05 d’abril, 2012

"EL MESTRE SIGNES" - Mediterráneo - 05.04.12


Segurament quan el xiquet Francisco SIgnes de huit anys va començar a estudiar música al seu Real de Gandia, no era conscient de que el seu segon cognom marcaria no només LA seua trajectòria professional a la música, sinó també la vital. Francisco Signes Castelló està estretament lligat a la nostra ciutat. Ho està des de FA anys, i ho estarà per sempre. I tot i no creure en les casualitats, ni en el destí, se’m fa difícil d’explicar eixa coincidència entre el seu segon cognom, Castelló, i la ciutat, Castelló, on ha obtingut els majors èxits professionals.
El seu pas, que ara culMIna després de molts anys de dedicació plena a la nostra banda, excel·lent banda municipal, ha deixat empremta. Però més enllà de la seua tasca de director, queda també en la memòria musical col·lectiva la seua condició de compositor. “Magdalena 1.990” o “Festa Plena”, ressonen potents, brillants, en l’imaginari col·lectiu castellonenc.
Des que l’any 75 va arribar a la banda com a bombardino SOLista, fins enguany que s’acomiada com a Director, ha recorregut un llarg camí personal. I ha acompanyat en eixe viatge a la professionalització de la banda. Sí, l’Ajuntament de Castelló té dues bandes, i només una és de músics, d’excel·lents, reconeguts i guarDOnats músics. I en això alguna cosa hi té a voRE també el Mestre Signes.
El passat divendres, a l’Auditori es va celebrar un concert homenatge al Mestre, al que em va ser del tot impossible acudir per allò que en política se’n diu: problemes d’agenda. S’interpretaren varies peces provinents de bandes sonores de pel·lícules. Si algú fes una lectura freudiana del programa triat pel Mestre per al seu comiat oficial, més que probablement s’aturaria a “Allò que el vent s’endugé” de Max Stainer  i  “Missió impossible” de Hans Zimmer. 
La Banda Municipal de Castelló i els seus 51 professionals tenen per davant un camí que de ben segur estarà, com el recorregut fins ara, ple d’èxits i guardons. Perquè com és lògic, la banda ha de sobreviure a este mestre i a altres. Però que ningú crega que el llegat del Mestre Signes se’l pot endur el vent, això és, tot simplement, missió impossible. Gràcies Mestre. Gràcies Paco.