30 de maig, 2015

"PARLEM DE GOVERNAR" Levante-EMV 30.05.15


A mi parlar de govern tripartit no m'agrada gens. I no m'agrada per les mateixes raons que li agrada parlar-ne al PP, i alguna més. Bàsicament el PP gasta el terme perquè havia aconseguit identificar-lo amb un fracàs. Els tripartits catalans es van saldar amb pèrdua de vots i descrèdit. Ara la cosa canvia. El tripartit (quadri-partit de fet) de Vila-real s'ha saldat amb prestigi social i millors resultats globals a les urnes. El resultat de Castelló, usant el mateix mètode deductiu del PP, demostraria que els governs monocolors són un desastre absolut. Tot plegat ben ridícul. Segurament els motius d'una cosa i altra són més complexes.
Però hi ha un altra raó per la que a mi no m'agrada parlar de govern tripartit, i és perquè això dibuixa en l'imaginari col·lectiu, tres minigoverns temàtics, intentant entendre's i competir. Jo sóc partidari d'un govern cooperatiu, li podem dir de progrés o ja li buscarem un nom; però amb metodologia cooperativa.
L'altre dia el portaveu de Castelló en Moviment reclamava el dret del seu partit a auditar el que feren els altres partits en les àrees de gestió. Clar que tenen dret. Ells, i nosaltres, i els altres partits, i la ciutadania... No només tenen dret, sinó que Compromís porta anys lluitant (i ara ho aconseguirà) polítiques d'absoluta transparència. Però el mètode no és que un partit intente esdevindre jutge dels altres, o que tinguem que passar exàmens... Siguem seriosos, rigorosos, clars.
Un dels problemes dels governs multipartits és que cada àrea de govern esdevé un compartiment estanc del partit que la controla. Té el seu pressupost, té la seua línia de treball, fa les seues contractacions... I això implica dues coses, la primera la sensació de que no hi un govern, sinó tres. La segona la possibilitat de contradiccions i la pèrdua de sinergies que generen estalvi (econòmic, comunicatiu...)
Hi ha un altre model que a mi m'agrada molt més. El cooperatiu. Si un partit té la màxima responsabilitat en una àrea (posem per cas que el Partit A té el Conseller de la conselleria X), un altre partit assumeix el segon grau de representació (en la Conselleria X, el Director General és del Partit B), i així en totes les àrees de govern. De forma i manera que tots els partits són corresponsables de totes les polítiques que fa el govern unitari. El control que tots reclamem sobre el conjunt de l'acció de govern s'exerceix dia a dia, donant així sentit a eixe avantatge respecte als governs monocolors, de saber que si algú fa una malesa, serà automàticament desemmascarat. 
Això és traslladable a la vida municipal? Absolutament sí. Primer perquè el govern local (actualment ja és així) està dividit en tres grans àrees, i cadascuna d'elles té un president o presidenta. Si cadascú és d'un partit, ja hi ha un eficient primer grau de control cooperatiu. Dins de l'àrea X, hi haurà regidors i regidores delegats, de diferents partits, però tothom estarà al dia del que fa tothom.
El segon nivell de control és l'actual Junta Local de Govern, que a nosaltres ens agradaria que rebera el nom del dret foral valencià, Consell de Govern. D'este òrgan en formen part totes i tots els Tinents d'Alcalde, i òbviament l'Alcalde. I es reuneix setmanalment, i aprova de forma col·legiada tots els grans temes de la governabilitat de la ciutat.
I queda el tercer nivell de control que són les comissions informatives i el plenari, tot i que estos estan més enfocats a l'oposició. A Compromís som ferms partidaris de millorar eixos mecanismes de control de la gestió, facilitant a l'oposició la seua imprescindible tasca de control. I també, d'implementar mesures de transparència que permeten a la societat participar activament de la gestió pública. Opinant, proposant, fent seguiment, i controlant. Ho portem demanant des de fa anys, ara ha arribat l'hora de fer-ho realitat.
Però tornem al govern local per acabar.  Castelló tindrà un govern progressista. I plural. I no podrà ser només un gestor de la crisi, amb consciència social. Haurà de ser un govern transformador, amble però constant i decidit, o cas contrari, tants anys de picar pedra, hauran servit de ben poc.

27 de maig, 2015

"GRÀCIES, HO FAREM BÉ" CSN 28.05.15

El resultat electoral de Compromís ha estat extraordinari. A tot arreu. A les Corts, la llista encapçalada per Vicent Marzà, envia a la cambra legislativa valenciana a 4 persones. És tot simplement magnífic! 
A la ciutat de Castelló el resultat és excel·lent. De tots els partits amb representació institucional som els únics que hem aprovat a ulls de la gent. L’estomacada del PP perdent gairebé la meitat dels regidors és històrica, més que dramàtica, tràgica! Deixa cadàvers, i deixa algun zombi que no accepta que és cadàver. Nosaltres passem de dos a quatre regidors. Junt a Ali Brancal i a mi, s’incorporen Enric Porcar i Verònica Ruiz. Gent preparada i amb vocació de servei. Estic molt content i agraït pel seu compromís. I també em fa feliç vore que el creixement ha estat homogeni a tots els districtes de la ciutat. Creixem molt, i creixem a tots el barris i carrers. Un èxit sense pal·liatius. 
Al PSOE no li ha anat bé. El 2007 tenia 12 regidors, ara 6. El 2011 a Calles li va costar el càrrec la pèrdua de 3 regidors. Amparo Marco va ocupar el lloc del fugat i ara quatre anys més tard perd 3 regidories més. Només la catàstrofe popular dóna aparença de guanyador a un partit que es desinfla elecció rere elecció. (UN COLP PUBLICAT L'ARTICLE, EL PSOE SALVA UN ALTRE REGIDOR PER 10 VOTS, QUE PERD CIUDADANOS, A FALTA DEL RECURS D'ESTE DARRER)
EU s’ha quedat fora, personalment em sap greu. Crec que havien fet un bon treball, tot i que no sempre vam estar d’acord. Castelló en Moviment ha tingut un èxit més que notable. Entra amb força determinant a l’ajuntament i serà interessant vore'ls concretar els grans principis ideològics, que dit siga tot passant, són compartits per nosaltres.
Ciudadanos és una incògnita. El resultat del fracàs popular, del màrqueting de les televisions i vorem si també d’algun valor propi de la marca local. Ara com ara, incògnita, ja dic. I això no tranquil·litza.

I amb tot això hem de fer un govern municipal. Compromís posa sobre la taula els eixos programàtics claus, del que entenem ha de ser un pla de mandat de progrés i pensant en les persones. El repte no és menor, però estem en condicions d’assumir-lo. Gràcies a les més d'11.000 persones que ens han prestat el seu vot. Ho farem bé.

26 de maig, 2015

"SÓN LES PERSONES, ESTÚPID!" -www.castelloninformacion.es - 26.05.15

 Alas, poor Yorick! I knew him, Horatio; a fellow of infinite jest, of most excellent fancy; he hath borne me on his back a thousand times; and now, how abhorred in my imagination it is! My gorge rises at it. Here hung those lips that I have kissed I know not how oft. Where be your gibes now? Your gambols? Your songs? Your flashes of merriment, that were wont to set the table on a roar?
Com el pobre Príncep de Dinamarca, amb el crani desenterrat del seu amic i bufó Yorick a la mà, així diuen que es passeja Bataller pel despatx municipal, amb el pressupost a la mà, dient que tot és molt injust. Que ell ha sanejat els comptes, i que tothom l'hauria de voler. Perquè com deia ell només 48 hores abans «yo soy el único que sabe gestionar, los demás no tienen ni puta idea». Llàgrimes, sanglots, ganyotes.
Hamlet recordava que Yorick havia estat un home molt graciós i amb fecunda imaginació. Recordava, que l'havia dut a galligotes (com a galligotes econòmiques l'ha dut a ell Pepe Masip condemnat a l'espai exterior i Pérez Macián pul·lulant ara entre el no res i la vacuïtat més absoluta). Hamlet mirava fixament la calavera i deia: «ací estaven aquells llavis on jo vaig donar besos sense número», i un no pot evitar recordar les declaracions de Bataller on explicava els seus primers besos amb un vestit de vellut blau, a la Pèrgola que volia rescatar.
El Princep popular, plora pels racons del Castell d'Elsinore de la Plaça Major, sense entendre la magnitud de la tragèdia. Ignorant que al final del carrer Cavallers, Laertes està enverinant la punta de l'espasa per fer-lo caure en una justa d'esgrima, pretesament cordial. Mentre ignora que Claudi, el seu oncle, és el que ha matat a són pare. Que entre ells es van aniquilant. Mentre la falsa Ofèlia ofegada en la banyera (de ginebra) crida «Que hostia, que hostia...» El món com l'han conegut ja no tornarà.
El temps de caçar granotes a la vora de la mar i destrossar als poetes citant-los malament, ja és pretèrit. L'arrogància no ven. La prepotència no la compren. El discurs de la por ja no fa por. A ningú no li importa si quan vaig a Escòcia de vacances em pose kilt, o si em moc en patinet. Mentre el Hamlet casolà enverinat de mort per la metzina pròpia critica que jo gaste temps a les xarxes, el món es prepara per deixar de ser analògic.
Bataller mira els pressupostos i plora. Mira els comptes i diu que ell i el seu màster, i el seu títol de patró de iot, i la seua carrera com gestor a l'ombra del poder del partit, mereixien alguna cosa més. Bataller, el Hamlet que va voler prendre en un mes tots els cafés que va rebutjar en quatre anys, no ha entés res. Res de res. No entén la política.
Bataller és un polític mediocre dels anys 90 del segle passat. Aleshores, el 1992, al quarter general de Bill Clinton van penjar una frase dedicada al que semblava imbatible, President Bush: «It's the economy, stupid». Però ni això són els EUA del batxiller de Bataller, ni estem en aquells temps. Hui, no és l'economia, són les persones.
La política del segle XXI és la que pensa en les persones i els hi posa noms, i ulls, i cara. No la que considera a les persones números freds, gèlids, com la calavera del pobre Yorick. «They are the people , stupid»

23 de maig, 2015

"REFLEXIONAR" Levante-EMV 23.05.15

Hui és jornada de reflexió. En altres democràcies avançades, esta jornada no existeix. Al Regne Unit, per exemple, es pot fer campanya fins el mateix dia de les eleccions i fins a la porta d’entrada dels col·legis electorals. Això sí...dins del recinte de votacions, la intimitat és sagrada. No hi ha interventors de partits intentant condicionar el vot a última hora. Ací el PP ho fa sense dissimular gens ni miqueta. A altres llocs del món, alguns països de l’Amèrica llatina, per exemple, s’arriba a prohibir la venda d’alcohol 48 hores abans, i l’ús i exhibició d’armes de foc. Ací estem a mig camí d’uns i altres.
Perquè francament, a la vista dels resultats d’algunes eleccions un es pregunta si la jornada de reflexió ha servit de res, o més encara, si no seria millor celebrar-la després per a reflexionar el que hem votat, i on ens porta eixe vot.
Perquè...reflexió, exactament què és? En astronomia, per exemple, una nebulosa de reflexió, és un conjunt de núvols de pols que simplement reflecteixen la llum d’una o diverses estrelles veïnes. I molt em sembla que per a bona part del cos electoral, la jornada de reflexió ja és ben bé això, una nebulosa de pols que impedeix que la llum d’estrelles veïnes (idees, persones, partits, programes...) l’il·luminen, perquè tot simplement, reflecteix la llum.
En física, en canvi, entenem el concepte reflexió, com el fenomen pel quan una ona incideix sobre una superfície i pren un altra direcció de propagació. Que sent un concepte diferent, d’alguna forma té el mateix resultat que d’anterior. La informació que t’arriba, rebota sense esquitar-te i va a parar a ves a saber on. 
Els informàtics al seu torn defineixen la reflexió com la capacitat d’un programa d’examinar i eventualment modificar, les seues estructures internes d’alt nivell durant la seua execució. I esta accepció ja m’agrada molt! Molt perquè em recorda la que practiquem a Compromís tot l’any, i també en període electoral. Escoltem, som porosos, analitzem (com faria un programa informàtic) i si el que observem, el que ens diuen, entenem que és just, i que millora el nostre projecte i el nostre discurs, aleshores, modifiquem el “programa” en plena execució. Tenim eixa capacitat, que en política és imprescindible. A diferència dels que tenen un programa tancat i no escolten convençuts de que tenen raó, i a diferència dels que no tenen ni programa i prometen fer el que diga “la gent”! Com si “la gent” fora un concepte unívoc, un grup homogeni, una massa compacta. 
En matemàtica s’entén per reflexió la funció que transforma un objecte en la seua imatge especular. Tampoc no em desagrada com metàfora de la reflexió de Compromís. De la forma que té Compromís de voler fer política. Els representants públics, com imatge especular de la societat. Reflectant a les institucions, als òrgans de debat, de govern, allò que la societat és. Allò que ens encomana que fem i diem. 
I per últim la lectura que de la reflexió en fa la psicologia, tot equiparant-la a la meditació, a l’acció de centrar l’atenció sobre un fet o objecte per tal d’elaborar una idea sobre ell. Així treballem nosaltres. La meditació, i la reflexió, són un mètode de treball previ a la presa de decisions per a nosaltres. En política s’ha de tindre la capacitat de ser dúctils, però no s’ha d’improvisar. És una cosa massa seriosa, massa important, pesa massa sobre la vida de les persones.
Hui, ja ha estat dit, és jornada de reflexió, i m’agradaria pensar que vostés apostaran per la definició psicològica, i centraran la seua atenció a les diferents ofertes, i acabaran triant aquella que més els hi convinga. Sense deixar-se influir per eixe patètic discurs de la por que està fent el PP estes setmanes. Pensen en llibertat. Val més 24 hores de reflexió que 4 anys més de genuflexió. Ens veiem a les urnes!

21 de maig, 2015

"NO REPETIRÉ" Mediterráneo 21.05.15

No tornaré a ser candidat. De fet, ja vaig explicar que este cop he tingut dubtes fins a fa sis o set mesos, però davant la perceptiva de canvi de govern, vaig valorar, junt amb altra gent, que l’experiència acumulada podia ser un valor afegit. Però no tornaré a presentar-me. Tant si sóc alcalde com si no, no repetiré. 
A Compromís tenim la ferma voluntat d’encetar una autèntica transformació de la vida política municipal. Volem fer realitat el que hem predicat des de l’oposició. Una política amb les persones com a protagonistes. Invertint els diners on cal. Augmentat la democràcia amb més participació i transparència. Garantint els drets de tots, i acabant amb els privilegis d’uns pocs. I amb més oportunitats per a les persones. I això significa que els poders fàctics (algunes empreses, algunes associacions, alguns mitjans de comunicació…) perdran part de les prerrogatives que el govern popular els hi ha concedit. I això generarà una intensa campanya contra nosaltres, que es focalitzarà en qui ocupe l’alcaldia. 
Si jo sóc alcalde, ho seré sense l’ajuda ni el suport d’estos grups. I no els hi deuré res. Si jo sóc alcalde, em pressionaran, però no tindran cap èxit, perquè si no vaig a repetir com alcalde, les seues campanyes no em faran efecte. Si sóc alcalde, si vostés aposten per nosaltres, arribaré amb les mans netes i lliures. I d’ací a quatre anys, marxaré amb les mans lliures i netes, deixant una ciutat millor, i un equip preparat per continuar la tasca.

20 de maig, 2015

"LA TANDA DE PENALS" CSN 20.05.15

Els confessaré que no hi entenc gaire jo de futbol. Em costaria explicar amb solvència com s’aplica la regla del fora de joc. A simple vista no sé distingir un 4-4-2-1 d’un 1-3-1-3-3, i menys encara si juga Messi que fa el que li dóna la gana, literalment, el que li dóna la gana. I seria incapaç de dir de memòria l’alineació completa de cap equip.
El futbol és un esport, en el que amb certa freqüència s’ha parlat de frau. No només de l’evident frau fiscal de clubs, representants i jugadors, o del frau a la Seguretat Social que se’ls tolera, i no se’ns perdonaria a un particular. Sinó fins i tot fraus en l’organització. S’ha parlat molt de maletins per a incentivar a uns a guanyar, o a altres a deixar-se guanyar, prostituint així l’essència de la competició i el propi esperit esportiu. Maletins plens de diners…mil, dos-mil, tres-mil, quatre-mil… com Rus del del PP. Com la compra de línies editorials amb diners públics.
Sembla que la UEFA, durant anys, ha usat la tècnica de les “boles calentes” per manipular els sortejos que han de determinar els equips que s’enfronten els uns al altres. Tot amb la intenció du buscar el major espectacle possible…conscients que a major espectacle, més calerons a la butxaca. 
Al final, com diuen el clàssics, en futbol tot és que la pilota entre a la porteria contraria. Qui fa més gols guanya. El problema és quan s’empata. Quan després de tota la competició de mesos i mesos, partits i partits, el partit definitiu acaba en empat. I aleshores s’ha de resoldre a la tanda de penals. Tothom diu que això és una injustícia. Que depén massa de la sort i massa poc del treball fet al llarg de la temporada.
Doncs això podria passar amb les properes eleccions municipals. Uns Que al final, l’alcaldia es decidís en la tanda de penals, per pura sort, i sense valorar la temporada. Que algú que no ha jugat en tot el partit, isca en l’últim minut per a xutar i au. No sembla just. Tampoc en política. Per això els demane que recorden qui ha estat entrenant i jugant (rebent també alguna falta) durant tota la competició. Siguem justos. No deixem el futur de la ciutat en mans de la sort.

"MENOS LOBOS CAPERUCITA" www.castelloninformacion.net. 19.05.15



"No aceptamos lecciones de quien no ha gestionado" han dit estos dies la gent del PP. Jo ara podria recordar abans de gestionar per primera vegada... el PP tampoc no havia gestionat mai. És una miqueta de perogrullo tot plegat.
Però en fi no anava a això. En la nostra llista electoral hi ha, per exemple, un funcionari de conselleria que gestiona més milers d'euros al mes, que alguns membres de l'equip de govern. I ho fa des de fa anys, i sotmés al mateix dret públic que si gestionés l'ajuntament. Jo mateix he gestionat durant quatre anys una àrea de l'ajuntament, rebaixant el pressupost quan tothom l'augmentava, i fent  molt més amb molt menys; i tinc una experiència professional de 23 anys abans de fer política. Hi ha una persona que ha dirigit durant anys una institució pública. Hi ha un comerciant que gestiona cada dia el patrimoni familiar, i puja i baixa la persiana ploga o faci sol, per a pagar els autònoms. Hi ha gent que gestiona empreses, comerços. Responsables d'un departament de la Universitat. Una gestora de comptes en banca, que fa anar milers d'euros dels seus clients. Professionals amb despatx obert al públic, des de fa anys. I també estudiants, treballadors per compte alié... El que vinc a dir, és que més enllà d'un alt grau de formació universitària, hi ha darrera de la nostra llista, persones amb treball, responsabilitats i capacitat de gestió demostrada. No patisquen gens ni miqueta. Estem llestos per assumir responsabilitats. Si podem fer-ho al sector privat, ho podem fer al públic. És tan senzill com això.
En canvi, no sé jo si li convé al PP que repassem les carreres professionals i l'experiència prèvia de bona part de les seues llistes, ara, i en els darrers anys. No sé si li convé que recordem el nom de regidores que han passat de l'aula de la facultat a gestionar centenars de milers d'euros, sense cap experiència laboral. O que tota la seua carrera professional ha estat lligada a que el partit li va buscar un "apaño" en algun organisme. I han fet carrera...però al partit. O fitxatges que afirmen que se les ha anat a buscar per la seua experiència...i en la mateixa entrevista s’explica que no hi ha més experiència que haver fet de mestra d’art durant un any, en una empresa privada. O encara un professional més que respectable, que fa un any ens demanava suport a Compromís, perquè el PP no pagava els deutes a la institució que dirigia, obligant-lo a fer un ERO que enviava al carrer a més de mitja plantilla. O fins i tot qui lidera la llista, que no fa més que recordar la seua llarga carrera com a gestor...feta tota per lliure designació per la seua condició de membre de casa bona i militant del PP. Cap oposició, cap examen l’avala. Només ser qui és i tindre els amics que té. Diguem-ho clar, Bataller va ser alt càrrec en una Conselleria amb tres Consellers diferents, i tots tres han acabat imputats.  I ell no es va enterar de res!
Però anem a eixa xuleria amb la que ens diuen que no accepten consells. Doncs bé, senyores i senyors del PP, no acceptem lliçons de qui maltracta la llengua, de qui ignora la història, de qui deixa sense prestacions als dependents, de qui roba diners públics, de qui es finança il·legalment, de qui no ha detectat ni un sol de les desenes de casos de corrupció del seu partit, de qui ens deixa sense PGOU, de qui perjudica el comerç amb una mobilitat urbana impossible, de qui acomiada 5000 ensenyants públics i prorroga in extremis el negoci privat amb l'educació, de qui deixa sense tractament oncològic els pacients de l'Hospital Provincial per falta d'acceleradors, de qui tanca la RTVV, de qui polititza les festes, de qui manipula electoralment la immigració i tercera edat, de qui no té un pla estratègic per a la ciutat. No acceptem lliçons vostres, PP. Feu les maletes i no vos emporteu res que no siga vostre. Estarem atents.

16 de maig, 2015

"ROMANÇOS I CALENDARIS" Levante-EMV. 16.05.15

Com diu Alejo, el fill d’uns amics, ”ara en campanya tothom promet coses i després no fa res. Tot plegat, romanços i calendaris”.  Hi ha un partit que ha repetit en diferents debats i intervencions públiques que no coneix exactament a què es destinen algunes de les partides dels pressupostos municipals. En fi… no és difícil de saber, però demana un esforç. Això vindria a confirmar que alguns candidats i formacions, tenen un escàs coneixement de la realitat municipal. I podria ser un important handicap si acaben determinant majories de govern. Però vaja, res que no es puga resoldre estudiant.
El que resulta realment greu és que eixa formació anuncie una modificació pressupostària de fins a dos milions d’euros que eixirien, diu, d’un partida econòmica de la que reconeix no saber-ne la finalitat, i les destinaria a un altra de la que no sap si està suficientment dotada o no. Una greu irresponsabilitat, especialment perquè vol destinar els diners a qüestions socials i a la lluita contra l'exclusió… i si resulta que no ho pot fer, o no cal fer-ho, haurà jugat amb les emocions més bàsiques de la gent més desfavorida. 
En qualsevol cas no és ni de bon tros el més greu que he sentit en esta campanya. De fet, un altra formació, esta sí amb presència actualment al consistori, s’apunta al carro, i amb enorme irresponsabilitat copia la proposta. Però en canvi, esta mateixa formació posa com excusa que no es pot comprometre a fer modificacions de crèdit, per a negar-se a assumir una proposta que fan les Federacions d’Associacions Veïnals. Pel matí anuncien que canviaran dos milions de lloc, per la vesprada diuen que a mig exercici no poden assumir compromisos en eixe sentit. 
Els carabasses són més llestos. Com no tenen ni idea de com funciona un pressupost, ni de quants departaments té l’ajuntament, ni de quanta gent hi treballa, ni de quina és la diferència entre sòl dotacional públic i una llama del Perú, simplement no baden boca. Posen cartells d’un senyor que no es presenta a les eleccions però ix molt a la tele i a esperar la collita! Per saber què pensa Ciudadanos del TRAM, pots enviar un SMS a Albert Rivera, que si entre plató i plató té temps, igual va i et contesta. 
Els que ara estan al govern, punxen en tots i cadascun dels actes electorals. “¡Con lo que hemos sido!” remuguen entre dents. Munten un acte de presentació del programa amb Fabra, Moliner i Bataller…i hi van 43 persones.  Abans amb esta trinca hagueren omplert una plaça de bous, ara els va just per a un cadafal menut. Van al Primer Molí i hi va menys gent que a vore els breakers de quatre cantons. Desesperats, tiren del “espíritu de Juanito” (que en el seu cas és del de Gimeno, encara que les en realitat les seues històries eren més de Jaimito que de Juanito). L’èpica. 
Encomanen a un dels nous fitxatges de la llista electoral, vinculada a festes, que envie un whatsApp a tots els responsables d’ens festers per convocar-los a una reunió sobre festes. Perquè, com sempre fa el PP, vol polititzar-les. Ara, en campanya, proposa assemblees, congressos…i ho fa el mateix dia que enceta en premsa una campanya paranoica i patètica que ve a dir, que si no governen ells desapareixeran les Festes de Carrer, la Magdalena, Sant Pere… Estúpids! Com si les hagueren inventat ells. Com si ells fóren necessària per a res! Hi van menys de 20 ànimes. 
Bataller “soy alcalde hasta el 24 de mayo” va dir l’altre dia a FRATER, anuncia la creació d’una nova zona verda a la ciutat. A l’immens solar que hi ha davant l’Hospital General que hui funciona com aparcament il·legal, explotat per Gorrillas, S.A. Oblida però, Bataller, que el solar no és municipal, i que la propietat diu que si volen plantar floretes, que li’l compren. Mentides i més mentides. 
I després tot allò del discurs de la por, ben adobat d’arrogància. “Sólo el PP puede gobernar frente a las hordas de Mordor”, “sólo nosotros somos garantía…”, “sólo nosotros”. I sí, sols del tot. Ningú no vol tocar-los ni amb el pal d’una granera. S’ho haurien de fer mirar. “No acceptamos consejos de los que no han gestionado” els hi he llegit. No ho han entés, no els donem consells, els exigim que treguen les seues brutes mans de la hisenda pública. 

14 de maig, 2015

"VOTAR DUES VEGADES" CSN 14.05.15


Esta setmana hem sabut que fiscalia li demana 4 anys de presó i 29 d'inhabilitació a Francisco Martínez, per diferents delictes com ara la prevaricació o les negociacions prohibides. Fins que en nom de Compromís vaig presentar la denúncia a fiscalia, este senyor era Vicepresident 1er de la Diputació i alcalde de Vall d'Alba des de feia un parell de dècades. Davant l'evidència el van destituir, i ell acabà dimitint com Diputat i anunciant que tampoc encapçalaria la llista municipal del seu poble. Va fugir. 
Alguns volen presentar a Javier Moliner com el gran regenerador del seu partit, però el cert és que sense la nostra denúncia, Martínez continuaria tallant el bacallà, i quedant-se la seua part. De fet, després de llevar-li totes les competències, Moliner pretenia pagar-li 40,000€ anuals, per posar el cul a un escó i tindre la boca tancada. També va ser un moció nostra la que ho va evitar, al donar-nos la raó el Secretari quan afirmàvem que calia vincular el nivell retributiu a les funcions i responsabilitats. Per aquell mateix escàndol, el de la depuradora, va caure també com diputat i alcalde el de Borriol, Adelino Santamaria.
Explique això per subratllar dues coses. La primera que el PP no va ser capaç de detectar el que estaven intentant fer dos dels seus diputats i alcaldes, posant en evidència que Moliner no ha creat cap sistema de control intern, i substituint com substitueix a Carlos Fabra, i havent heretat bona part de l'estructura política, això el converteix en un irresponsable, o en còmplice per omissió. 
La segona cosa és que això ho va destapar el grup municipal de Compromís a Borriol i ho vam fer esclatar amb un únic diputat provincial. A Vall d'Alba no tenim representació, però hem fet més oposició que el PSOE. De fet, ni el PSOE d'allà, ni el de Borriol, ni el de la Diputació amb 8 diputats, s'havien adonat de res. I ho vam denunciar a temps d'evitar-ho, no a bou passat com passa sovint. Se'm fa difícil imaginar una oposició més contundent contra la corrupció. I haver fet una bona oposició, és garantia de bon govern. Votar Compromís, és votar dues vegades.

12 de maig, 2015

"JO TAMBÉ VOTE" www.astelloninofrmacion.net. 12.05.15

L'altre dia un periodista em va preguntar quin era el paper polític més important que jo desenvolupava. Si era algun orgànic dins del partit, la meua condició de diputat, la de regidor... No ho vaig dubtar gens ni mica, en política, la major responsabilitat que tinc, i la que més m'honora, és la d'elector.
La de ciutadà que amb el seu vot decideix les polítiques socials, urbanístiques, educatives, de gènere, econòmiques i fiscals, de joventut... La de ciutadà que triant als representants públics en cada una de les institucions democràtiques, i això és una enorme responsabilitat. I també una oportunitat que no s'hauria de desaprofitar, ni malbaratar. Per responsabilitat i perquè caldria no oblidar que en altres llocs la gent deixa matar per poder exercir eixe dret.
Com a representant públic, em prenc molt seriosament el meu treball. Sóc dels que intenta compensar les seues limitacions, les seues llacunes tècniques, amb moltes hores de treball. Toque moltes portes de tècnics a l'ajuntament i diputació. Pregunte molt. M'he deixat part de la vista en centenars de folis que formen part d'expedients i informes. He participat en un bon grapat de cursos formatius sobre aspectes concrets de la meua vida pública, per poder saber que quan estic votant, ho faig amb plena consciència del que faig. O millor explicat, intente estar en formació continua, per poder decidir amb un criteri sòlid, què he de votar en este o aquell tema. Segur que no sóc l'únic que ho fa. No és un mèrit. De fet hauria de ser una obligació de tot representant democràtic.  Però també és veritat que hi ha càrrecs públics que no ho fan. Molts, que fins i tot dirigeixen un àrea de gestió, i que no s'esforcen ni la meitat. Va amb el caràcter. I va també amb el que t'haja costat aconseguir el privilegi de representar als teus veïns.
Com elector és igual. Vostés diran... "este tio ens vol fotre el pèl, ell vota al seu partit, sí o sí", i en la segona part, tenen raó. Vote Compromís, però ho faig, perquè prèviament he participat molt activament en ajudar a construir el seu cos polític, el seu programa, en definir el model de comportament ètic intern exigible, en l'elaboració de la candidatura, en la tria del model comunicatiu... Com a militant, com a persona activa en política, tinc la sort de poder participar en tots eixos processos, que fan que al final, siga el de Compromís el programa que més s'acosta a la meua forma d'entendre la societat, la ciutat, la gestió pública, i la política.
M'agradaria pensar que la majoria dels electors llegeixen els programes dels partits. Sé, però, que no és així. I malgrat tot en esta precampanya i campanya, he observat un fenomen creixent. Gent que ens demana el programa electoral (per correu, per les xarxes socials, en els actes públics...) i sobretot, molta gent amb preguntes concretes, peticions d'incorporar idees al programa... El nostre procés d'elaboració de programa (ja ho va ser el 2007 i el 2011) és molt obert, i han fet propostes i han participat en debats sectorials, centenars de persones. No exagere. De veres.
Però no és suficient. Continua havent-hi massa gent que vota amb el fetge. Uns sense cap mena de sentit crític, continuen votant el mateix, any rere any, sense analitzar altres opcions. "En casa siempre hemos votado socialista", per exemple, o "nosotros somos del PP". Altra gent vota amb ràbia a aquells que diuen a crits que "farem fora al PP" encara que no siguen capaços d'explicar quin és el seu programa de govern per als propers 4 anys. I encara estan aquells capaços de votar formacions de les que només saben que als cartells apareix un xic de camisa ben planxada... que no es presenta a les eleccions.
El PP oculta les sigles, perquè saben que estan contaminades. I té certa gràcia perquè fa 4 anys acusaven al PSOE de fer el mateix. Ara ja no són ni PP ni PSOE, són "populares" i "socialistas". La marca els fa mal. Altres, en canvi, només són marca, i oculten la llista, perquè els fan vergonya els seus candidats. Una terrible mostra de deshonestedat, que qüestiona el seu discurs regeneracionista. Parle, clar, de Ciudadanos, ja m'agradaria saber a mi que pensa Albert Rivera del TRAM o quina és la seu proposta sobre el Pinar del Grau.
I també hi ha els oportunistes que veien que se'ls hi enfonsa el vaixell-sigla, prenen a l'assalt un vaixell nou de trinca, i n'agafen el timó per fer el mateix que no han fet amb les sigles velles. Tot això hauria de formar part de les deliberacions de la gent abans que no decidim a qui votar.
Perquè convé que no ens oblidem, que amb eixe paperet que posem a les urnes, no només fem un acte de rebel·lia o de submissió respecte a l'estat actual de les coses; estem, sobretot, triant les polítiques del futur. Decidint el que ens passarà.

09 de maig, 2015

"CHICOTE I LES ENQUESTES" Levante-EMV 09.05.15

He explicat en alguna ocasió que en els anys que vaig viure a París va coincidir una elecció presidencial. I que vaig vore com en directe el presentador de la televisió pública expulsava del plató als responsables dels instituts demoscòpics, perquè no n’havien encertat ni una!
Ahir mateix vam tenir un bon exemple al Regne Unit. La majoria absoluta dels conservadors no figurava en cap enquesta, en cap. Com tampoc ningú no havia previst la patacada dels laboristes que obtenen els pitjors resultats des dels 80. Encertaren, això sí, el resultat més cridaner, el del SNP, els independentistes escocesos que han passat de 5 a 56 escons. 56 dels 59 possibles. No hi ha qui els pare!
A Compromís les enquestes sempre ens han tractat molt pitjor que les urnes. Sempre. És una constant històrica. Fa quatre anys no es va publicar una sola enquesta que atorgués a Compromís més d'un 5% que li garantís presència a les Corts. Vam superar en molt eixe percentatge i vam ser la tercera força. Ningú però, no va demanar disculpes per la manipulació pensada per desmotivar. 
Dic manipulació amb tot el lleu. Ara resulta impossible ocultar que creixem, i tot i això, fa uns dies vaig tindre oportunitat de vore les dades de camp d'una enquesta que ens donava poc més del 9%. Però quan anaves a vore la intenció de vot directa, és a dir, la resposta espontània de la gent a la pregunta: "vosté a qui votarà?", Compromís superava el 12. Després de la cuina, excepte Compromís, tots els partits augmentaven nítidament el vot directe. Es justifica amb allò del “vot ocult”. En el nostre cas, però, els Chicote de la demoscòpia decideixen que del 12% de la gent que espontàniament diu que ens votarà, un 3 o 4% en realitat no ho farà. Per què? Perquè si no no els quadra el resultat amb la línea editorial. 
En tot cas, les enquestes diuen algunes coses clares. El PP i el PSOE baixen. I baixen molt. EU podria quedar fora de la major part de les institucions. Creixen els dos nous partits mediàtics i creix Compromís. 
De fet dels partits als que se’ls pot avaluar el treball fet, Compromís és l’únic que no només aprova, sinó que millora. L’únic. Això vol dir que la gent valora molt positivament el nostre treball institucional. I això és un plus. No és un vot de cabreig. No és un vot de “provarem amb estos”. És el vot de la convicció. “Ja sabem que fa Compromís, i en volem més”.
Al final, caldria no oblidar que això no és la primera volta de res, són les eleccions més importants en dècades. Decidiran el govern valencià, i els ajuntaments. El de Castelló notablement. I haurem de governar, i per a governar l’experiència és un plus. 

07 de maig, 2015

"AMB LES PERSONES" Mediterráneo 07.05.15

El nostre compromís no és exactament amb la ciutat, és amb les persones que viuen a la ciutat.
Quan pensem en la fiscalitat municipal no ho fem pensant en quant necessitem ingressar a les arques públiques si volem fer esta o aquella gran obra, sinó quin és el preu just que hem de pagar les persones pels serveis que l’Ajuntament presta.
Quan proposem un model de pressupostos participatius, ho fem pensant que la gent que viu a la ciutat sap què és el més urgent, més útil, més necessari, per a les seues vides. No pensem en com acontentar les empreses concessionàries.
La nostra determinació de fer una administració més transparent i participativa no és només la resposta a les males pràctiques de qui ens ha governat fins ara. És, sobretot, perquè només unes regles de joc transparents i públiques garanteixen el model d’administració que l’estat de dret reclama.
És pensant en les persones que diem que el principal objectiu del nostre programa electoral no és el creixement de la ciutat, sinó la millora de la qualitat de vida de les persones que hi vivim.
El nostre programa no és el fruit d’un laboratori d’experts acadèmics, és el resultat de l’experiència d’anys a l’Ajuntament, i de les aportacions de centenars de persones de la ciutat, que al llarg dels darrers anys han col∙laborat quotidianament amb nosaltres.
Compromís és hui la vertadera alternativa a les polítiques i formes del passat, que representa qui ens ha governat fins ara, i a la perillosa i arrogant inexperiència d’altres.

06 de maig, 2015

"TENIEM RAÓ NOSALTRES" - ACN - 07-05-15

L’any 2002, el meu partit va presentar un ambiciós Pla Especial de Protecció del Centre Urbà, que n’incloïa un de Remodelació i Habitabilitat del Casc Històric, i un altre de Protecció del Comerç de la Ciutat, molt vinculat al primer.
Dèiem, per exemple  “pensem que el model d’urbs expandida pel que s’aposta és una bomba. No és sostenible. Tenim el convenciment que la tendència ha de ser anar a cascs urbans habitats i habitables. Construir ciutats econòmicament, ecològicament i socialment sostenibles. La recuperació de la ciutat històrica ha de realitzar-se fent compatibles diverses funcions com la de residencia, la del sector serveis (oficines) i el comerç especialitzat i tradicional”.
Els qui pensem la ciutat hem d’assumir una política de generar proximitat, no dispersió. Fent evitables desplaçaments amb vehicles particulars, evitem contaminació, els ciutadans estalvien diners, s’eviten embussos que son generadors d’estats de nervis que fan que la ciutat siga estressant i poc amable, i es guanya temps que pot dedicar-se a altres coses. Planificar és la paraula clau”.: “Cal redactar un pla integral dirigit a millorar la mobilitat i caldrà fer més accessibles les vivendes al centre. Més atractives i més econòmiques”.
I fèiem propostes molt concretes, com un concurs de rehabilitació de façanes i interiors, amb premis econòmics que incentivaren als particulars. O un programa de rehabilitació d’habitatges i locals buits, a càrrec del propi ajuntament (en aquell moment teníem GUMSA i ara encara tenim els joves que formem en oficis de construcció a Tetuan 14). I tot a canvi de l’usdefruit fins que l’ajuntament recuperés la inversió. És el que es diu un win-win. Tots guanyem. La ciutat, els joves que poden treballar, i el propietari que treu al mercat un immoble rehabilitat a cost zero. Ja aleshores, parlàvem d’una Inspecció Tècnica d’habitatges, que incloïa l’eficiència energètica. 

Ens van votar que no a tot. Ara tothom en parla, aleshores ens miraven  com si fórem extraterrestres. Hem perdut una dècada, i moltes oportunitats. Teníem raó nosaltres. No hauríem de deixar que ens torne a passar. Confien en nosaltres. Afronten el futur amb valentia.  

04 de maig, 2015

"RESPONSABLES IRRESPONSABLES" - www.castelloninformacion.es - 05.05.15

Susana Marqués, Javier Alonso, Manolo Martin, Clemente Martin i Elena Llobel, del PP, i el seu soci electoral Mauro Soliva d’ARB; estan tots imputats en diferents causes vinculades a la seua gestió com govern local de Benicàssim. Tots com conseqüència del treball de Compromís, i molt especialment del seu portaveu Domingo Ferrando.
Carles Mulet a Cabanes, ha aconseguit que l’equip de govern popular haja de tornar milers d’euros que s’havien repartit irregularment en concepte de sous.
Silverio Tena i el seu equip a Borriol, van destapar tot l’escàndol de la depuradora i la conxorxa entre el que va ser el seu alcalde (ara dimitit i desaparegut de la vida pública) i l’alcalde de la Vall d’Alba, forçat també a anunciar la seua fi política i no tornar a presentar-se a les eleccions.
Jo mateix en nom de Compromís, a la Diputació, vaig forçar la destitució primer i la dimissió després del Vicepresident i d’un diputat, concretament els citats com alcaldes en el paràgraf anterior, i que ara esperen torn per ser jutjats per set delictes greus.
Compromís a les Corts, no cal dir-ho, s’ha afartat de destapar casos de corrupció. El cas Blasco, notablement, va ser el fruit del treball compartit entre una de les nostres diputades i una diputada socialista.  I no cal posar-se més medalles. Diguem que els casos Gürtel, Emarsa, Cotino i la visita del Papa, Cotino i les residències, Cotino i el germà..., Bankia, Banc de València, la CAMP; Pedro Garcia el de RTVV, Sonia Castedo i Díaz Alperi i els seus amics en pijama; Urdangarin i Rita. El pres Hernández Mateo, ex alcalde de Torrvieja...
Camps i Olivas, 4 o 5 ex Consellers de Sanitat... Fins al 20% dels diputats imputats va tindre el PP. Més de 100 persones del partit imputades en tot el País Valencià.
El tema de les diputacions, que més que eleccions sembla que facen un càsting entre els membres de l’hampa. Ripoll, l’ex President de la Diputació de València va passar per la presó. Carlos Fabra, ex president de la de Castelló encara hi viu. I ara Rus. Comptant bitllets al seient d’un cotxe.. “nou mil, deu mil, onze mil i dotze mil!!” i els del PP esperant que digués... “d’estos dos pa’mi, i la resta pal partit”, però no. El que diuen en un dels talls és que no hi ha que fer negocis amb Victor (Campos, vicepresident del Consell en aquell moment) perquè arreplega per a ell i per “al tort”, que fa “lo que le sale de la polla”. 
M’he deixat un munt de casos, ja ho sé. Però m’han encomanat un article, no un vademecum de la corrupció del PP valencià. 
Ara el PP diu que reacciona amb fermesa als casos de corrupció. Moliner destitueix a als “seus corruptes”, Fabra es passa el dia fent línies roges amunt i avall. Però cap d’estos casos, ni un de sol, cap, absolutament cap, l’ha destapat el PP. 
L’administració autonòmica, el partit (pagant campanyes en B de Bàrcenas), alguns fent-se rics (amb R de Rita), el grup parlamentari supurant pus de corrupció... I el PP no ha estat capaç de detectar res. L’administració valenciana que veu imputar a tot ala cúpula de benestar o de sanitat, no detecta res. Els ajuntaments no detecten res. Les diputacions, no detecten res.
Només hi ha dues possibilitats, o el PP són uns irresponsables que no han establert mitjans de control de la seua pròpia gestió; o el PP són uns delinqüents i que callen i toleren, i només mouen fitxa, quan els altres els portem al jutjat. 


02 de maig, 2015

"UNA CACA DE GOS" Levanted-EMV . 02.05.15

Es veu que el PSOE local va denunciar l'altre dia al PP local per incompliment de la llei electoral en matèria visites, inauguracions, publicitats... Els socialistes van considerar que podrien infringir la llei unes insercions publicitàries a alguns diaris locals. La Junta Electoral que és qui ha de resoldre, els va donar la raó, i com era publicitat institucional, s'ha sancionat a l'ajuntament de Castelló amb 400€. Tenen raó els socialistes en reclamar que això ho ha de pagar el PP, i no la ciutadania, al cap i a la fi, el que ha infringit la llei, sabent-ho, és el PP, no la ciutat.
Dic que sabent-ho, perquè fa algunes setmanes a la seu del PP, es va discutir precisament sobre eixes coses, i em diuen, que un destacat membre del comité de campanya hauria dit alguna cosa així com: «claro que será ilegal y nos denunciarán, però cuando ganemos ya pagaremos la multa». No sé exactament a què feia referència, podria ser a això de la publicitat o a qualsevol altra cosa de les que fan ells al marge de la llei. Serveix, però, per il·lustrar el seu grau de cinisme.
En el mini debat que es va produir a l'ajuntament per esta denúncia, el representant popular, Pérez Macián, advocat de professió, va explicar des de la trona, que allò que havien denunciat els socialistes era una campanya publicitaria que pretenia conscienciar als propietaris de mascotes, de la necessitat de recollir els cagarros amb els que alguns minen la ciutat. Amb bon criteri, el PSOE deia que no importava el contingut, que el que importava era el compliment de la llei, i que si la Junta Electoral els havia sancionat, era perquè infringien la llei.
Tot el PP estava esvalotat. Des de Moliner als descartats, passant per la Secretaria General del PP, Begoña Carrasco, també advocada de professió, que indignada repetia des de l'escó que «es un perrito con un cepillo en la boca, eso es lo que han prohibido». Com si tingués cap importància si era un gos amb un raspall, un hàmster amb una metralleta, o un lèmur fent malabars! Està prohibida la publicitat institucional en període electoral. Punt.
Subratlle que Pérez i Carrasco són del gremi de la justícia, perquè si els que han estudiat lleis justifiquen que no complir-les en funció dels seus criteris, ja ens podem fer una idea del grau d'immoralitat i de falta d'ètica amb la que este partit afronta la campanya. I els actes de govern. Perquè això que sembla un pecat menor, ho fan també en el dia a dia de la gestió municipal. Les reiterades sentències en matèria d'urbanisme, per exemple, dibuixen un equip que menysprea la legalitat vigent, assumint que els costos econòmics els paga el poble de Castelló i no ells. Indecència és poc.
I potser algú es preguntarà si realment era tan important això del cartellet del gos tristunet intentant convèncer al seu amo de que ha de recollir la toia pudenta. I la resposta és que sí. No perquè la gent puga associar un cagalló de gos amb el vot al PP, no. Simplement perquè ja sabem que els mitjans de comunicació són negoci (uns més que altres) i s'alimenten de la publicitat. I en època de vaques magres per a les empreses, com ara mateix, el principal client publicitari són les institucions.
I com el PP fa anar els diners públics com si fóren seu, i juga al «a tu te'n done i a tu no», i ho fa sempre a canvi de favors, vol dir, que la publicitat institucional que va als mitjans condiciona el tractament que eixos mitjans donen al PP, especialment en campanya. I això ho dic ací, bàsicament perquè em deixen, no sé si ho podria dir a un altre diari, i ho diria encantat davant d'un jutge si el PP tingués el valor de denunciar-me i fer-me feliç.
Amb diners públics el PP compra voluntats. A canvi de publicitat aconsegueix minuts de ràdio i centímetres quadrats de presència. Un cartell amb un gos val tres fotos de Bataller, per dir-ho així. I abans de que algú diga, amb raó, que altres governs d'altres colors fan el mateix, ja els avance que si de Compromís depén, i dependrà, l'ajuntament de Castelló farà un Pla de Mitjans anual, transparent, just i negociat.