoritat civils”. Qui vulga assistir als oficis, ho farà a títol personal i seurà on hi haja un lloc lliure. Si vol seure a primera fila per a lluir-se, que matine. Però no pagarem més hores.
La branca integrista del PP s’ha alarmat. I reclama el dret a seguir mantenint el seu grau de “pompositat”. I va més lluny. Reclama dels descreguts que no vagen a Lledó, o a Sant Pere… En el seu intent de polèmica, recorden que a nosaltres també ens voten creients, i és precisament això el que pot justificar que un càrrec públic vaja a determinats actes en els que personalment no hi creu. Ell diu que ho fem pels vots.
Curiós, jo que estic fart de sentir a populars menysprear actes públics als que acudien i pensava que ho feien, com jo, en representació d’una ciutadania plural. I es veu que no, que ells anaven a fer calaix de vots. Doncs ja ni això els funciona.

08 d’agost, 2015

"L'OPOSICIÓ DESORIENTADA" LEVANTE-EMV - 08.08.15

Jo no sé si és veritat que cada poble té els governants que es mereix, però crec que Castelló no ha fet res per merèixer esta oposició. Podria allargar-ho molt, però ho farem fàcil. Agafe la premsa del dia i trobe exemples suficients com per no haver d’esforçar-me gaire més.
Cristina Gabarda de Ciudadanos escriu un article a un gratuït per tal d’intentar justificar el despropòsit de la seua moció sobre l’obligatorietat de que els assessors fitxaren. El seu escrit intenta generar un argument que es basa en una mentida greu. Diu que els assessors estan en “situación irregular”. Això simplement és fals. I ella té l’obligació de saber-ho. Recursos Humans de l’Ajuntament no permetria il·legalitats, i el Govern menys.
Son molts els funcionaris que no fitxen per les especials característiques del seu treball. I són els seus responsables orgànics qui han de controlar-los. Nosaltres controlem els nostres.  I ella té l’obligació de controlar la seua assessora...i també si els seus regidors fan el mínim d’hores que cobren. No sé si els fa fitxar! En tot cas, que des de CSenM fins al PP tothom votés en contra, l’hauria de fer reflexionar, que ja li avance que no vol dir flexionar dues vegades. 
La lleugeresa amb la que assumeix la seua tasca opositora fa fredor. Un bon exemple de la falta de rigor que l’adorna, la porta a dir que estic en l’ajuntament dels del 1993 quan ella tenia 12 anys. En realitat vaig arribar una dècada més tard, el 2003. I ja aleshores havia cotitzat en l’empresa privada més anys que ella fins ara. Comprenc que se li puga fer llarg, ella porta 60 dies i ja se’m fa llarg a mi.
I després el PP. Jo ara mateix podria dir quins regidors han anat a parlar amb quins tècnics i funcionaris per reclamar una relació de privilegi informatiu, atenent a que alguns ocupen llocs de responsabilitat per voluntat de d’anterior govern municipal. Ho sé perquè en general els funcionaris són professionals seriosos i no han entrat al joc, i han avisat al nou govern. I els que sí que paguen favors es posen en evidència. 
Salome Pradas n’han fet una de manual. Exigeix que recolzem el Bicicas. A sant de què? Que el govern ha dit alguna cosa sobre el servei? No. El que fa el PP és dual. D’una banda intentar sembrar dubtes sobre el govern local, sense preocupar-se de si afecta o no a un servei públic. De l’altra quan saben que el govern va a fer alguna cosa, s’avancen una setmana i proposen que fem el que anem a fer, per així després dir que els fem seguidisme. Patètic tot plegat.
Per la seua banda Maria Espanya ha encetat una croada en defensa de l’ “aristocràcia festera”, oposant-se i criticant tot allò que estem fent. En té tot el dret, però Espanya enganya. Menteix al parlar de prohibicions (i això que li ho vaig explicar personalment), i resulta d’una arrogància desagradable quan s’atorga a si mateixa el coneixement pur “d’allò que ha de ser”, amb l’únic aval d’haver estat Reina (de les bones, val a dir). Com si no tinguérem un cap de protocol, o si el govern no tingués el dret a replantejar actes. Sabrà la jove regidora-reina (categoria professional que sempre figura al grup municipal popular) que en els darrers 25 anys el protocol de les festes ha canviat cent vegades? Clar que ho sap, però es veu que defensa que els canvis només els puguen fer els “aristòcrates de la festa”. Doncs mira, no.

06 d’agost, 2015

"TORNA LA CALMA" Nomdedéu 06.08.15



Aquest mateix dilluns vaig comparéixer a petició pròpia davant la comissió informativa que tracta els temes de via pública, mobilitat urbana, seguretat i altres matèries, per explicar les actuacions que havien estat realitzades el cap de setmana per tornar a la normalitat la ciutat, després dels episodis de pluja intensa i forts vents, que havien produït força danys.
Més de 200 arbres caiguts, un poc per tot arreu, especialment al Districte Universitari, al Paratge Natural de la Magdalena i al Pinar del Grau. Espais molt oberts. En el cas del Pinar, convé recordar que la configura típica d’aquests boscos a la vora de la mar, els fa especialment fràgils, per la manca de terra. El nivell freàtic és molt alt, i les arrels dels arbres, queden en superfície.  Dilluns, a la porta de l’ajuntament vaig coincidir amb Pepe Pascual, exregidor de medi ambient del PP, i segons opinió molt extensa, reputat expert en agricultura i aigua. En veure la meua preocupació em va dir: “no patisques, això ha passat tota la vida, ara la gent no ho recorda, però al 44 o 46 (ell ho va dir amb precisió, sóc jo qui no ho recorda), un altre episodi de vent va tirar tots els pins del Pinar. Si t’hi fixes, els d’ara no tenen més de 50 o 60 anys la majoria”. Memòria.
La nit del divendres policia i bombers van atendre 65 actuacions d’urgència. Dissabte i diumenge van seguir, amb la incorporació de les brigades municipals i de l’empresa encarregada de la neteja. Van fer un treball excel·lent. La Biblioteca del Mar que va quedar destrossada, el diumenge ja tornava a funcionar amb caseta nova i llibres nous.
Cert és que queda algun semàfor per reiniciar, alguns postes de Telefònica caiguts que ja hem demanat reparen, i molts arbres per reposar. També tanques publicitàries, la majoria il·legals des de fa 15 anys, que farem retirar i no permetrem tornar a instal·lar. Però la reacció dels tècnics i funcionaris ha estat extraordinària.
Valga aquest espai per reiterar l’agraïment com govern i com a ciutadà. I de passada, donar també les gràcies a l’oposició, que ha sabut valorar la capacitat de resposta en la seu ajusta mesura.

02 d’agost, 2015

"XIFRES I LLETRES" Mediterráneo 09.08.15

Comprenc perfectament que vostés puguen estar farts del debat que estes setmanes mantenim el govern municipal i el partit que ens governava fins fa poc, al voltant de la situació econòmica de la ciutat. I no perquè no siga important de saber, que ho és i molt, sinó perquè s’ha convertit en una absurda batalla de xifres, desqualificacions i retrets, en dues direccions.
L’altre dia un portaveu del PP demanava a l’alcaldessa que ensenyés economia als membre del govern local. La seua portaveu cada matí quan s’alça, junt al Cola-cao, i com un mantra, repeteix que el govern diu mentides. Nosaltres ens afartem de repetir que el PP enganya intentant fer passar per un ornitorinc, allò que clarament és una merla. 
Perquè el bo de tot això és que les xifres no es discuteixen, el debat està en  les lletres. En què signifiquen les xifres. I francament, no vaig a alimentar eixa discussió un altra vegada interpretant i reinterpretant els números. Explicant que no és el mateix tindre diners al banc, que que eixos diners siguen una pòlissa de crèdit. O que si en els primers cinc mesos has deixat el pressupost d’un àrea exhaurit o compromés, en la pràctica el que has fet és deixar al nou govern sense capacitat de gestió. Etcètera. 
I no ho faré entre altres coses perquè tot això és el que va gastar el govern per justificar la seua primera modificació de crèdit. Modificació que s’aprovà per unanimitat, i sense que el PP digués al ple ni pruna, confirmant així que el govern tenia raó respecte a la situació, i no només pel que fa a les xifres, sinó també per les raons que ens havien dut a trobar eixes indiscutibles xifres, i no altres. 
Ara bé, hi ha coses que si que paga la pena subratllar. Poques setmanes abans de les eleccions en uns desdejunis organitzats al Real Casino, vaig pronunciar una conferència en la que vaig explicar als empresaris que van tindre la deferència de vindre a escoltar-me, que la discrecionalitat en la despesa pública era un greu mal per l’economia local. D’entrada, perquè vorejava la llei, quan no la incomplia directament. I després, perquè la discrecionalitat és la porta de la corrupció. 
I com hem dit que les xifres no estan en discussió, perquè són les oficials, convé recordar que el recentment publicat informe de la Sindicatura de Comptes a data 31.12.14, afirma i confirma, que l’anterior govern va pagar un total de 7’6 milions d’euros sense suport legal. Factures sense contracte, factures que superaven per import o contingut el contracte signat, factures de compres de bens, obres o serveis amb el contracte vençut… 7’6 milions d’euros legalitzats passant-los pel ple, però amb l’advertiment d’irregularitat o il·legalitat formulat per la intervenció municipal. 
Això és el resultat d’una pèssima gestió. No renovar contractes és deixadesa. Comprar sense contracte és una pràctica irregular que només pot amagar favors a determinats proveïdors. El PP com a gestor son un desastre. Perquè no es tracta només de fer quadrar els números, sinó de fer-ho legalment, procedimentalment, d’acord amb el dret administratiu. I això no ho han fet.
Temps tindrem de parlar-ne, perquè vorem si algunes de les actuacions que estem descobrint, expedients incomplets, etc, han de tindre o no recorregut judicial. 


01 d’agost, 2015

"SE ME INUNDA LA BODEGA" LEVANTE-EMV- 01.08.15

Dijous va celebrar el primer plenari en horari de vesprada. El PP ja va manifestar en el seu moment, i Ciudadanos s’hi va apuntar de seguida, que això de fer-ho per la vesprada podria tindre un cost addicional que caldria analitzar. 
A mi el que em demana el cos dir és que la participació ciutadana i la transparència no pot mesurar-se (només) en euros.  Però bé, ja que la dreta sempre ha sigut de mesurar-ho tot en pasta, els faré feliços a tots dos. El primer cost addicional és el del servei d’streaming, que no va necessàriament associat a l’horari de vesprada, sinó a la voluntat d’acostar la política municipal a la ciutadania. Mentre mirem pressupostos i tanquem un contracte per als quatre anys, el cost d’este plenari és exactament el mateix que el d’investidura, perquè hem contractat en les mateixos condicions i pel mateix preu a l’empresa que va contractar el PP. Així que supose que els haurà semblat bé.
El cost d’energia és difícil de calcular. Per la calor que vam patir, em temo molt que no haurem gastat massa en aire condicionat, i l’augment del consum en llum al saló de plens es compensa amb les llums apagades dels despatxos de l’equip de govern, que si no estiguérem al Ple, estaríem treballant, com totes les vesprades.
El cost addicional del personal tampoc no és un problema. Si cal un reforç de policia local, tampoc no passaria res, ja que havent prescindit del servei d’escorta, s’han reincorporat als quadrants normal de policia moltíssimes més hores i efectius dels que pot consumir un ple de vesprada en tasques de vigilància. I pel que fa als ordenances… Cas que calgués fer vindre’n algun de més, tampoc no passaria res. Primer perquè se’ls compensa amb hores lliures i no amb hores extres, i segon, perquè hem estalviat un bon pessic suspenent un anacrònic i patètic costum, d’enviar ordenances a segons quines misses de festa de guardar, a procurar que ningú no ocupés les primeres files de l’església, per tal que el govern s’hi pogués asseure amb cerimonial prepotència.
També va dir el PP que hi hauria un problema perquè si calia alguna documentació… Hauria de saber el PP que tota la documentació que va al plenari està, des de sempre, dins del saló de plens. Clar que en el fons jo crec que ho saben, el que passa és que pensaven en un altra documentació. Perquè és veritat que mai de la vida s’ha hagut d’aturar un plenari per anar a vore un document de forma urgent. El que sí que ha passat, és que el govern popular, cridava per telèfon a determinats funcionaris per tal que els hi proporciones informacions puntuals i detallades, per a poder contestar a l’oposició. Tot, perquè ells no s’havien preparat bé la sessió. Doncs ja els dic ara, que el nou govern renuncia a eixe lleig privilegi, d’usar en favor propi als funcionaris, en els debats municipals. 
Resum, si hi ha cost econòmic addicional, serà mínim, i compensa de bon tros el plaer que dóna vore el saló ple com mai abans… Clar que ben mirat igual és això el que preocupa a Populares i Ciudadanos, que la gent veja el que diuen, el que proposen, el que voten, el que argumenten… I francament s'entén, perquè hi ha moments de vergonya aliena.
Com per exemple quan la lideressa dels nacional-ciutadanistes, Senyora Gabarda per il·lustrar els problemes de les pluges torrencials que periòdicament afecten a la ciutat, va dir: “cada vez que llueve se me inunda la bodega”. Crec que no havia rigut tant des de que Bataller, en un debat sobre la pressió fiscal va deixar caure que ell era “patron de yate”. Un fart de riure.
Bo, el cas és que tot el despatx ordinari, és a dir, tots els punts que porta el govern al plenari van ser aprovats per unanimitat i sense debat. I això que hi havia una modificació de crèdit de gairebé 2’5 milions. Diners que bàsicament anaven a pagar bonys de l’anterior govern. Tant és així, que el PP va tancar la boqueta i va alçar la maneta per donar suport a l’actual govern. Anem bé.  Si no se’ns inunda la bodega clar!