30 de gener, 2014

"COMISSIÓ DE TRANSPARÈNCIA"- Mediterráneo- 30.01.14

A vore, aclarim les coses en públic, i així després no hi haurà sorpreses. EU va presentar un moció sobre transparència municipal, i posteriorment acceptà una esmena de Compromís, que va conduir a una redacció conjunta dels dos grups, que va permetre que s'aprovés per unanimitat en el passat plenari.
El text aprovat diu literalment que la comissió “Haurà d'acordar un conjunt de mesures que aprofundisquen en la transparència i la informació, el bon govern i el desenvolupament de la democràcia participativa en el món local. Tractant entre d'altres les mesures a adoptar en cas d'imputacions formals en causes de corrupció, la política salarial dels càrrecs electes i de lliure designació, i les modificacions reglamentaries encaminades a permetre la participació de la societat civil al punt de precs i preguntes dels plenaris”.
Això és el que vam aprovar, i això és el que hem de complir. Ho explique ací perquè les declaracions del portaveu del PP intentant redefinir a la baixa les competències de la nova comissió, em van preocupar molt. 
La gran desconfiança que té la gent en els seus representants polítics, guanyada a pols en molts casos, ha creat una escletxa enorme.  
Hem de guanyar-nos el seu respecte. La societat ha canviat en estos anys, i si nosaltres no som capaços de canviar, serà veritat que no la sabem representar. 
Major participació social en la política, més transparència, i contundència contra la corrupció, són part de la nostra fórmula, per refer lligams amb la societat. 

28 de gener, 2014

"JE T'AIME, MOI NON PLUS" -www-Castelloninformación.es - 29.01.14

La meua filla, que té quatre anys i mig, em deia l’altre dia: “papa, el pròxim dia que pugues vindre al col·le a buscar-me, quan veges a M (un xiquet del que guardaré l’anonimat) li preguntes si és el meu nuvi. Ell et dirà que no. Però sí que ho és, sí”. I reia entremaliada.
M’ha vingut al cap perquè l’altre dia, l’Alcalde de Castelló va dir a la premsa, que “Nomdedéu no quiere pactar con nosotros, però nosotros si que pactaremos con él”. Una cosa així en boca d’una xiqueta de quatre anys, fa gràcia. En boca d’un senyor amb bigotet i cara de mala llet, semblaria com a poc, assetjament. I en boca de l’alcalde sorprén, o fa riure o jo què sé!
La culpa de tot és d’Esperanza Molina, periodista d’esta casa, i professional de llarga volada. La setmana passada va cobrir una roda de premsa que vaig donar, per parlar del mal camí que havia encetat el PP local amb el tema del PGOU, i vaig reivindicar la necessitat de consens. En acabar la compareixença, Esperanza em va preguntar si esta predisposició que teníem a arribar a acords en el tema del planejament urbanístic, permetia entreveure un possible acord de govern amb un PP en minoria després de les properes municipals. “De cap de les maneres” vaig dir. I li vaig explicar que hi ha temes cabdals per la ciutat que demanen del màxim consens, i la planificació urbana és possiblement el més obvi. I que en això, com en alguns reglament, ordenances, etc, estàvem encantats d’arribar a acords amb el PP o amb qui siga, si ajuden a millorar la qualitat de vida de la ciutadania. Però governar amb ells no. Hi ha massa diferències ideològiques, els nostres programes no són compatibles, i a més a més, hi ha una qüestió de profilaxi, el PP és un partit que més enllà d’una gestió més que discutible, arrossega un greu problema judicial que contamina a qui el toque. 
Esperanza va preguntar quina era l’alternativa, i li vaig explicar que tots els escenaris estan oberts. Governar en coalició amb altres forces, donar suport a un govern de progrés sense assumir delegacions...tot excepte un pacte amb el PP.
El dia després Alfonso Bataller em va contestar a la premsa, amb eixa frase curiosa de que malgrat que nosaltres no volguérem pactar amb ells, ells si que pactarien amb nosaltres. Crec que Bataller ho va confondre tot.  De fet, va posar un exemple singularment inapropiat, quan va recordar-me el Pacte del Tinell i va afegir, que després d’això, Catalunya “demana diners a Madrid”. Home, podríem discutir si en demana, o reclama una part del que el Govern central incauta, però el PP es nega a ensenyar les balances fiscals. Però sobretot, la comparació no s’aguanta, perquè vindria a ser com si em digués, que si a Castelló hi ha un govern municipal sense el PP, després anirem al PP a demanar diners per governar.
Com si els diners fóren seus. Eixe és el punt al que hem arribat. Han patrimonialitzat el poder i els seus recursos. L’altre dia qual el talpet que hi ha a la Generalitat va filtrar la nota de la compra de l’ “arreglo de cocido” i les nyores, el President va dir que això era un atac contra el país (la Comunitat diu ell, conscient que si això fos un país normal, algú com ell no seria President). I quan nosaltres critiquem la desproporcionada i de moment inútil despesa d’Aerocas, per exemple, ens diuen que ataquem la imatge de la província. I si critiquem a l’ajuntament la mala execució del TRAM, ens diuen que volem fer mal a Castelló.
L’alcalde vol pactar amb nosaltres, mostrant una debilitat que mai abans havia mostrat una majoria absoluta del PP. I ens declara un amor incondicional, fins i tot, com a resposta al nostre desamor proclamat. “Je t’aime, moi non plus”. Què és el que no han entés?  Això nostre no és possible, Alcalde, no tenim res en comú. No insistisques o hauré de demanar un ordre d’allunyament.

25 de gener, 2014

"DE MOLINER CANVIARÀS..." - Levante-EMV - 25.01.14

El refranyer valencià (com la resta) sempre té raó, perquè si escorcolles bé, sempre pots trobar un refrany que diu el contrari d'un altre. Es tracta doncs de triar bé quin has de fer gastar per tal que suporte la teua opinió, i li afegisca un plus de “saviesa popular”, que sempre vesteix molt.
N'hi ha un refrany, que sonarà una miqueta bèstia, per tractar del que vull tractar, que diu així: “De Moliner canviaràs, però de lladre no t'escaparàs”. S'ha d'entendre bé que el refranyer no fila gaire prim, vull dir que no te'l pots agafar al peu de la lletra, i que quan diu “lladre” pot voler referir-se a algú que fa garrames en el pes de la farina, per exemple. I sobretot, cal acceptar com una obvietat, que no hi ha un sol refrany que incorpore el concepte “presumpte”. Dit això, anem per feina que hi ha una bona bugada.
Després que denunciarem l'intent d'enriquiment per part del Vicepresident Primer de la Diputació, Javier Moliner el va destituir fulminantment, i el va deixar com a diputat d'a peu. Per dir-ho clar, en este moment, té menys competències que jo a la diputació, ja que jo sóc portaveu en totes les comissions i en el plenari. I la feina de Martínez, des d'ara, és alçar la mà per a votar. Amb tot, Moliner premia a qui ha perdut la seua confiança amb una dedicació exclusiva que ens costa 39.000 € a l'any. Això posa en evidència que la “delgada línea roja” de Moliner, era més prima del que ell presumia, i més pàl·lida que la cara que se li va quedar a Adelino Santamaria, quan Compromís de Borriol va descobrir el tortell. Perquè eixa és l'altra assignatura pendent de Moliner, explicar si manté la confiança en un Alcalde que porta temps torejant-lo.
El toreja perquè és vox populi que Santamaria havia de dimitir a mitja legislatura, després quan fes els 65, després quan inaugurés la depuradora... I allà que continua el bon home fent vore que no sabia res, i dient que ell també ha perdut la confiança en Martínez perquè l'ha enganyat. Un alcalde que no sap de qui són els terrenys de l'obra més important del seu poble en 15 anys. Tot i reconéixer 200  reunions (sic) amb Martínez, tot i haver canviat la ubicació prevista per fer-la coincidir en els terrenys propietat de Martínez i del seu soci! 
De veres Moliner creu que Santamaria no ho sabia? Doncs si no ho sabia és un incompetent. La seua versió és que el regidor d'urbanisme el va avisar 40 minuts abans del plenari de que havia sentit a Compromís explicar de qui eren les parcel·les. Curiós que tampoc ho sàpiga el regidor d'urbanisme. Però si fins i tot el PSOE de Borriol ha dit ara que ho sabien des de primers de gener. Supose que el PSOE borriolenc el que fa és reaccionar a l'estirada d'orelles que va rebre el dia que el partit feia a Castelló un acte contra la corrupció, mentre Compromís desmuntava la trama corrupta. 
Però l'excusa és perillosa, perquè si ho sabien des de primers de gener, haurien d'explicar per quina raó ho van ocultar? Què esperaven, que es produís la malifeta? No pensaven dir res? Ho volien dir a bou passat generant un problema administratiu respecte a l'adjudicació que retardaria encara més la solució, i retardar encara més la depuradora? Inexplicable. 
Per això també ara es tiren a la piscina parlant de moció de censura, tot i ser el tercer partit en vots, i saber que la moció només seria possible pactant amb un ex-trànsfuga seu, que s'ha muntat un partit, que ha fet Alcalde a Santamaria, i que formalment encara forma part de l'equip de govern amb el PP.

A Moliner se li acumulen els problemes. Dona dedicació exclusiva a un Martínez imputat per un segon cas, i manté com si res a Santamaria que sembla que ha fet carrera repartint alguna cosa més que saquets d'olives amb el cotxe oficial.

22 de gener, 2014

"MALS POLÍTICS" - Mediterráneo - 23.01.14

La setmana passada vaig publicar “Set dies de gener”, on em mostrava satisfet per tot el que havíem provocat des de Compromís amb les nostres denuncies. La destitució de Martínez com Vicepresident per un intent d’enriquir-se amb la depuradora de Borriol. I després la imputació de l’ex quasi tot Carlos Fabra, i del propi Martinez, per la trama de les entrades de la correguda de la beneficència.
Hui podria dir que la cosa no ha acabat. El dimarts compareixerà Moliner al plenari de la Diputació per explicar la seua versió dels dos fets i, per la nit, hi ha plenari a Borriol. Ens agradaria pensar que tots dos seran els darrers de Adelino Santamaria, com diputat i com Alcalde. Perquè nosaltres seguim pensant que era un col·laborador necessari. Per les garrames amb la depuradora, i també pels 3.500 € en entrades de bous. No som els únics que ho esperem. Fa pocs dies, en un destacat regidor de Borriol es comprava roba nova perquè, segons ell, hi haurien canvis en breu.
Farem seguiment de tot això, clar, però ara el que ens preocupa és que Borriol tinga depuradora. Per això hem presentat una moció urgint a les dues parts a trobar un terreny no contaminat per la cobdícia. I ens preocupa que per culpa del sistema podrit de la correguda de la beneficència, les ONGD’s puguen ressentir-se’n. Estem en contra de la correguda i del concepte de beneficència, però a favor d’ajudar al desenvolupament.
Això és el que ens preocupa ara, que la política sobrevisca als polítics. Als mals polítics. 


19 de gener, 2014

"DEL CASERIO, ME FIO?" - www.castelloninformacion-es - 22-01-14

De la meua infància i primera joventut (ja vaig per la quarta) recorde alguns invents prodigiosos i moments mítics relacionats amb l’alimentació, que han deixat en la meua memòria imatges i conceptes que hui són d’ús freqüent, tot i que de vegades signifiquen altres coses. 
En aquell temps, del cel baixaven helicòpters a l’hora del pati, i un senyor amb un bigoti que només servia per subratllar un nas ben lleig, oferia Tulipán (el nuevo Tulipán) als crios que esmorzaven entrepans de mortadel·la. Era l’època del “negrito del África tropical que cultivando canta la canción del Cola-cao” i dels xiquets que després de prendre-se’n un bon got, anaven a l’escola xino-xano, tot menjant-se un Donnuts, amb forat i tot, i...casumdena! La cartera!
La política que té molt de publicitat, és cosa sabuda, ha recuperat alguns d’aquells conceptes. Darrerament m’ha fet pensar en el que fa algunes dècades va aparéixer com la gran innovació tècnica en el menjar, arribada per facilitar les coses. Parle dels formatgets en porcions, d’El Caserio, que en un moment determinat van incorporar un filet roig, una línia roja que transcorria al llarg de l’envoltori de paper d'alumini de cada una de les porcions. Es va publicitar com la manera més fàcil de separar allò que era comestible, sa i bo, del que no era més que una deixalla difícil de reciclar.
La línia roja que separava el que era bo del que era roí. El bé del mal. El cert però, és que quan estiraves d’aquell filet, et quedaves amb la línia roja a la mà, però el formatget seguia embolicat amb el contaminant alumini. Trencat, però arrapat a la “cremositat formatgil” de tal forma, que lluny de ser un avanç, l’invent es revelava com una mera qüestió de màrqueting.
Els diaris parlen de que la “línea roja” de Moliner va fer que destituís a Francisco Martínez com Vicepresident primer pel cas de la depuradora de Borriol. Un intent de beneficiar-se personalment de la úbicació de la infraestructura, i adjudicant la instal·lació en terrenys de la seua propietat familiar. Curiosa línia roja, que no sembla haver afectat pel moment a l’altre implicat, l’alcalde de Borriol i també diputat provincial, que tenia l’obligació formal de saber de qui eren els terrenys, més, després d’haver-se reunit reiteradament i amb publicitat amb el propi Martínez, i altres propietaris, per tractar el tema. I si estirem del fil, no sé fins a quin punt no caldria demanar també explicacions al senyor Pauner, regidor d’urbanisme, i etern candidat a substituir a Santamaria el dia que este complisca l’acord intern del PP de dimitir.
Però és que la cosa encara és més greu. Hi ha un altra línia roja dibuixada pel President Fabra, i ratificada pel President Moliner que coincideix amb l’acte processal de la imputació. I segons el qual els càrrecs públics del PP que hagen resultat imputats, hauran d’abandonar tots els seus càrrecs institucionals i organitzatius.
I com plou sobre banyat, 48 hores després de que Compromís fes esclatar el tema de la Depuradora, la fiscalia (sobre la base de la documentació aportada per Compromís) va imputar a Francisco Martínez pel cas de les corregudes de beneficència. I allí continua. Com continuen altres diputats i diputades imputats. A les Corts no cal dir-ho, però a la Diputació si no m’he descomptat, estan imputats Martínez, l’alcalde de Nules, i l’alcaldessa de Benicàssim. I com si res.
Tot això, mentre l'alcade de Castelló, també imputat, convoca a instàncies nostres una comissió municipal per analitzar la corrupció política, i que s'ha de fer amb els imputats. 
Moliner, president provincial i del PP provincial, ha estirat del fil, de la línia roja, però el PP no ha separat el formatge de l’envoltori. La part comestible de la verinosa. I no puc evitar recordar que estem parlant d’un formatge pensat per empastifar tot el que toca. Tot. 

18 de gener, 2014

"INTERNALITZAR" - Levante-EMV- 18-01-13

Emilio Alejandro Núñez Cabezas, va presentar el 2.000 a la Universitat de Màlaga, la tesi doctoral titulada “Aproximación al léxico del lenguaje político español”. 760 folis d’interessant saviesa i 72 de bibliografia. Busque a l’epígraf: “Palabras, giros y expresiones de moda” la nova troballa semàntica de Moliner: “internalizar”, però sense èxit.
El President Moliner la va fer servir davant d’una nodrida representació de professionals amb bata blanca. No perquè l’home estiga malalt, sinó perquè està malalta la doctrina econòmica del PP. Aquella que diu que la gestió privada és més eficaç i eficient que la gestió pública. Jo li he sentit dir això a gent com Alfonso Bataller, que a banda de recordar sempre que pot que és metge com els de la bata, li agrada insistir en que ell té gran experiència en gestió de la sanitat pública. I et ve de gust dir: “doncs Alfonso, segons el teu partit si gestiones la pública, és perquè no vals per a la bona que és la privada”, però no li ho dic, perquè amb este home més val no assumir el risc d’una ironia. 
Bo, el cas és que el partit de l’un i de l’altre, manté que el millor que es pot fer amb els serveis públics és privatitzar-los, però com el nom té mala fama, usen el fantàstic vocable “externalitzar”. És una trampa, perquè externalitzar vol dir-ho fer-ho fora, i ells el que volen dir és que ho facen uns altres. Que òbviament no és el mateix. Tant és així, que ara pretenien “externalitzar” els serveis de medicina nuclear i radiodiagnòstic del Hospital Provincial, però l’empresa beneficiada, ho havia de fer “dins” de l’hospital. De fet, com demostra el contracte que vaig fer públic, havien fins i tot d’acabar les obres del pavelló de l’hospital.
El Síndic de Comptes, per la seua banda, ja havia dit en el seu darrer informe que la Conselleria (és a dir tots nosaltres) havia pagat 16 milions d’euros més per la gestió privada del servei de ressonàncies magnètiques, del que hagués pagat si el servei hagués continuat sent públic. I tot i això, el PP volia externalitzar-privatitzar, el servei de Castelló. “Sostenella y no enmendalla” com el Cid.
Ara però, després de la nostra denúncia i de la campanya dels professionals i usuaris, han fet marxa arrere, i Moliner va comparéixer, per dir que no només no “externalitzarien” el serveis, sinó que tornarien a “internalitzar” les ressonàncies magnètiques. “Internalitzar”!!! Clar, si no gosen dir que volien privatitzar, a vore com diuen que ara “socialitzen”. 
I per què el canvi? Doncs perquè no troben empresa interessada en treballar i cobrar tard i malament, i a sobre, el model del Consorci està qüestionat per la reforma de les administracions locals. Hi ha cinc anys per diluir el Consorci, i passe a ser gestionat directament per la Conselleria, o bé, ho siga en exclusiva per la Diputació. En eixe cas, després d’una transferència de competències en favor de la corporació provincial, que ha d’anar acompanyada de la dotació econòmica suficient
I heus ací el problema. El Consorci està molt mal finançat per part de la Conselleria. De fet, hi ha al voltant de 14 milions d’euros anuals que l’Hospital ha de gastar en medicaments, mentre que la resta d’hospitals, eixa partida l’assumeix Conselleria. Un maltracte inacceptable, que posa en solfa l’excel·lent treball dels professionals, la investigació, i que perjudica de forma clara la qualitat del servei
Per això hem presentat una moció a la Diputació, demanant constituir una Mesa amb Diputació, Conselleria i Sindicats, per dibuixar el millor escenari de futur, que ha d'anar indefugiblement lligat al servei públic. 

15 de gener, 2014

"SET DIES DE GENER" - Mediterráneo - 16.01.14

Dijous pel matí vam fer una nota de premsa, junt a Compromís per Borriol, on denunciàvem les maniobres per tal que la depuradora s'instal·lés parcialment en uns terrenys propietat de l'empresa familiar del Vicepresident Primer de la Diputació. Aquella mateixa nit, confirmada la veracitat de la nostra denúncia, Javier Moliner destituïa a Francisco Martínez. Nosaltres vam demanar immediatament una comissió d'investigació. Moliner no va acceptar, i ens convidà a investigar pel nostre compte. No calia.
Feia temps que investigàvem presumptes conductes il·legals al si de la Diputació. Gràcia Molés, que va ser diputada abans que jo, va destapar la trama de les entrades de les corregudes de la beneficència a Vila-real. Posteriorment el govern de progrés d'eixa ciutat dugué el tema als jutjats. Compromís de la Diputació va aportar fa mesos a fiscalia tot un seguit de decrets que demostraven que la Diputació incautava diners de serveis socials, obres... del que fos, dels municipis, per a compensar el preu de les entrades que els obligava a comprar. El resultat ha estat la imputació per prevaricació de Carlos Fabra i Francisco Martínez.
El mateix dia s'ha fet públic que després de la denúncia de Compromís, aportant els documents que ho demostraven, el PP ha fet marxa arrere en la voluntat de privatitzar la radiologia i medicina nuclear de l'Hospital Provincial. La pressió dels professionals i pacients ha estat clau.
De setmanes així en vull sis en cada mes!

13 de gener, 2014

"L'ABSCÈS DE MOLINER" -www.castelloninformación.es - 15.01.14

El 22 d’octubre del 2009, Juan José Pérez Macian, Tinent d’Alcalde de Castelló i columnista d’esta casa, va declarar solemnement que l’equip de govern popular a la nostra ciutat, acceptava la creació de la comissió d’investigació que havia sol·licitat el PSOE: "porque el Ayuntamiento jamás ha realizado ninguna contratación que no se atenga a la legalidad vigente y, por lo tanto, no existe ningún tipo de problema en que se vuelvan a analizar y revisar todos los expedientes".
Moliner que era Vicealcalde va traure pit. Abans, durant i després de la comissió. Les seues declaracions dient que no tenien res a amagar i que per això l’aposta per la transparència era total, van ser reiterades i contundents. Les realitzades un colp presentades les conclusions, encara més contundents. Segons va dir aleshores, no tenien por a les investigacions, perquè com havia quedat provat en aquella, res tenien que amagar.
Ara, en nom de Compromís, he demanat una comissió d’investigació a la Diputació, per tal de poder analitzar les actuacions del Vicepresident Francisco Martínez. Per què? Perquè el propi President Moliner ha manifestat que no té confiança en este senyor, i per això l’ha destituït fulminantment del càrrec de Vicepresident primer.
I això va passar només 6 hores després de que el grup municipal de Compromís a Borriol fes pública l’operació urbanística que estava a punt d’aprovar-se en el seu terme.
El resum és senzill. La Diputació pagava una depuradora per al municipi. El municipi posava els terrenys. Per aconseguir-los volia pagar a preu d’urbà, terrenys amb la qualificació de rústics. I això ja ens posà la mosca darrera l’orella. Però és que a última hora l’ajuntament va canviar la ubicació de la depuradora, i dels 10.000 metres quadrats necessaris, 2.700 eren de l’empresa familiar de Francisco Martínez, que hagués guanyat vora 50.000 € en l’operació. Normal que Moliner digués que el destituia per que havia perdut la confiança!
Doncs si ell que tenia confiança l’ha perdut, imaginen els que no en teníem gaire! Això sol ja justifica que s’investigue si el que ara Compromís ha pogut aturar, s’ha produït en altres ocasions. I més encara, de veritat ens hem de creure la versió de l’Alcalde de Borriol i Diputat provincial? Ell diu que malgrat haver-se reunit diverses vegades amb Martínez per tractar el tema no en sabia res. Afirma que ho va saber 40 minuts abans del plenari, quan el regidor d’urbanisme del seu partit li va dir que havia sentit al portaveu de Compromís denunciar-ho a la premsa! Costa de creure, francament, però en l’hipotètic cas que fos cert, igual ha de marxar, ell, i el regidor d’urbanisme. Per incompetents. La denúncia feta per Silverio Tena, es basava exclusivament en la informació que el propi ajuntament havia posat a la seua disposició abans del plenari. O còmplices o incompetents. O connivència o inconsistència. 
El “Cas Depuradora” o “Cas Martínez-Santamaria” necessita ser investigat. I el passat també. Però el President Moliner no vol que furguem.
Javier Moliner ha aprofitat que la Rambla Carbonera passa per la Vall d’Alba, per treure’s de sobre una icona del fabrisme. Aprofita per presentar la seua candidatura al concurs de “Mister Propper” i vol fer-se passar pel sanador del partit i la Diputació. 
Però en realitat vol tancar la ferida en fals. La negativa a investigar, converteix el cas en un abscés, en una col·lecció de pus, fruit un procés infecciós. Ja saben, produït per bacteris i paràsits. Un error de Moliner. Perquè amb la seua ajuda o sense Compromís investigarà, i ell sap que hi ha més bacallà per tallar.
Assumeix un risc enorme, de ser el que “limpia, fija y da esplendor”, pot quedar com el còmplice ocultador. Ell mateix. 

10 de gener, 2014

"DEPURAR LA POLÍTICA" - Levante-EMV -. 11.01.14


Era dimecres i jo anava amb patinet de la Diputació a l’Ajuntament. Amb patinet, sí. Me l’han portat els Reis. M’estic fent hipster diu l’amic Roger Mira. De cara, venia Silverio Tena, el nostre portaveu a Borriol. És un tio valent, treballador i simpàtic. M’agrada molt. I està fent una gran feina al seu poble. Ell camina amb crosses. Em vaig aturar a saludar-lo i em va dir que venia a vore’m, així que vam fer mitja volta i vam tornar a la Placeta dels Morts. Així és com tradicionalment es coneix la Plaça de les Aules, on està la Diputació.
Ell amb crosses, jo amb patinet, supose que fèiem una parella peculiar. Vam seure a la terrassa d’un altre personatge peculiar. El propietari del bar és un rus que parla un català acuradíssim, i que es compra el Diari d’Andorra per a practicar. Cafés. En aquell moment jo no sabia que, fent honor al nom popular i històric de la plaça, anàvem a oficiar una mort política. O dues si seguim estirant.
Tena em va explicar que dijous tenien plenari i que per fi en l’ordre del dia figurava l’expropiació dels terrenys on havia de fer-se la depuradora que fa tant de temps que el poble espera. Una dotació molt necessària, que paga la Diputació. Amb esta justificació, l’equip de govern de Borriol (formal fins fa quatre dies pel PP en minoria i el regidor de Veïns de Borriol, que ara diu que abandona l’equip) va decidir pagar una quantitat considerablement amable als propietaris del terrenys on s’havia d’instal·lar la depuradora. “Són gent del poble” era la justificació.
Però Tena em va dir que un colp analitzada la documentació, s’havia adonat que a última hora s’havia canviat la ubicació, i que el propietari d’una parcel·la de 2.706 metres quadrats era una empresa, Falvaltur. Hi ha dos propietaris més d’altres parcel·les, fins arribar als 10.269 metres. Falvaltur té com administrador únic al fill del Vicepresident primer de la Diputació, i responsable directe de l’adjudicació de la Depuradora. Esta empresa, dedicada a l’obra civil i urbanització de terrenys, en plena crisi immobiliària (es va crear el 2009) ha multiplicat el seu valor per cent.
La situació era òbviament greu. Vam dissenyar l’estratègia. El que havien de fer al ple municipal, i com havíem d’administrar la informació. Perquè encar no ha eixit tot. Encara falta per publicar com va aconseguir l’empresa eixe solar. I més cosetes. Qui va aportar un terç del capital a l’empresa, etc.
Silverio Tena, i el seu grup municipal van fer dijous nit allò que calia. Destapar l’escàndol pel qual l’ajuntament estava decidit a pagar a 18’85 euros metre, allò que a preu de mercat no passa de 3-4 euros. I el més greu, el presumpte ús d’informació privilegiada per part del Vicepresident Martínez. La conseqüència va ser immediata. No s’aprovà l’expropiació. El PP de Borriol va fer marxa enrere, i retirà l’expedient de l’ordre del dia.
Javier Moliner, President de la Diputació, assabentat de la situació no va dubtar ni cinc minuts en destituir de la Vicepresidència a Francisco Martínez, alcalde de la Vall d’Alba. “Pèrdua de confiança” va dir. Ja ni és Vicepresident, ni presideix la comissió d’obres. Moliner ha actuat amb celeritat, i ha aprofitat per treure’s de sobre a una de les joies que Fabra li va deixar en herència.
És suficient? Crec que no. Em tem que esta operació, amb canvi d’ubicació de la depuradora i tot, no s’hagués pogut fer sense la connivència de l’Alcalde de Borriol, també diputat provincial, Adelino Santamaría. Moliner haurà de vore si la seua “línia roja” es difumina en passar per La Coma o no. Ja els he dit que este tema encar donarà més que parlar.
Estic molt orgullós del treball que fa la nostra gent als pobles. Sovint en situacions difícils. En situacions precàries. Borriol ha estat ara un exemple magnífic d’eixe treball rigorós, constant, que busca el benefici col·lectiu, i denuncia sense por a qui vol treure beneficis particulars de la política. Hi ha més exemples. Moncofa. Benicàssim. La Jana. I tants altres. 

Pobles, on els nostres han de bregar amb equips de govern contaminats per pràctiques que no gosaria dir que sempre són lícites. Jo sempre he dit que sóc un privilegiat. Sóc regidor a Castelló, i tinc un sou que em permet dedicar-hi moltes hores (a costa, això sí, de perdre moltes cotitzacions a la seguretat social), i ara hi he d’afegir la condició de diputat. Bé, doncs m’hauran de deixar que els diga que res del que faig a la Diputació tindria sentit sense tota esta gent que dóna la cara als pobles. Fins i tot abans de construir-la, ja li hem donat un bon us a la depuradora de Borriol. Hem depurat la Diputació. Estem en política per canviar la política. Perquè canviar la política, serveix per canviar el món.

09 de gener, 2014

"SOBRETAULA URBANÍSTICA! - Mediterráeo - 09.01.14

Va ser una conversa en una d'eixes llargues sobretaules de Nadal, amb tota la família reunida. L va explicar que havien decidit fer obres a la cuina que ja tenien els pressupostos, i que ara els havien d'ajustar perquè el que volien era una miqueta massa car; però que enguany estrenarien cuina.
L, el seu home i la xiqueta, viuen a un pis vell, de 85 m2, que ella comprà de segona mà. Ella és funcionaria, i ell no ha deixat de treballar en els darrers 35 anys, la qual cosa els donava una relativa seguretat econòmica. Però no es van voler hipotecar massa, i en lloc de comprar un pis nou, gran i car, es van decidir pel que ara tenen. Al llarg dels anys hi han anat invertint diners fent reformes. Canviar el pis que estava malament, canviar les finestres que no ajustaven, tirar una pared per distribuir millor l'espai, refer el bany... Ara falta la cuina, que és vella i poc pràctica.
El cunyat els va dir que tota eixa inversió eren diners perduts, que mai aconseguirien que el pis es revaloritzés en les mateixes  proporcions, i que per la seua ubicació i l'edat de l'edifici mai no aconseguirien rendibilitzar els diners que s'hi gastaven.
L va riure. “Clar que el rendibilitzarem. Viurem més còmodes, i més feliços, perquè la casa serà millor i ens agradarà més. Guanyarem en qualitat de vida”. I el cunyat insistia que no farien negoci. “La casa la volem” -tallà L- “per viure-hi, no és una inversió”.
Això que sembla tan senzill d'entendre, hauria de ser la filosofia del nou PGOU.

07 de gener, 2014

"CUINA D'AUTOR" -www.Castelloninformación.es - 07.01.14

Estos dies hi ha molta gent patint de mals de panxa. Les festes els hi ho posen fàcil als metges, quan et queixes, et diuen que això són els excessos. Tinc un amic que ha estat a punt d'haver de quedar-se ingressat a l'hospital per deshidratació, després de passar-se dos dies com un caneló esbudellat, és a dir, perdent per dalt i per baix, tot el farcit. 
Els excessos? Sí. Però en el seu cas, l'excés de confiança. A sa casa, com a tantes altres, estan passant un moment econòmic difícil, no tenen treball, i això fa que el ingressos siguen més que justets. De forma i manera que han d'optimitizar els recursos. No és que el meu amic siga dels que seuen a la butaca esperant que li duguen una oferta de treball a casa, però és de veres que Nadal tampoc no eren els millors dies per continuar trucant portes. Així que ha aprofitat per fer coses que normalment no pot. Per exemple, mirar una miqueta la tele. Les noticies, però sobretot, els programes de cuina, que és de les confessables, la seua afició més antiga.
Total que el bon home, ha anat creixent-se com una coca mal feta al forn, i entre Master Chef, Master Chef Junior, això de les postres, la Guerra de Plum-Cakes, el Chef Ramsay, Top Chef i altres programes, ha anat fent el seu propi llibre de receptes. “Esferificacions de pasta de “pan quemao” amb crema pastelera” (que abans es deien “pilotes de frare”), “arròs melós al perfum de marisc” (abans de l'atur hi podia posar marisc, ara hi suca una gamba morta) i així un llarg etcètera. No està mal. Ha passat de la paella dels diumenges, a ficar-se als fogons dia sí dia també. I a experimentar, innovar... que al cap i a la fi, la cuina és un laboratori de física i química.
El que l'ha dut definitivament a l'hospital, però, no és eixe intent de “coulis de cítiric, del Mercat de la Taronja”, ni cap plat arriscat. Sinó un simple bullit amb excés de confiança. No se li va ocórrer un altra cosa que fer cuina de fusió amb el que havia aprés als programes culinaris i el que diuen a les noticies. I va pelar quatre creïlles i les va posar a bullir, amb un grapat de “brotes verdes” dels que havia anunciat Montoro!
Que has fet! El mal de panxa va ser quasi immediat, i les caguetes assoliren categoria de mítiques. A urgències, després d'esperar 4 hores i 23 minuts entre borratxos, accidentats, i cunyats agredits en sopars familiars, el van fer passar al box. El metge no dubtà gaire. “És una síndrome de Montoro”, va dir. “Quin mal està fent este home amb les seues ocurrències!” 
El metge d'urgències, li va explicar al meu amic, que no s'ha de creure tot el que diuen a la tele, i que els “brotes verdes” no omplin la panxa, no estan llestos per anar al perol, no són comestibles, no lleven la fam. “Els “brotes verdes”  no són més que un eufemisme” -li va dir- “per fer-nos passar amb punyetes, mentre arriba alguna cosa que lleve la fam”. “Com les papes Garcia” va dir el meu amic. “No compare home! Les Garcia són les millors papes del món. Montoro en canvi, és com el Chicote de l'economia”.
I li va explicar que la biografia oficial de Chicote diu que té una estrella Michellin, la qual cosa, no deixa de ser un aval, però en realitat, Chicote es conegut per esbroncar a tot el món, per anar de llest per la vida, per voler arreglar-ho tot amb una ma de pintura, passant l'aspirador i netejant el congelador. Però al final, sempre acaba amnistiant al cuiner brut, a la cambrera mal educada, i imposant les seues receptes, que no tenen cap personalitat i són les mateixes de qualsevol restaurant que va de modern per la vida. 
“No es crega res del que diu Montoro” insistí el metge al meu amic. “És un bocamoll, i de la mateixa manera que a Chicote li fa les jaquetes a mida Agatha Ruíz de la Prada, a Montoro li fa la política el marit de la modista, Perdro I. Ramirez”. 
Per acabar, el metge li va recomanar beure molts líquids per hidratar-se, bona cosa d'Ultra Levura, i deixar de fer cas als noticiaris. “Quan parlen de la recuperació econòmica” -digué- “tenen la mateixa credibilitat que Sandro Rey” I s'acomiadà amb un “bendiones y buenas noches”.
El meu amic va començar les festes, cagant-se en tot, literalment. Ara, ho fa en Montoro. Ha millorat. 

04 de gener, 2014

"FINAL DE CAMPANYA"- Levante-EMV - 04.01.14

La campanya electoral per a les Corts Valencianes, la va encetar el PP el mateix dia que va acomiadar (en directe per Canal 9, i no en diferit com li agrada a Cospedal) al President electe Francisco Camps. I pràcticament des del dia després, el PP ha deixat clar quin era el seu model de campanya. 
Caldria esperar d’un partit que porta dues dècades governant que uses el balanç d’este llarguíssim període, per demostrar les bondats de la seua forma de governar, i els èxits assolits. No ho fan. Tot el contrari. Fan mans i mànigues per ocultar i minimitzar els escàndols, desfalcs, maleses, arbitrarietats, balafiaments i desastres, que dia sí dia també apareixen en els mitjans de comunicació. Han perdut fins i tot el que havia de ser un servei públic i ells gastaven com instrument de manipulació informativa. Sense RTVV, vorem si els serà suficient la docilitat d’un bon grapat de mitjans de comunicació privats (i ben subvencionats).
També seria esperable que usaren com un aval l’experiència dels seus diputats, consellers i ex consellers. Però n’hi ha un bon grapat als que intenten ocultar. Perquè tenen causes pendents amb la justícia. Precisament, perquè l’experiència que han assolit al llarg de tots estos anys ha tingut una part de gestió i un altra de presumpta delinqüència organitzada. Altres, no imputats per qüestions d’enriquiment personal, delicte electoral, corrupció, etc... tot simplement són responsables de desgavells polítics i errors tan gruixuts, que en alguns cassos, la justícia ja comença a reclamar que responguen amb els seus patrimonis personals. 
Tampoc no gosen usar la legitimitat de les urnes, perquè saben que el President no va ser el seu candidat. Ha estat refrenat a les urnes? Sí. Encapçalava la llista de Castelló, però ningú no ens va dir que havia de ser President, i francament, això el deslegitima parcialment. També, perquè va abandonar alegrement la responsabilitat d’alcalde de Castelló per a la que va ser triat, deixant al cap davant de la ciutat, un tapat de la llista, que ha acabat imputat en la trama de corrupció organitzada coneguda com Gürtel. Això per no parlar, de que a mida que avancen les investigacions, és de més en més obvi, que el PP es va finançar, i va finançar les seues campanyes electorals, de forma delictiva. Per tant, el resultat de les eleccions és formalment discutible. 
Davant d’això, davant d’esta enorme i gran debilitat del PP, només li queda desprestigiar l’alternativa de govern. I esta alternativa sembla configurar-se al voltant del desprestigiat nom de “tripartit”. Desprestigiat, no perquè hi haja hagut una mala experiència al nostre país, o amb el partits que pretesament puguen conformar-lo, no. Només perquè a Catalunya n’hi va haver dos, amb altres actors, i 7 anys després van perdre el govern. És com si jo digués que els governs monopartits, són un desastre, perquè 7 anys després de governar el PSOE en solitari a Espanya, van perdre les eleccions. O 8 anys després de governar el PP en solitari, exactament el mateix. Per tant, com argument és profundament mediocre.
Ells que ho saben, intenten explicar-ho. Diuen que un govern amb més d’un partit pot resultar inestable, poden produir-se desencontres, enfrontaments, discrepàncies. Tot això és cert. Exactament igual que en un govern monocolor, amb la diferència de que una coalició significa que tothom ha d’esforçar-se en que les coses funcionen. Fins i tot, que tothom vigila a tothom, per la qual cosa, és molt més difícil que es produïsquen casos de corrupció organitzada, com al Consell monocolor popular; on aparentment la competició no era per vore qui governava millor i més polidament, sinó quina era la Conselleria que deixava el forat més gran, i més amics milionaris.
En tot cas, però, fins i tot eixe argument ha saltat fet bocins, quan el Vicepresident Císcar ha declarat esta mateixa setmana que estarien disposats a pactar amb altres formacions, i ha fet una referència explícita a UPyD i Ciutadans. I a mi, comptant al PP me n’ixen tres, i crec que havíem quedat que a eixos governs se’ls hi diu “tripartits”. Sembla que Císcar oblida tots els defectes que ells han anat imputant als governs tripartits.
Si tota la seua campanya electoral, llarga i pesada, consistia en advertir dels perills d’un govern tripartit, i ara obre la porta a fer-ne un, el PP es queda sense campanya electoral. Més encara. L’hipotètic tripartit progressista que tanta por els fa a ells, i tant il·lusió a altres, estaria format presumptament, per tres formacions polítiques, amb una sòlida representació al llarg del país, i en tots els fòrums. En canvi, ells demanen aigua per salvar el cul governamental a dues formacions que no tenen cap pes significatiu en la vida política valenciana. Una d’elles, fins i tot mai no ha arribat a presentar-se a unes eleccions. 
I per si semblava una ocurrència de Císcar, el PP de Castelló també s'apunta al “Tripartito Hacendado”. Busca socis on siga, per tal de no perdre la butaca. Si no hagueren fet tant de mal, farien llàstima.
Així que rebentada la campanya electoral per part del propi PP, igual sí que el millor seria que convocaren ja les eleccions, i isquem d’este calvari.

02 de gener, 2014

"ANY NOU, COSTUMS VELLS" Mediterráneo 02.01.14

Això diu que era un regidor que la Nit de Cap d’Any, un colp gitada la xiqueta, amb la seua dona xarrava serenament (“serenament” i “Cap d’Any” a la mateixa frase. Sí. No és usual, però se n’han donat casos). Parlaven d’un any que s’esmunyia entre grans de raïm o grills de mandarina, i s'intal·lava al record.
Forma part del sortilegi de la nit, verbalitzar desitjos de canvi pel cicle que s'enceta. El regidor ja no fuma fa anys, ja estudia anglés fa temps...i no va al gimnàs perquè té més quotes que una primàries. Així que es va comprometre a prendre's la vida amb més calma. Qüestió de salut personal i benestar familiar. 
I el matí del dia 1, va fer un arròs melós, a poc a poc, a foc lent. I després van mirar plegats una pel·li de Disney, i abans que no es fes gaire fosc, van baixar al parc a que la xiqueta es gronxés. Tot anava bé. Tan relaxat estava, que va haver de ser ella qui l'advertís de que el mòbil li sonava. I ell l'agafà, mirà la pantalla... Era del Mediterráneo! Li reclamaven l’article, perquè ha canviat l’any, però este també té dimecres i és dia d’entrega. 
I el regidor s’accelerà, va repartir besos a les xiques i marxà corrents a casa a escriure això que ara vostés llegeixen. I és que al final, és cert allò de que el que ha de canviar no és l’any, som nosaltres. I si no ho fem, no podem esperar que els altres ens canvien el món per a nosaltres. 
En fi, que tinguen un bon any. Relaxat si pot ser.