Ahir dimecres vam tenir Consell d'Administració de l'Hospital Provincial, del que en sóc vocal per la meua condició de diputat. No és objecte d'este article comentar aquella reunió, ni els detalls de la gestió administrativa, econòmica i mèdica de la institució. Però voldria sotmetre a la seua consideració una frase pronunciada pel Honorable Conseller de Sanitat, Sr. Rosado, qui va presidir la sessió.
La frase, en castellà en versió original, diu textualment: “es pot estalviar, sense retallar”. Esta frase, o moltes similars, les he escrit jo en més d'una ocasió en els meus articles, o han format part de les meues argumentacions als plenaris. Tampoc no en sóc pare d'esta teoria, evidentement, BLOC-Compromís porta predicant això des de fa anys, i al final és basa en aquells principis d'eficàcia i eficiència que tant hem repetit.
La novetat, però, és que la pronuncia un Conseller, i precisament d'un àrea que aplica enormes retalls, no de caracter econòmic, sinó de caracter prestacional, que a la llarga, clar, poden representar estalvi. Però a un preu socialment inassumible.
Perquè diguem les coses clares. La problemàtica de la sanitat valenciana és filla de molts pares. De la demografia per exemple. Som un milió més dels que l'estat ens reconeix, per culpa d'un acord signat per Zaplana i Aznar. De la taxa d'atur, menys gent cotitzant, menys ingressos. De la piràmide poblacional envellida, la gent més gran, en general necessita més medicaments. De la mala pràxi de les farmaceutiques (acceptada irresponsablement durant dècades per tots els governs) d'encaixar els medicaments no per dosi, sinó amb criteris comercials. Però sobretot, de les irresponsables polítiques dels governs valencinas del PP, que han malbaratat recursos econòmics a mans plenes.
Quan el Conseller diu que es pot estalviar sense retallar, està reconeixent explicitament que es poden gestionar millor els recursos. Per tant, que estaven malgastant diners. Perquè si l'única forma d'estalviar fóra retallar seria perquè efectivament no hi ha marge de millora en la gestió. I fins i tot aleshores, si no s'hagueren gastat els diners fent el mec, ara podrien acudir en socors de la sanitat pública.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada