Hui fa just una setmana que s’ha inaugurat el TRAM, eixe sistema de transport per via reservada del que s’han escrit centenars de línies, i algunes poques veritats. Però no vull començar per ací, preferisc fer-ho pel que ha passat esta setmana. El dissabte arrancà el TRAM, després de que l’ajuntés es gastés 60.000 euros en publicitat (incomprensiblement també a València o Alacant, com si el TRAM fos determinant per vindre a Castelló), i al voltant de 16.000 en la festa de Welcome Mr. Marshall que incloïa Zumba, que és com el Bimbó dels 70.
El dissabte va ser un èxit si l’èxit es mesura en nombre de viatgers. I un autèntic desastre si es mesura en puntualitat, comoditat i servei públic. Però oblidem el dissabte. Allò era una festa. Del diumenge no s’han facilitat xifres. Ja les hem demanat, nosaltres som curiosots. I en el dimarts ja va haver de vindre una grua a remolcar una de les unitats (800.000€). Com és obvi la notícia va córrer com la pólvora encesa! En menys de 15 minuts jo tenia via WhatsApp, xarxes socials i correus, fotos des de tots els angles possibles. Els memes van trigar minuts en començar a circular. La gent se’n feia creus! Tres dies i una avaria.
El PP, per boca de la Regidora de Mobilitat, i després per boca del portaveu que repetia un text aprés de memòria, desmentien l’avaria. Es tractava, deien, d’una “incidència”. Des del punt de vista comunicatiu, això és molt poc intel·ligent. Un intercanvi de paraules no és efectiu contra desenes de fotos. Una nota de premsa, ja no pot aturar les xarxes. El PP encara no s-ha assabentat.
Què és el que passa realment? Doncs que es va encendre una alarma que avisava al conductor que alguna cosa no anava bé. Per seguretat, havien configurat la part electrònica del vehicle de forma que eixes alarmes blocaren directament el sistema, impedint continuar la marxa. Era greu? Era el suficientment greu com per a que els enginyers hagueren decidit en els seus protocols que eixa alarma concreta, que avisava d’una disfunció, aturés el vehicle; obligant a la demolidora imatge de dur una grua gegantina per retirar el TRAM.
Siguem justos. La majoria dels utilitaris moderns, tenen sistemes electrònics de detecció d’avaries i problemes. I la gent amb trellat, quan se’ns encén una alarma, aturem el cotxe i avisem al mecànic, o a la grua. No ens la juguem. No forcem. El conductor va fer el que tocava, amb independència de si l'avaria era no era greu.
El que sí que és greu, és la perillosa inconsciència de l’Alcalde anunciant que revisaran a la baixa els protocols per evitar més fotos demolidores. És a dir, per interés polític, revisaran els protocols tècnics dissenyats pels enginyers, per a que no siguen tan severs. Clar, que és el mateix alcalde que el dia després de posar en marxa el servei va anunciar que revisarien els horaris. Home! Però si portem anys de retard des de la primera data d'inauguració! No han tingut temps de pensar-los bé?
El que passà dilluns és greu? La veritat és que no. La reacció popular és exagerada? Respecte a l’avaria sí, però la gent no contestava a eixe problema, contestava als anys d’enganys, mentides i xifres desorbitades en el que el PP ha convertit el TRAM. L’estació soterrània que mai no s’ha fet, cinc anys de retard, milions de viatges fantasmes, milions i milions d’euros de sobrecostos, retards inacceptables, intentes obcecats d’il·legalitats en el traçat…
Desenes de rodes de premsa per anunciar el no res. La política comunicativa del PP és tan cara com inútil. Inadequada. Ineficient. Gens professional. I contra eixa incompetència, la potència de la foto de la grua arrossegant el TRAM, o de dos TRAMs que no es poden creuar al Carrer Saragossa, ni pujant a la vorera. Com volen que la gent no riga! S’ho han guanyat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada