16 de juliol, 2015

"SOM GOVERN. I PUNT. CSN 17.07.15

Recorde una fantàstica història de Quim Monzó sobre el significat de les paraules. Sobre el significat profund. Sobre com allò que diem, escrivim, té un significat molt més potent que el significat estricte de la pròpia paraula. Perquè les paraules mai no són neutrals. Si els diccionaris estan plens de mots, és perquè el llenguatge està ple de matisos. Els sinònims, mai no ho són del tot. Hi ha sempre alguna peculiaritat que ha fet que el llenguatge haja creat dos mots diferents per al que sembla ser una mateixa cosa.
El periodisme és un ofici de paraules. De buscar-les, triar-les, ordenar-les, per explicar les coses. Els mitjans tenen ideologia, i la tenen dipositada al compte de resultats. Això condiciona el llibre d’estil, i este, la redacció. Els periodistes també tenen ideologia i la majoria intenten deixar-les al marge quan fan informació política. Per professionalitat. Però no sempre resulta possible escapolir-se de la ideologia del mitjà, ni tan sols obviar determinats marcs cognitius. Llocs comuns. Idees preestablertes que perduren perquè ningú no les repensa.
Durant 24 anys he vist escriure “el govern”, o “el govern popular”, per referir-se al govern local del PP. Mai he llegit “el govern monopartit”, o “el govern de dreta”. Ara en canvi, resulta gairebé impossible llegir un titular on diga “el govern” per referir-se al nou govern de la ciutat. Sempre és “el govern bipartit”, “el govern d’esquerres”… La diferència de tractament a un i altre govern, no és gratuïta, no és innocent (no dic que hi haja maldat en el redactor, però sí dic que accepta un marc conceptual que no és neutral).
Al final, si a un govern, l’actual, necessites posar-li cognom (“d’esquerres”, “bipartit”) és perquè el vols diferenciar d’un altre. Del govern natural, lògic, el dels altres. Aquell que no necessita cognoms.
La dreta ha aconseguit clavar dins de l’imaginari col·lectiu, i especialment en la premsa que amplifica la idea, eixa lectura determinista per la qual el poder li correspon a la dreta per ordre natural, per això quan governem uns altres no ens diuen “el govern”. Han de buscar alguna postil·la per remarcar la singularitat.