23 de març, 2012

"VEGES TU QUIN PLA!" - Levante.EMV - 24.03.12


Temps era temps, la crisi econòmica i sistèmica va començar a treure el nas, al mateix temps que l’obra pública queia en picat. En aquell temps, com els Ajuntaments estaven més ofegats que Darth Vader en un club de fumadors, el govern central socialista va inventar els Plan E, més coneguts com plan Zapatero. Bàsicament consistien en que els Ajuntaments proposaven obres, i el govern central t’enviava els diners per pagar-les, a condició de que posaren uns grans cartells dient: “això ho paga Zapatero!”
Com el RDL marcava uns terminis molt justets, els Ajuntaments s’afanyaren a proposar aquelles obres que ja tenien previstes, i que no havien iniciat encara. En alguns casos, calgué fins i tot fer modificacions de crèdit, perquè hi havia partides al pressupost per a pagar-les, però com eixia un “primo” (el del Zumosol amb Z de Zapatero) que pagava, destinaven els diners a ves a saber què. 
Personalment, vaig dir que quan hi ha una hemorràgia i t’ofereixen un torniquet, s’ha de dir que sí i que moltes gràcies. Però també vaig recordar que un torniquet no resolia el problema. 
El PP va criticar fins la nàusea aquells plans, però s’hi acollí sense fer gaires escarafalls. Més encara, el PP valencià va copiar el model i s’inventà el Pla Confiança. I com passa sempre la còpia fou pitjor, estos no van pagar. 
Zapatero crescut va fer un segon Pla, amb menys diners, amb cartells més menudets i amb condicionants sobre quines coses es podien o no contractar. Aleshores ja sí, vaig dir que no em semblava bé. Ara ja no era un torniquet, ara era una faixa innoble a l’autonomia municipal. Ens deia en que ens havíem de gastar els diners. Diners d’altra banda, que si algú com Zapatero era capaç de trobar dos anys seguits, el que havia de fer era resoldre el finançament dels municipis, no tutelar-los. Allò durà fins que s’acabà.  I contravenint allò de que després d’una nit ve un dia, a la foscor ideològica socialista l’ha succeït la tenebra popular.
Els del PP directament intervenen els municipis, com fa la UE a Grècia; i deixen sense competències els polítics electes, donant tot el poder a un tècnic, com la UE va fer a Itàlia. El PP, copia el milloret de cada casa!
Estic parlant del RDL 4/2012, el que estableix que els interventors (no l’Alcalde, ni la Junta Local de Govern, ni el Ple de la Corporació) ha de certificar quines factures deu l’Ajuntament i sense sometre-les a l’opinió del ple de l’Ajuntament, s’enviaran a Madrid. I des del Ministeri, amb criteris indecentment subjectius, i forçant el xantatge de la famosa “quita”, pagaran als proveïdors. A canvi de què? A canvi d’un pla de viabilitat econòmica de l’Ajuntament, que en mans de la tropa que ens governa, no serà un pla d’estalvi, sinó un pla d’augment de preus públics, impostos i taxes. La solució dels mals governants. El que tenim. 
Des del BLOC-Compromís ho hem reiterat amb freqüència. Cal un finançament just per als municipis, però PP i PSOE (que són els qui ho poden resoldre) estan més còmodes asfixiant els Ajuntaments, per poder-se presentar després com a un Tío Gilito que amolla els petrodollars quan els municipis ja no poden més. Però cal també un pla seriós d’estabilitat, i complir-lo. Perquè el PP de Pérez Macián i Masip, el PP que ens governa, ha incomplert absolutament tots els que ha presentat fins ara, cosa que també passarà amb este. I si això passa, o si Madrid directament no accepten el nostre pla, aleshores tot simplement la Intervenció General de l'Estat prendrà possessió de l'ajuntament, deixant sense feina al nostre interventor, i sense vergonya a l'equip de govern. 

1 comentari:

Anònim ha dit...

Al equipo de gobierno no le pueden quitar lo que no tiene: VERGÜENZA

Julia