21 de juny, 2014

"EL GRAN TIMONER" -Levante-EMV - 21.056.14

En el debat sobre l'estat de la ciutat, la portaveu socialista va fer una metàfora marinera que venia a dir que l'Ajuntament era un vaixell a la deriva. L'Alcalde, que té menys sensibilitat que l'esfínter d'Anastasia Mayo en la clausura del Saló Eròtic de Barcelona, va replicar amb un contundent “yo soy patrón de yate”. Que és una cosa que estic segur va arribar al cor del 32% d'aturats i el 25% de la població local, que segons Cáritas sobreviu en una situació de pobresa estructural a la nostra ciutat.
“El socialisme fracassa quan se'ls hi acaben els diners... dels altres”, va dir Bataller sense citar-ne l'autoria de la seua admirada Margaret Thatcher. Qui, convé recordar, es va caracteritzar per desmantellar sense pietat el precari estat de benestar britànic. Sorprén en algú que es dedica a la res pública eixa vocació que el nostre Alcalde comparteix amb la difunta de desmantellar tot allò que siga públic. En el que no coincideixen és en la manera d'enfocar la governabilitat. Mentre Thatcher era una aferrissada liberal, Bataller és un intervencionista de manual. Un percentatge alarmant dels pressupostos van a la subvenció pública d'activitats privades. En el món de la cultura molt notablement, però també en el teixit associatiu de caire divers. I a canvi, clar, de docilitat.  Com ells actuen així, i no veuen més enllà de la Plaça del Rei i el Carrer Major,  no són capaços d'entendre que hi ha altres moviments socials, que no estan a sou de ningú. 
Dic això perquè el mateix dia del plenari, el PP va omplir a toc de corneta les primeres files del saló de plens, d'acòlits d'edat provecta, que malgrat el que diu el reglament, aplaudien a mans plenes les intervencions del Gran Timoner i del seu grumet, Pérez Macián. No van poder evitar, però (i ho haurien de saber que ja ho van intentar quan els damnificats per la cabuderia de Mestrets venien al plenari) que altres col·lectius acabaren d'omplir una sala de gom a gom.
Entre ells, gent del Casal Popular, que en una desproporcionada actuació amb rerefons polític havien estat sancionats per fer paelles sense permís en la setmana de la Magdalena. Després de fer notar de manera contundent el desacord amb la multa, van ser convidats a abandonar el saló de plens, i així ho feren sense oposar cap resistència. La cosa podia quedar en això, però el PP va voler traure suc. I en sendemà van fer una roda de premsa, recolzada en unes fotografies preses molt probablement des del propi balcó d'alcaldia, on es veia al assessor d'EU parlar amb alguns dels membres desallotjats. I amb eixa imatge van pressuposar una conspiració. “EU alienta actitudes de anarquia callejera”, va dir el grumet.
Això vindria a ser com si jo, aprofitant una fotografia en la que apareixen Alfonso Bataller, Marta Gallén i Miguel Ángel Mulet dinant amb Carlos Fabra a La Coma, el passat dia 10, pressuposés que tots plegats formen part d'una conxorxa delictiva. O que Bataller mirava de col·locar als seus descartats. O que, sabedors que Fabra havia de declarar per la causa del finançament il·legal del PP en les campanyes electorals, estaven unificant estratègies. Seria molt arriscat per part meua. “...el que en realitat veig són barrets i capes...” però que coi han de saber estos dos de Descartes!
En realitat, la metàfora marinera d'Amparo Marco tenia sentit, jo mateix vaig dir una cosa similar en el plenari de l'any anterior, en aquell cas, tot citant Churchill qui va dedicar als seus opositors: “Són vostés com Cristòfol Colom, no saben on van, ignoren on estan, i tot això, pagant els altres”. Perquè és cert que el PP està desorientat.
Resulta significatiu que la resposta a les nostres intervencions en aquell ple, per part de Pérez Macián fóra dir que ens hem radicalitzat. Que jo sóc més radical. Fa un cert pudor, en tot cas, que ho diga ell precisament, que l'acaben de fer portaveu, i que té el mèrit solitari de ser el regidor que ha hagut de eixir a la trona a disculpar-se per les seues eixides de to, més colps, en tot el que va de democràcia. Però no seré jo qui me'n queixe.
El Gran Timoner, per la seua banda, també abundà en la meua radicalització, il·lustrant-ho amb el fet de qua vam votar en contra d'una operació bancaria consistent en pagar 43.000 € més d'interessos per a que els bancs accepten no cobrar fins al 2015. És a dir, que pague el nou govern que isca de les urnes. No vaig poder evitar pensar que Thatcher passaria molta vergonya escoltant a Bataller dir això, ja que segons ella: “els bons conservadors paguen els seus comptes, i a temps. No com els socialistes que gasten i acumulen els comptes dels altres”.