19 de setembre, 2012

"OBRES PÚBLIQUES I TRAMPES" - Mediterráneo -20.09.12


El meu amic José Luís Peralta va ser, fa molts anys, President de l’Autoritat Portuària en representació del govern socialista. Li he sentit explicar que quan es va fer l’apertura del port a la ciutat, l’empresa concessionària seguint la innoble tradició va presentar una modificat d’obra que disparava exponencialment el preu de l’execució, que els havia fet guanyar el concurs públic. Peralta es va plantar i no ho va acceptar, l’explicació de que “sempre es fa així”, no li va valer, els va fotre fora de l’obra i la cosa s’acabà amb l’empresa acotxant el cap i els diners públics salvats, i tot a la porta del Consell d’Estat.
Precedit per la seua fama, el PSOE el va fer regidor a l’oposició. Resultà tan metòdic i rigorós en el control dels comptes públics, que a la següent elecció el partit va prescindir d’ell.
Valga l’anècdota per il·lustrar una de les xacres més greus de l’administració. La connivència empresarial-funcionarial-política en els contractes públics. S’ha de fer una obra pública, guanya el concurs l’empresa El Egipcio, S.A. que la va valorar en 10 milions. A les tres setmanes “s’adona” que en el seu projecte, o en l’oferta, no consta que per pura lògica tot edifici ha de tenir cablejat per la instal·lació de llum elèctrica. Va a l’administració, pacten, i l’obra passa a costar 11 milions. Una vegada, i dos, i tres i mil. I vostés paguen la incompetència, la mala fe o la corrupció. Això és així.
Un altra trampa habitual és posar materials pitjors. És molt complicat que les consideracions i especificacions tècniques d’una oferta pública recullin tots els conceptes. Com no pots dir; “taulellets Marca Acme, model Correcaminos Bip-Bip”, has d’afegir “o similar”, i per ací es colen les baixes de qualitat.

La història que obre este article és singular per única. Això no passa mai. Tothom accepta el xantatge. I que conste, que este article no és contra els empresaris, sinó contra els empresaris tramposos i jugadors d’avantatge, que perjudiquen els empresaris honrats que no poden guanyar els concursos perquè no tenen cartes marcades. I contra els funcionaris que lluny d’enviar als polítics consentidors a tomar Fanta, els hi fan el joc.