12 d’abril, 2014

"ATRAPATS A LA XARXA" - Levante-EMV - 12.04.14

Sempre he defensat que les xarxes socials són una gran oportunitat per als polítics. I sempre he dit també que les xarxes no són exactament informació. La informació no pot existir sense professionals formats, sense periodistes…. Però són comunicació. Són una oportunitat per interactuar amb la gent a la que volem representar. Jo que en sóc un usuari constant en trec grans aprenentatges. A diferència del que passa amb els mitjans de comunicació, el que dius a les xarxes, té una resposta immediata. Té retorn. Saps el que en pensen (alguns) del que dius o opines. 
Però també és una oportunitat per a la societat civil, per saber qui som, i com actuem en primera persona, els càrrecs públics, o els qui es mouen als seus partits per a poder ser-ho. 
Un exemple. Dies enrere, l’Alcalde Bataller, va fer un panegíric del TRAM al seu mur de Facebook, i aquell fil va generar una conversa força reveladora. El  ciutadà O.S.G. li deia: “No tire más dinero público señor Bataller. Más de 85 millones de euros nos va a costar un simple autobús al que el alcalde le llama TRAM”. L’Alcalde li va contestar; “El TRAM es un proyecto que ha pagado la Generalitat Valenciana”, i el ciutadà va retrucar immediatament: “¿Y no es dinero público?”
Brutal!  Si analitzem la conversa veiem que a una opinió d’un ciutadà, l’Alcalde contesta amb una bestiesa, i mitja mentida. Que l’Alcalde no considere com a diners públics els que ixen de la Generalitat, potser explica l’alegria amb la que signava contractes quan era alt càrrec d’aquella administració. L’home deguera pensar que els diners eren seus, o d’una cunyada, i que els podia administrar com volgués. Això explicaria també que ara estiga imputat per la seua participació en la trama corrupta Gürtel, que presumiblement pagava entre altres coses les campanyes electorals dels tramposos del PP. 
La resposta de l’alcalde revela també que sembla haver oblidat que l’ajuntament de Castelló que ell diu presidir, va avançar 400.000€ per a eixes obres, i que encara esperem que la Generalitat en els retorne en el seu conjunt. 
Com és de suposar, i no és el primer colp que li passa després d’alguna de les seues pífies intel·lectuals, el mur de l’Alcalde es va convertir en un festival de l’humor. La gent deia la seua, no pocs feien broma. I aleshores començà a actuar l’exercit troll del PP. Els acrítics que feien coses tan ridícules com escriure: “en mi opinión personal el TRAM es….” i després copiaven textualment les 37 línies del comunicat oficial del PP. Ridícul. I el tema va seguir fins que va entrar Samuel Fabregat, Secretari General de NNGG a Castelló i va pontificar: “Vamos a ver, que la izquierda se entera de lo que quiere. Os ponemos una infraestructura para que vuestros Regidores pueda (sic) beber sin necesidad de coger el coche y triplicar la tasa de alcoholemia, o de hacer el ridículo en patinete por todo Castellón cual quinceañero; ¿y no lo queréis? Ok, seguir (sic) conduciendo borrachos y haciendo el ridículo en patinete, cada uno a lo suyo”.
Revelador també. Passant per alt que el xic no sàpiga usar correctament els temps verbals, em sembla subratllable eixe contundent “os ponemos”. Ells ens posen! Ells! En la línia del que deia l’Alcalde, com el TRAM no s’ha fet amb diners públics, deu ser que la pasta la posen ells. De la caixa B eixa que explica el jutge que els investiga per finançament il·legal.
I l’elaborat argument del patinet. És més que probable que a ulls d’alguna gent puga resultar ridícul que jo em desplace per la ciutat en patinet. A mi em resulta còmode i pràctic. I a sobre, a diferència del que fan altres, no costa un cèntim a la ciutat. A mi el cotxe oficial no em recull a casa, ni em porta a l’apartament de Benicàssim, ni em porta al meu treball particular… Però clar, supose que esta gent deu pensar que els cotxes oficials tampoc no es paguen amb diners públics. 
En fi, que per a això també serveixen les xarxes, per vore amb qui ens juguem els quartos, per desemmascarar imatges públiques fetes a cop de talonari públic, i per avisar-nos de com són els que venen darrere.