Malgrat el discurs del seu portaveu en el que va afirmar que era una petició infundada, el PSOE de la Diputació no va trobar cap motiu per votar en contra del minitransvassament. Per això no va votar que no el volia.
Va trobar, intuïsc, dos arguments per no votar que sí. El primer (desconec si per ordre d’importància) era per no afrontar al govern socialista de Madrid. Cal no oblidar que la justificació de la proposta al ple venia donada per una sentència recent, que dona la raó a un recurs de la Diputació contra el silenci del govern central. La sentència ve a dir que el Govern ha de contestar si avala o no el minitransvassament. I després de sis anys de silenci governamental, el PP van trobar en la sentència una justificació raonable per tornar a presentar la moció.
El segon motiu és el temor de que prop d’unes eleccions que no són fàcils per als socialistes, el PP torne a alçar la bandera de l’aigua, com arma electoral(ista). Temor fundat, crec, malgrat que ara la situació ha canviat, ja que el PP governa a l’Aragó, i a Catalunya no volen emprenyar més a CiU.
Nosaltres vam votar que sí, no al costat del PP, sinó al costat de la Unió de Llauradors i Ramaders del País Valencià que donen ple suport a la reivindicació. I ho vam fer en esta ocasió puntual, perquè la sentència va fer oportuna la moció. Però no hi tornarem.
Compartim amb el partit socialista la temor que el PP vulga tornar a treure redit polític d’una qüestió que s’ha de tractar amb molta prudència i amb poca demagògia. Tot just al contrari que sol fer-ho el PP. Per tant, anunciem ja que no alimentarem esta batalla de l’aigua si és que algú pretén tornar-la a revifar.
Perquè... per a què serveix l’aigua? Doncs per apagar el foc. I el PP té dos focs encesos. Un bon feix de flames que no sap apaivagar. D’una banda, les flames socials del incendi que va assolar ara fa quatre anys L’Alcalatén. I per culpa de la supèrbia, l’arrogància dolosa, i la deficient gestió de la Generalitat Valenciana hem vist com es perdien més de dos milions d’euros dels tres que va aportar el Govern Central per intentar mitigar els greus danys ecològics i econòmics.
D’altra banda, l’altre foc, el de la incineradora de L’Alcora. Una incineradora autoritzada per la Conselleria del PP (davant la passivitat de l’anterior govern municipal socialista que no va presentar cap al·legació contra la incineradora) i a la que tot el poble s’hi oposa.
El PP viu, amb les incineradores, una gran contradicció. Per una banda, les defensa com una fórmula acceptable dins el cicle del fem, i per altra s’oposa a que se n’instal·le una a L’Alcora. Però no ens vol dir on s’han d’instal·lar. Vorem que voten al ple de final de mes, davant la moció del BLOC que reclama a la Conselleria que informe a la Diputació dels pobles on tenen previst instal·lar plantes incineradores en les nostres comarques.
Esta és la història de la moció de l’altre dia. Una reivindicació justa per part dels nostres llauradors, que en mans del PP esdevé una perillosa arma per fer demagògia, actuant com actuen, des d’una irresponsabilitat impròpia d’un partit de govern. I una cortina d’aigua per tapar el fum.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada