30 d’octubre, 2014

"NO CAL SER EINSTEIN" -Mediterráno - 30.10.14

“No hay que ser Einstein para saber que, si no pasa por el andén central, tendrá que pasar por un lado”, amb esta desimbolta arrogància, i amb una educació qüestionable, Alfonso Bataller, va contestar a un periodista en l'enèsima roda de premsa sobre el TRAM.
La pregunta venia a compte perquè l’Alcalde havia anunciat que, si més no en el període de proves, el TRAM no usaria la caríssima plataforma que es van entestar en fer pel bell mig del parc. 
L’alcalde va dir més coses. Va acusar als membres de l’Associació d’Amics del Ribalta d’haver constituït una plataforma política. “No hay que ser un Einstein”, senyor Alcalde, per arribar a tal deducció. Òbviament que n’és, de política. Es va formar per evitar la decisió política, i il·legal, del PP, de travessar el Parc amb el TRAM.
I després va acabar confessant el mateix que el portaveu Pérez Macián havia avançat la setmana anterior en una tertúlia radiofònica que compartim. El TRAM no passarà per dins, per por. Textualment. l’Alcalde va titllar d’amenaça l’advertiment de Compromís de denunciar l’equip de govern als tribunals si persisteixen en fer passar el bus guiat pel Ribalta, malgrat la sentència.
“No hay que ser un Eintein” per entendre que si l’exigència de Compromís de fer complir la legalitat vigent ell la viu com una “amenaça”, és perquè és militant el PP. Eixe partit al que la legalitat li resulta una cosa molesta i incòmoda. Per això van en fila índia cap a l’Audiencia Nacional. 

28 d’octubre, 2014

"BARRACHINA, EL CASTOR, EL BOE, I EL MORRO QUE TENEN" www.castelloninformación.es - 29.10.14

El projecte Castor és un dipòsit estratègic artificial de gas natural situat davant de la costes de Castelló en aigües del Mar Mediterrani . El dipòsit és el cinquè i més gran dels existents o planificats a Espanya , creat per suplir la demanda energètica espanyola de gas natural en cas d'escassetat o cessament de les importacions . El projecte Castor podia emmagatzemar un màxim de 1900 milions de metres cúbics de gas natural, suficient per subministrar l'equivalent a 50 dies de consum a Espanya.
És un projecte gestat en temps del govern socialista de José Luís Rodriguez Zapatero i aplaudit amb vehemència pel partit popular. 
Nosaltres sempre ens hi vam oposar. Sempre. Fins i tot en els tràmits administratius que podríem considerar menors, pel que fa a permisos d’obra i activitat de les oficines terrestres. Ens costà moltes crítiques la nostra posició.
El Govern de Rodríguez Zapatero va pactar una indemnització d’uns 1.350.000 d’Euros, que l’empresa concessionària (participada de forma molt notable per ACS de Florentino Pérez), cas que finalment no arribés a funcionar la instal·lació, o per alguna raó no imputable a negligència de la pròpia empresa hagués de tancar.
En aquell moment el PP no va badar boca. Probablement perquè este peculiar sistema d’entendre la llibertat econòmica i de mercat, és la mateixa que aplicà el PP per posar en marxa (encara no funciona) l’aeroport de la Vilanova. Si hi ha guanys, per a l’empresa. Si hi ha pèrdues, compensem amb diners públics! Així també munte jo un negoci, no te fot!
El cas és que la injecció de gas al dipòsit provocà desenes i desenes de terratrèmols al llarg de tota la cosa. Provocant la lògica alarma entre els habitants. I aleshores començà el festival polític.
El PP va voler monopolitzar les queixes, davant un PSOE atordit pel pes de la magnitud de la seua imprudència en la gestió. I dic imprudència perquè a mida que anàvem desfent el cabdell administratiu, trobàvem més i més irresponsables irregularitats. Com la manca d’informes rigorosos de possibles impactes ambientals. 
Els ajuntaments es van queixar, i Compromís va dur a la Diputació de Castelló una moció demanant la paralització i desmantellament de la bèstia de ferro i por. I també dur a la fiscalia tot el procediment administratiu. El PP es sumà voluntari, i anà més lluny, va esmenar la nostra moció dient que a banda del que proposàvem, calia perseguir judicialment a tots els responsables polítics i administratius implicats.
Mentre, van passar els mesos, i finalment Castor tancà. Va renunciar al projecte, però va exigir cobrar la indemnització. La banca sempre guanya, que diuen als casinos de ruleta trucada.
El que permetia a Florentino fer calaix era l’ordre que tot seguit cite textualment:

ORDEN ITC/3995/2006 de 26 de diciembre, por la que se establece la retribución de los almacenamientos subterráneos de gas natural incluidos en la red básica.

Art 5.3. En el caso de que el titular de la concesión de explotación de la misma en el plazo máximo de cinco años a partir de la fecha de su entrada en vigor, se reconocerá la inversión en instalaciones a la que se hace referencia en el artículo 3.2 de la presente Orden, realizada con posterioridad a la fecha de entrada en vigor de la concesión, y una vez descontados los valores residuales de los activos.

BOE 312 de 30 desembre del 2006

Així les coses, ACS i la resta de socis promotors es van embutxacar els 1.350 milions que el PP ja ha anunciat que es repercutiran en els rebuts de la llum.
Però en tota esta història hi ha un fet molt rellevant, que hem conegut fa poc. El govern popular de Mariano Rajoy, va prorrogar, de 5 a 25 anys, el termini de les empreses gasístiques per reclamar les indemnitzacions. En el cas que ens ocupa, sense esta modificació legislativa, l’estat (tots nosaltres) ens haguérem estalviat la indemnització.
Dimarts a la Diputació vaig presentar una nova moció demanant que la institució es personés en el procés judicial com part interessada, i en representació dels municipis afectats, per a perseguir via administrativa i penal als responsables. 
Però el PP ha esmenat la proposta, dient que de desmantellar, de moment res de res, i que d’investigar, només al govern del PSOE. I va ensenyar els butlletins oficials on figuraven les decisions preses pel govern socialista, i va afirmar arrogant, que la meua acusació era una mena de llegenda urbana, i que estes coses es fan al BOE, no al Palco del Bernabeu (sic)
Té raó. Per això còpie ací baix el BOE on apareix la modificació aprovada pel PP de Rajoy i Moliner i Barrachia i la “banda del empastre”.

ORDEN  IET/2805/2012, de 29 de deciembre, por la que se modifica la Orden ITC/3995/2006, de 29 de diciembre, por la que se establece la retribución de los almacenamientos subterráneos de gas naturalinculidos en la red básica.

Los apartados 2 y 3 del artículo 5 quedarán redactados como sigue:

Obviarem el 2 per no ser d’interés, i passem directament al 3

3. En el caso de que el titular de la concesión de explotación del almacenamiento solicite la extinción de la misma en el plazo máximo de veinticinco años ... la resta no canvia.

BOE 313 de 29 de desembre de 2012

I ja em disculparan si ha quedat llarg, però més llarg se’ls faran els anys que estaran pagant en els seus rebuts de la llum, la indemnització que va regalar el PSOE i que quan anava a caducar, el PP va salvar voluntàriament, per fer encara més rics, als seus amigatxos. Els del Palco del Bernabeu. 


25 d’octubre, 2014

"El PPGOU" - Levante -EMV - 25.10.14


El mèrit no és meu. Ho confesse gustós. El que passa és que la persona que ha furonejat buscant ves a saber què, m’ha regalat la informació i m’ha demanat que guarde en secret la seua identitat. Bo, el cas és que en la pàgina web de la Conselleria d’Infraestructures, si busques i rebusques, pots consultar els expedients d’avaluació ambiental estratègica que està tramitant la dita conselleria. Entre ells els relatius al Pla General d’Ordenació Urbana de Castelló.
Des de l’apartat “Infraestructura verde”, pots arribar a un document que relata l’evolució històrica de la ciutat. I parlant del segle XXI podem llegir textualment:     
“Desde el punto de vista del transporte, y considerando tanto las limitaciones de espacio para aparcar como las congestiones en horas punta que acarrea el uso del automóvil, una buena solución para unir el Campus de la Universitat Jaume I con el Centro de la Ciudad y a través de este con el Grao y el Puerto, es la construcción del TRAM. Las calles son tan estrechas que necesariamente deberá circular enterrado por las zonas del centro”.
Em punxen i no em trauen sang! Així que el TRAM, al seu pas pel carrer Colom, hauria de fer-ho pel subsol. És a dir, com es convertiria en un metro! Al·leluia! El mitjà de transport més modern d’Europa, l’enveja de totes les capitals de l'hemisferi occidental, no només pot anar amb catenària o sense, sinó que també pot passar per sota terra! Miracles de la vida moderna. Castelló a l'avantguarda del món civilitzat!
Vaig pensar que eren uns maleses, i que se’ls havia colat dins de la documentació del nou PGOU, algun paperot prehistòric de quan Gozalbo volia travessar la ciutat amb un túnel. Però no. El document està datat en setembre del 2013, és a dir, és posterior a les sentències. És actual. 
L’Ajuntament de Castelló, després dels reiterats rebolcons judicials que ha rebut pel tema del PGOU, quan ja no ha tingut més remei i s’ha posat a confeccionar els documents de partida, ho ha fet amb tant poc rigor, que fa afirmacions que mai han tingut cap credibilitat, i que ara són manifestament falses, i per tant, profundament estúpides.
Siguem sincers. És un document molt secundari, i no condiciona l’obra…però dóna idea de la falta de rigor dels redactors, no sé com es diu “chapuza” en valencià, però segurament el nom tindrà a vore amb el PGOU de Castelló.
De fet plou sobre banyat. Tan tard com la setmana passada, vaig recordar en esta mateixa columna, que el document del PGOU afirmava alegrement, que l'any 2033, Castelló haurà crescut un 30% en població i serem 234.000 habitants. Això és un altra estupidesa majúscula. I no ho dic jo només, ho diu sobretot l'INE que en tots els estudis publicats afirma que Castelló porta tres anys perdent població. I en les previsions de futur, assegura que eixe serà encara el tenor en els propers anys, i que no es veu en cap horitzó ni a curt, ni a mig termini, un creixement poblacional a la ciutat. Qui ha de voler vindre a Castelló, si ací l'atur baixa cinc colps menys del que baixa a la mitja espanyola!
De fet, i també ho vaig recordar dissabte, a l'Alcalde se li va escapar l'altre dia en roda de premsa que d'ací a 20 anys, a la ciutat i viurà si fa no fa, la mateixa quantitat de gent que hi vivim ara. 
És a dir, que després d'estúpids i cars litigis promoguts pel PP local i autonòmic per oposar-se sense èxit a la nul·litat del PGOU que van aprovar en solitari, ara la Conselleria i l'equip de govern, redacten un nou pla sense cap rigor. On s'inventen població per justificar el sòl que volen urbanitzar (“a ver si pillamos cacho”, deuen pensar), i on la documentació conté barbaritats programàtiques que ens fan passar vergonya. Als que en tenim.
És de més en més evident, que el problema no és el PGOU, és el PPGOU. Són ells. Els redactors, que són un autèntic desastre, perillós per a esta ciutat.


23 d’octubre, 2014

"BLAVA, VERDA, NEGRA" Mediterráneo - 23.10.14

Per situar-nos farem un breu resum. A Castelló es va implantar la zona blava per generar rotació en la zona més comercial. Poc més de 600 places. La veritat és que no ha generat tanta rotació com caldria per la deixadesa de la concessionària que només vol cobrar, i la connivència de l'Ajuntament que només vol fer calaix amb el cànon.
Ara algunes de les zones blaves han desaparegut, perquè alguns carrers s'han tancat al trànsit en favor del TRAM o dels vianants. I això és bo. Si no hi ha transit, no cal rotació. Sembla evident!
Però, en lloc de revisar el contracte a la baixa, el PP va decidir afavorir l'empresa convertint en zona blava carrers que no necessiten rotació. Volien cobrar per les 600 places, estigueren on estigueren. Calgueren o no.  Això ha generat tal malestar que el PP ha incorporat 500 places verdes dins de l'espai blau, la qual cosa ha fet que la taca blava s'amplie més i més i més i més. El PP diu que així els residents podran aparcar debades. Però si ja aparcaven! Ara han d'anar més lluny. Sempre molt més lluny, com la cançó! 
Tot això ho hem explicat infinitat vegades al PP, però parlar amb ells és com rentar-li el cap a un ruc. Perds el temps i el sabó. 
Prou de queixes. És hora de prendre decisions. Si contem amb el seu suport, i Compromís governa la ciutat a partir de maig, revisarem el contracte amb l'empresa. I redimensionarem la zona a la mesura de les actuals necessitats. Governar pel bé comú.

21 d’octubre, 2014

"EL VOT SECRET" www.castelloninformacion.es - 22.10.14

Sembla que la major part dels actors polítics compartim la necessitat d’una reforma en profunditat de la llei electoral. El que no hi ha és acord sobre en quins termes, ni en quina direcció.
Fa uns mesos el PP va proposar que només pogués governar la llista més votada, impedint així les coalicions postelectorals, o fins i tot les mocions de censura. Davant de l’evidència que cap altre partit els seguia en eixe camí, van començar a recular. Van parlar de que només seria d’aplicació si el partit més votat aconseguia un mínim del 40%. Després les enquestes els van anar convencent que ho tenien pelut per arribar ni tan sols al 30%, i sembla que van desistir. 
El President provincial del PP va proposar per sorpresa que els diputats provincials fóren triats en una tercera urna. Una ocurrència morta abans de néixer per impossibilitat d’encaix legal. Per a ser diputat és condició sine qua non, ser regidor. I si es vota als diputats el mateix dia que als regidors, estos, encara no estan proclamats. Ningú pot ser diputat, perquè ningú no és regidor. Un despropòsit fruit de l’alegria argumental amb la que Moliner va fer la proposta. Ja ningú no en parla.
Jo per la meua banda, vaig proposar la modificació de la Llei Orgànica 6/2002, de 27 de juny que prohibeix la participació electoral de partits amb membres condemnats per terrorisme, i ampliar la prohibició a partits condemnats per  corrupció, finançament il·legal i delicte electoral. El PP s’hi negà de pla. No sabria dir si perquè són precisament estes tres qüestions de les que el jutge instructor acusa al Partit Popular.
En fi, que la reforma electoral necessària se m’antulla més costeruda i llunyana del que fóra aconsellable. Però mentre trobem un espai comú d’acord, en els temes de fons, caldria anar pensant en qüestions que podrien semblar menors, però són de vital importància. Tant, que poden decantar resultats electorals. 
Voran. Fa unes setmanes em vaig desplaçar en viatge personal, però polític, a Escòcia, per assistir al referèndum que s’hi havia convocat. Vaig tindre l’honor de formar part de la delegació internacional en la que hi havia membres de les Illes Åland, de Galícia, de Baviera, de Catalunya, del País Basc, de Frísia, de Savoia, de Flandes, d’Occitània, de Sardenya, de Còrsega, de Bretanya, de la minoria alemanya de Dinamarca, d’Alsàcia, de Tirol del Sud, òbviament d’Escòcia, i es possible que em deixe algú més.
Vam visitar tots els col·legis electorals d’Edimburg. I a tots, a la porta, hi vam trobar simpatitzants del Yes i del No, que repartien propaganda i intentaven convèncer-te just en el darrer minut. Allà no hi ha “jornada de reflexió”. No em va sorprendre, perquè ja havia viscut alguna jornada electoral a Alemanya, on tampoc no existeix.
Però el que em va sorprendre va ser un altra cosa. Malgrat ser una delegació reconeguda oficialment, no se’ns permetia entrar a la sala de les votacions, mentre hi hagués electors. Impossible. Allí no hi entra ningú tret dels electors. I d’un en un. Per preservar el vot secret.
Ací la cosa és molt diferent. Especialment en el cas del PP, on els seus voluntaris es passegen amb enormes distintius, passen llista, acompanyen a la gent fins a les cabines, miren en les taules quines paperetes tria cada persona, i disputen a la mesa la condició d’organitzadora i àrbitre. 
He vist conductes difícilment encaixables en la democràcia. I potser hauríem de començar per estes coses. Garantir allò que la llei electoral estableix, i que ara es vulnera de forma indecent, condicionant, poc o molt, els resultats electorals. Però si no complim amb l’esperit de la llei actual, de veres anem a fer-ne una de nova? 

18 d’octubre, 2014

"NI MEMÒRIA NI VERGONYA" - Levante-EMV- 18.10.14

En estos dies que vivim si parles de “memòria” quasi tothom pensa en un ordinador, però la memòria és també una capacitat de molts animals. Incloent  polítics. Alguns. 
De fet la memòria humana és una funció cerebral que resulta de determinades connexions sinàptiques entre milions de neurones. La qual cosa pressuposa que has de tindre un bon grapat de neurones i alguns centenars de rotondes i rondes de circumval·lació que les connecten.
I ves per on, jo en tinc! Per exemple, recorde amb absoluta nitidesa com el Sr. Alcalde, ens va convocar al Saló d’Actes de l’edifici de Quatre Cantons, per explicar-nos amb detall el que seria el document tècnic que havia de donar pas al nou PGOU, donat que l’anterior havia estat anul·lat amb contundent reiteració per gaire bé tots els tribunals possibles. Només els va faltar recórrer al Senat Intergalàctic d'Star Trek.
Se’ns va dir, que el nou document revisaria a la baixa les previsions de creixement, donada la situació socioeconòmica. I de fet la Generalitat encara els va obligar a reduir a pràcticament la meitat les seus al·lucinants previsions. Tot i això, el document preveu més de dos milions de sol urbanitzable residencial! 
Això provocà dues preguntes meues. “D'on es treuen vostés eixa previsió de creixement, quan l'INE assegura que la ciutat porta anys perdent població, i preveu més pèrdues per als propers anys?" I un altra cosa... "han tingut vostés en consideració la indecent quantitat d'habitatges buits que té la ciutat?” Perquè en l'hipotètic cas d'un improbable creixement, tampoc no cal construir més, hi ha centenars de cases buides.
Les respostes eren de pena. En primer lloc, no, el document no té en compte les cases buides. I en segon el creixement el calculen en base a un coeficient que proposa Conselleria. En el nostre cas l'1'16. I per quina raó no l'1'23, l'1'11 o el 0'98? No ho van saber contestar. Encara hui no han contestat.
Vaig seguir reflexionant en veu alta. Una ciutat amb les taxes d'atur que tenim, no sembla el millor per anar a viure. Imaginem que vostés urbanitzen, i que venen milers de persones. Què faran? A què es dedicaran? On treballaran?
I la resposta no pogué ser més decebedora. Després de que la Conselleria també els obligués a revisar a la baixa les previsions, ells incrementarien en 1'9 milions de metres quadrats el sol industrial. I ho van dir sense que se'ls escapés el riure. Com si oferir sòl garantís inversions, creació d'indústria i de llocs de treball. 
El cas és que no vaig aconseguir que rectificaren i el document base del nou PGOU diu textualment que l’any 2033 haurem crescut un 30% en població, i serem 234.000 habitants.
Però… ai la memòria de l’Alcalde és fluixa! I dimarts quan s’anuncia l’acord de depurar a Castelló les aigües residuals de Borriol, algú va preguntar si la depuradora tenia capacitat per assumir les aigües dels poc més de 5.000 habitants del poble veí. I l’alcalde contestà textualment: “No se mermará la calidad del servicio ni hoy ni en un futuro, puesto que la proyección demográfica apunta a que en 20 años seguiremos siendo el mísmo número de ciudadanos”.

Ai Alcalde! 

14 d’octubre, 2014

"UNITED COLORS OF CASTELLÓ" - www.castelloinformacion.es - 15.10.14

Fa ja alguns anys, el govern municipal del PP va decidir que Castelló havia de tindre zona blava. És a dir, que a una part de Castelló, ja no seria gratuït aparcar en la via pública. Dit així sona sorprenent, però l’explicació podria tindre una certa lògica.
La idea era crear zones blaves als carrers més comercials, per fomentar la rotació, amb la bona intenció de facilitar l’accés dels clients motoritzats als comerços. La cosa anava així. Fins aleshores, en eixos carrers com en qualsevol altre, la gent hi deixava el cotxe les hores que calgués. Perquè treballaven prop, perquè vivien per allí, per anar al metge, o per a festejar a la del tercer esquerra. Des d’eixe moment, però, ja no seria gratis. Calia posar unes monedetes a eixes antipàtiques màquines i “comprar temps”. El temps, però era i és limitat. És per això que genera rotació. Només pots estar-hi una hora i mitja. 
La veritat és que hi ha gent que fa trampes. Quan el temps s’està acabant, ix i hi posa més monedes, comprant una pròrroga. El problema és que la gent que controla els cotxes, ho deixa passar. A ells, mentre hagen pagat, tant se’ls en dona si hi ha rotació o no.
Per què? Perquè és una empresa privada. Una empresa que paga un cànon anual a l’ajuntament i a canvi es queda la recaptació. Així que el seu interés no té res a vore amb crear rotació per beneficiar als comerciants, i prefereixen que algú pague més hores de les permeses, que no pas que hi haja places lliures que generen rotació. I l’ajuntament no diu res? Res de res. Ho he denunciat reiteradament i neguen la major. Clar, per a l’equip de govern la rotació tampoc no és l’objectiu principal, ho és cobrar el cànon a l’empresa. I li ho posen fàcil. Molt.
Miren si li ho posen fàcil. Des de que es creà esta nou preu públic per aparcar en via pública, a la ciutat s’han tallat al trànsit alguns carrers, pels que ara només s’hi pot passar a peu. O s’ha creat la plataforma del TRAM, que també ha obligat a anul·lar desenes de places en zona blava. 
El TRAM és una aposta per la mobilitat sostenible, i algun dia permetrà arribar al centre tan còmodament que no caldrà moure vehicles particulars ni patir per aparcar, encara que siga pagant. D’alguna forma, el TRAM és complement de la rotació, com ajuda al comerç. Així que han desaparegut zones blaves en benefici del transport públic, ecològic i col·lectiu.
Un govern municipal amb criteri, hagués renegociat el contracte amb l’empresa concessionària. Si han desaparegut algunes de les 603 places originàries, seria just que es rebaixés el cànon. El nostre govern local, lluny de fer això, el que ha fet ha estat “compensar” a l’empresa, perjudicant a la ciutat. I ho ha fet posant les places desaparegudes a altres zones de la ciutat on no hi ha una necessitat de rotació demostrada. És paradigmàtica la zona blava de prop de Ribalta, en uns carrers perpendiculars, que ells justifiquen amb la proximitat de la delegació d’hisenda i la de trànsit. Té sentit? És possible, però en el millor dels casos, només pel matí, que per la vesprada no obren. O carrers paral·lels a Governador en els que no hi ha més que una fruiteria com tot comerç. I com és lògic el veïnat, es queixa. No entén que per al PP primen més el interessos de l’Empresa que els de la ciutadania
Davant les crítiques, el PP decideix crear zones verdes, 519 places. És a dir, zones on els residents podran aparcar gratis (exactament el mateix que havien fet tota la vida), creant un important greuge comparatiu amb altres carrers on no en creen.
I a sobre, les zones verdes espongen les blaves, fent-les créixer i allunyant-les més i més de les zones comercials que necessiten rotació. Dit més fàcil, on abans era gratis aparcar, ara es paga. De rotació no n’hi ha ni un terç de la que hi hauria si es compliren les normes. I l’alcalde diu que baixarà impostos. Mentida! Ens arruïnen.

11 d’octubre, 2014

"LA REPRODUCCIÓ DELS CARAGOLS" - Levante-EMV- 11.10.14

Un vegada, estudiant FP, Don César, el de ciències naturals, ens va explicar les peculiaritats dels animals hermafrodites. Jo vaig alçar la meua mà d'adolescent tirant a cabronet, i (en castellà, jo mai no he tingut oportunitat d'estudiar en valencià) li vaig preguntar: “A vore si ho he entés bé. Els caragols, per la seua condició d'hermafrodites no necessiten un altre espècimen per procrear”, i Don César em va contestar “más o menos”, i jo li vaig preguntar “aleshores com és que porten banyes?” Em va tirar de classe. “¡Nomdedéu al pasillo!”
Amb el temps he aprés algunes coses. La primera que preguntar continua sent la millor forma d'aprendre allò que no saps; la segona, que les respostes no sempre són encertades. De fet, els caragols sí que necessiten un altre individu per procrear. El que fa la seua condició sexual dual, és que tots dos s'inseminen mútuament, mitjançant una mena de sageta que ix d'un paquet muscular del coll, i que algú va decidir que l'havíem de conéixer com “dards de l'amor”.
Tot això ve a col·lació (i ja vorem si a coalició), de la tradicional enquesta electoral del 9 d'octubre. Quan no saps, vas i preguntes. I Metroscopia va i pregunta a qui votarem els valencians, quins són els líders que més valorem, qui ens agradaria que presidís la Generalitat i unes quantes coses més.
I amb un mostra de només 1.500 entrevistes telefòniques (el mètode ja condiciona el resultat), repartides de forma no proporcional entre les tres circumscripcions, fa una predicció de futur que ve a dir que el canvi ja està ací. Que el PP s'enfonsa irremissiblement, que el PSPV supera l'efecte Pedro Sánchez i només perd dos punts. Que Podemos ho peta. Que Compromís duplica vots i més que duplica escons. Que EU creix dos punts i que UPyD continua lluny d'entrar.
Les enquestes necessiten ser cuinades si volen ser creïbles. Les variants històriques són fonamentals. Per això els resultats de Podemos són complicats de confirmar, no hi ha record de vot. I la gent a l'enquesta “vota” a Pablo Iglesias, com les iaies votaven a Suárez o González. De fet, el “candidat de Podemos”, siga qui siga; empata en preferència per presidir la Generalitat amb la Diputada de Compromís, Mónica Oltra. Tots dos dupliquen a Puig i pràcticament a Fabra, qui treu un puntet més que l'històric socialista. El que pue passa és que la cuina de Metroscópia reclama a crits la presència de Chicote! Hi ha vots incrustats al microones des de ves a saber quan, paperetes reescalfades, records de vot a la nevera... Vaja, que com diria Chicote, tenen la cuina feta una merda. 
Perquè amb eixa mostra resulta francament agosarat projectar escons, i del tot impossible, fer-ho per circumscripcions. I ho afirme contundent, no perquè jo siga més llest, sinó perquè continue preguntat a qui en sap. I tothom que en sap una miqueta d'això de demoscòpia, coincideix en la diagnosi.
Què és el que si que es pot valorar? Qüestions més simples, com l'avaluació dels polítics. I ací és on Compromís treu uns resultats fantàstics. Mónica Oltra és la política millor valorada, amb diferència. I Enric Morera, és el tercer més valorat (entremig de tots dos, la comunista Sanz). 
I una segona qüestió de vital importància. Compromís ja empata amb el PP, en la consideració de ser el partit que millor defensa els interessos dels valencians. Molt per davant del PSOE, infinitament per davant d'EU i a anys llum de Podemos. I això, crec, és fonamental per entendre per quina raó, malgrat el sotrac electoral que representa la irrupció d'una nova formació èxitosa, Compromís continua creixent de forma sostinguda i evident. Paga la pena no oblidar-ho. 
La defensa dels interessos dels valencians, és el sumatori de la defensa dels drets nacionals, la llengua, els costums, les tradicions; i dels drets socials dels habitants del territori. I això Compromís ho fa amb solvència, i la gent ho ha entés molt bé.

08 d’octubre, 2014

"CONQUERIR, CONQUISTAR..." Mediterráneo 09.10.14

Tal dia com hui, de 1238, el Rei En Jaume entrà a València. Era el final d’una guerra de religió. Cristians conquerint terra d’islam. Eixa data és considerada la de naixement del Regne de València. Un nou reialme, independent d’Aragó, Catalunya i Mallorca, que també tenien a Jaume I per Rei. I no cal dir-ho, del regne veí de Castella. El Regne de València, un nou país a l'Europa medieval. 
Aquell rei ha passat a la història com Jaume I El Conqueridor. Diu l’AVL que conquerir i conquistar és la mateixa cosa, i té diferents accepcions. Apoderar-se d’un territori per la força; o arribar a obtindre una posició social. Però també, guanyar-se la voluntat, l’actitud favorable o la simpatia de la gent; o fins i tot guanyar-se l’amor d’algú.
Hui, el País Valencià està ple de conqueridors i conqueridores, en les darreres accepcions. Ximo o Rosa que des del magisteri ens ajuden a educar als més menuts. Rubén o Marieta que cuiden de nosaltres als hospitals. José Antonio que fa pa, pagant la quota d’autònoms més cara d’Europa. Santiago que empalma contractes cutres. Paco que este més ja no els empalma i torna a l’atur. Ernestina que diuen que no treballa, i el que fa és no cotitzar, perquè treballa, i molt, a casa. 
Gent que estima el país, conscient que el país som les persones que hi vivim. Gent que es rebel·la contra la mala imatge que els mal polítics ens donen. Gent disposada a conquerir un futur millor, per la via de la seducció. Feliç diada. 

07 d’octubre, 2014

"LA GIRA EUROPEA" - www.castelloninformacion.es - 08.010.14

Jo em vaig agafar tres dies de vacances (i encara me’n queden i no les faré, com cada any) i vaig anar a Edimburg convidat pel partit nacional escocés, i ací els del PP me’n van dir més que a un gos. Es veu que jo he de donar explicacions del que faig en el meu temps lliure.
Els líders populars, però, en hores de feina i amb diners públics, fan viatges més enllà de l’espai que per mandat representen. Però jo no me’n queixaré, tot el contrari. Em sembla necessari i espere que siga útil. En general, clar.
Vore a Javier Moliner anar a Tarragona a reunir-se amb la ultraminoritària i políticament ultra, Societat Civil Catalana, per alliçonar-los de què és el que hauria de fer Catalunya amb el seu futur, és més discutible. Sobretot, perquè si el President de la Diputació de Barcelona vingués a Castelló a reunir-se amb una associació valenciana per demanar suport a la independència catalana, el PP eixiria en tromba parlant de que ens volen envair i furtar la paella.
En canvi, que Moliner vaja a Brussel·les en la seua condició de President de Partenalia i parle de més finançament per als governs intermedis, sembla més raonable. Per molt que nosaltres creguem que les Diputacions (i les províncies) s’haurien d’extingir en benefici de les autonomies. Però en tot cas, el viatge té lògica, i que siga amb diners públics també. Res a dir. O si de cas... si de cas recordar que en el debat sobre l’Estat de la Província vaig llançar una proposta que Moliner va semblar acceptar de bon grat, però que no consta que haja fet cap pas en eixe sentit, segurament atrapat per l’equilibri de poders interns del PP. 
La proposta era una reunió plenària de les tres diputacions valencianes, per analitzar el que estem fent, programes, projectes... Els valencians i valencianes paguem els mateixos impostos en tot el territori, però en funció de la voluntat política de cada diputació (per cert, totes tres governades pel PP) tenim uns drets i unes prestacions, o no. No sembla raonable. Una posada en comú per copiar allò que de bo fan a Alacant i València, i per exportar el que fem de bo a Castelló, sembla que beneficiaria més a la ciutadania que un viatge europeu, d’incert resultat. Allò no depén de nosaltres, la nostra proposta sí.
I després està el viatge de l’Alcalde Bataller a Brussel·les per participar en els actes de la Setmana Europea de les Regions i Ciutats. Segons ell mateix ha manifestat, hi ha anat per atraure inversions per a Castelló. Ben fet! Vorem si ha tingut èxit en breu. També va aprofitar, diu, per convidar a responsables europeus a la inauguració de la línia 1 del TRAM (dir-li línia 1 és una mostra d’optimisme patològic!) perquè és modern, puntual (això produeix hilaritat, si pensem que el primer viatge porta cinc anys de retard!!!!) i ecològic. Diu Bataller que li va explicar “algunos detalles” del projecte a la Sra. Daniela Rosca, Cap de la Unitat de Transport Net i Mobilitat Urbana Sostenible, de la UE. Em fa la sensació que entre els detalls que li va explicar, va oblidar dir-li que el trajecte, en el seu pas per dins del BIC Parc Ribalta, està suspés per sentència ferma del TSJ, ratificada pel TS.
No passa res, Alcalde, ja s’encarregarà Compromís. He parlat amb el nostre eurodiputat Jordi Sebastià, i s’ha compromés a entregar a la Sra. Rosca la sentència que el PP es nega a complir, comprometent la versatilitat i sostenibilitat del TRAM que tan pregonen. Ho fem en defensa de la llei. 

04 d’octubre, 2014

"EL MAR D'ARAL" - LEVANTE-EMV- 04.10.14



Durant segles, la mar d'Aral, va ser un gran oasi situat enmig de la dura i seca estepa russa. Se'n diu mar, però en realitat es tracta d'una conca fluvial sense eixida al mar, que s'alimentava i creixia gràcies als rius Amu Daria i Sir Daria.
Fou a meitats del segle XIX quan els soldats russos arribaren a les seues costes i fundaren la ciutat d'Aralsk. Pocs anys després fundaren Muynak. La pesca, que havia estat sempre la principal activitat econòmica de la zona, es va sofisticar amb l'arribada dels russos. Els pobles riberencs van créixer i es van armar flotes pesqueres que, en els seus millors temps, van arribar a capturar una sisena part de tota la pesca russa. Era una zona rica, estaríem parlant d'unes quaranta mil tones de peixos anuals. 
Però els mals governants, fent una mala planificació de l'activitat agrícola de la zona, van signar la sentència de mort de l'oasi de riquesa. Quan els bolxevics es van fer amb el poder el 1918, van considerar el Mar d'Aral “un error de la natura” i, amb la seua supèrbia, van declarar la guerra a la realitat geogràfica i fluvial.
Desatenent a les necessitats naturals de la zona i sota la bandera del progrés a tota costa, el govern soviètic va destinar uns 30 milions de rubles d'aquella època a canalitzar els rius i irrigar una vasta zona de l'estepa per convertir-la en la major plantació del món de cotó. Des d'aquell moment i fins als anys 60, es van construir més de 30.000 quilòmetres de sèquies i canals, 45 preses i 80 embassaments. Però la infraestructura estava tan mal feta que, en alguns casos, deixava escapar fins a tres quartes parts de l'aigua que transportava. 
Este ruïnós pla mal dissenyat i pitjor executat, no només condemnava al llac, també condemnava als seus habitants. La darrera malifeta va ser la construcció d'un gran canal entre 1954 i 1960, ordenat pel govern central de Moscou, amb 500 km i que s'enduia un terç de l'aigua del riu Amu Daria. No obstant això, els esforços per aconseguir-ho van ser desmesurats. Es va augmentar el cabal destinat a la irrigació en detriment del que els afluents Amu Daria i el Sir Daria aportaven al llac, i en els anys vuitanta l'aportació d'aquests al mar d'Aral era de tan sols un 10% del que era en els anys 60. 
Allò que a curt termini semblava un èxit per la proliferació dels camps de cotó, anava covant un desastre ecològic, econòmic i social de magnitud poc comparable.
I així, senyores i senyors, s'expliquen les balances fiscals! Som el Mar d'Aral. Un mar que durant segles ha estat capaç de produir riquesa suficient, per a que els habitants del seu entorn visqueren en condicions més que dignes. Una zona amb recursos propis, i una població adequada al medi, capaç d'explotar-lo sense exhaurir-lo. És la vella saviesa d'un poble treballador. Pescadors, llauradors, comerciants, industrials...
En valencià Moscou es diu Madrid, i allí viu el nostre govern central, que durant dècades (governant bolxevics i menxevics) ha desviat el cabdal de la nostra producció econòmica i esforç fiscal (els rius Amu Daria i Sir Daria) per alimentar economies al·lòctones, condemnant-nos a la misèria més extrema. 
S'estima que actualment el Mar d'Aral es el 20% del que va ser. El 95% dels pantans i terres humides properes s'han convertit en deserts i més de cinquanta llacs dels deltes s'han assecat. La seua dessecació ha afectat directament al clima, fent-lo més inòspit, i ha deixat al descobert més de 30.000 Km2 de sorres salinitzades. Han desaparegut 28 de les 30 espècies de peixos que hi habitaven, ha desaparegut la indústria pesquera; i de les 173 espècies animals que hi havia només en sobreviuen 38.
He d'insistir, som el Mar d'Aral, dessecat pel Govern Central, amb l'ajuda d'una Generalitat, que com les conduccions d'aigua soviètiques, perden pel camí un terç del cabdal, en el nostre cas, en forma de Gúrtels diversos. O plantem cara, o estem morts i pelats. Sobretot pelats. No cal més que vore els pressupostos.

01 d’octubre, 2014

"CALENDARIS" www.castelloninformacion.es 01.10.14

Estos dies hi ha hagut un poc edificant debat sobre calendaris. Al voltant de la inqüestionable calor que ha fet a les aules, i de la qüestionable decisió d’augmentar les ràtios i avançar el començament del curs; tothom ha ensenyat calendaris. Uns que demostren que feia dècades que no havia fet tanta calor eixos dies, i uns altres que relativitzen els graus i les estadístiques. Al final, el regidor del ram, abonat últimament a la sal grossa, va proposar que ens regirem pel Calendario zaragozano! ¡Festival del humor!
I és que al final tindran raó tota eixa gent que ens diu que els polítics vivim en un món a part, ens regim per costums pròpies, i fins i tot tenim horaris i calendaris particulars. Una miqueta sí.
De fet, esta mateixa setmana s’han produït dos fets singulars, que es produeixen quan s’acosten eleccions. D’una banda, el Community Manager de Francesc Colomer ha trobat la clau de Twitter i li escriu cosetes. Tampoc és que hi haja gran crítica a fer, no és obligatori per a un polític estar actiu a les xarxes. Cadascú… Ara, si només apareixes en campanya, la cosa canta. Ja s’ho farà. A mi em serveix per saber que s’acosten les municipals.
L’altre signe inequívoc de que queda poquet per a les urnes, és que Alfonso Bataller, alcalde de la ciutat i terme de Castelló, anuncia baixada d’impostos. Concretament diu que baixarà l’IBI (que ha pujat tres anys seguits), l’impost de vehicles (que també havia pujat), la taxa del fem (que també va pujar ell)… Anuncia també bonificacions per a l’ICIO, i ho fa sis dies després de votar en contra de les que va proposar Compromís per als canvis de banyera per plat de dutxa per a la gent gran.
No ha dit res Alfonso Bataller de rebaixar o fer desaparéixer alguns dels preus públics que ha creat o augmentat en estos tres anys del seu govern, que es sumen als augments dels governs anteriors del PP. Els propose un exercici, miren per quins serveis pagaven, i quant pagaven el 2011, i miren què estan pagant ara. O fins i tot, esperen a que es facen públiques eixes anunciades rebaixes, i ja em diran si la pressió fiscal serà el 2015 superior o inferior al 2011. Això és el que han de comptar. I en paral·lel, miren si la seua família ingressa més diners o menys que fa 3 o 5 anys. I no ho obliden a l’hora de jutjar la gestió d’Alfonso Bataller i el seu equip.
I com és cert que s’acosten eleccions, m’haurien de permetre que els aporte algunes dades més. A data de hui, el deute de la Generalitat presidida per Alberto Fabra, que va ser alcalde d’esta ciutat, es xifra en més de 12 milions d’euros.
Quasi tres milions de les obres del infrautilitzat Palau de la Festa, 626.000 euros de la Ronda Nord, més de 4 milions en ajudes socials, escola taller, rehabilitació d’habitatges socials, subvencions per a la lluita contra les drogodependències… I del fem i IBI de les propietats de la Generalitat a la nostra ciutat, més de tres milions d’euros. Amb l’agreujant que mentre a vostés o a mi, ens cobrarien recàrrecs si pagarem tard, a la Generalitat no se’ls cobra. 
Els pressupostos municipals de l’any 2014 eren de 157 milions d’euros. Això vol dir que la Generalitat ens deu al voltant del 9% del pressupost anual. Si pagués, els hi podríem baixar a vostés els impostos en un 9%. Tots. A tothom.