En plena celebració de l’Any Shakespeare, que commemora el 450 aniversari del seu naixement, resulta recurrent citar al bard. I clar, quan parles de depuradores, possiblement la cita més adient és aquella: “Something is rotten in the state of Denmark" que pronuncia l’oficial Marcellus al Acte I de la magnífica Hamlet. En general s’ha traduït per: “alguna cosa fa olor a podrit a Dinamarca”.
Depuradores dic, i és que la trista tradició ens demostra que la major part de les corrupteles polítiques venen associades (tot i que no únicament) a la licitació, construcció i gestió de residus. Bé siga el fem, bé siguen els residus que van a parar a les depuradores. No cal insistir gaire en el lamentable episodi de la depuradora de Pinedo, on els diners públics han desaparegut per centenars de milers d’euros, en mans dels gestors posats allí pel PP. El tema està als jutjats. Una part dels diners als prostíbuls que eixos gestors visitaven. Tot molt gratificant. La dreta ben pensant. Lladres i puteros.
Ací també hi ha alguns episodis per resoldre. Com la depuradora de Moncofa, però sense cap mena de dubte, la que olor a podrit fa és la de Borriol.
Des de que el Grup Municipal de Compromís al poble, va alçar la llebre de que es pretenien pagar uns altíssims preus pels terrenys, sense justificació en el mercat, no ha calgut més que estirar el fil per vore que darrera hi havia, presumptament de moment, una trama organitzada per detraure diners públics d’ajuntament i diputació, per a enriquir determinades persones. Preus per sobre de mercat, negociacions irregulars, intent d’expropiació de més terrenys dels que calien... i estirant del cabdell, dos noms principals: Adelino Santamaria en aquell moment Alcalde de Borriol i Diputat provincial encarregat del cicle de l’aigua, i Francisco Martínez, en aquell moment Vicepresident primer de la Diputació, responsable de les obres públiques (com la depuradora) i Alcalde de Vall d’Alba.
Compromís ho va destapar, i les conseqüències polítiques van ser clares. Es va precipitar la dimissió d’Adelino Santamaria de tots els seus càrrecs, i es va destituir (per bé que amb un intent frustrat també per Compromís, de mantenir-li el sou) a Martínez de tots els càrrecs de la Diputació. Ara és diputat incompetent. O si més no, sense competències.
I les conseqüències jurídiques van en camí. Després de la denúncia que jo mateix vaig substantivitzar, el Fiscal Instructor insta al Fiscal en Cap a, i cite textualment; a la “...formalización de QUERELLA contra D. Francisco Martínez Capdevila, D. Adelino Santamaría Blasco, Doña Andrea Martínez Tena, D. Francisco Martínez Tena. D.Raúl Babiloni Llidó, D. Luís Garcia del Campillo” i també contra un funcionari.
És a dir, dos polítics del PP, els fills de Martínez (havia posat les seus empreses a nom dels fills), el soci de Martínez, i un empleat del soci que podria haver actuat com testaferro.
Diu el Fiscal que són “delitos punibles de oficio” i els concreta en: prevaricació, tràfic d’influències, frau il·legal i negociacions prohibides. Quasi res. Alguna cosa fa olor a podrit en esta Diputació.
Perquè ara mateix la situació és que l’ajuntament de Borriol (amb nou alcalde que també és diputat provincial) continua volent pagar a preu desorbitat uns solars propietat del soci comercial de Francisco Martíniez. Tots dos acusats pel Fiscal. I la Diputació continua acceptant i pagant.
I quan jo li demane al President Moliner una reacció, diu que ell sobre este tema no té res a dir ni fer. I s’enganya, s’hi juga la credibilitat, el “to be or no to be” creïble.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada