20 de setembre, 2010

"LA DISPUTA" COPE-Castelló - 20.09.10


La Disputa de Barcelona tingué lloc el 1263 de l’era cristiana i el 5.023 de l’era jueva, concretament, els dies 23, 26 i 27 del mes de juliol. Esta discussió va ser presidida pel Rei Jaume I al seu propi palau. Es tractava d’una disputa teològica sobre si com mantenien el cristians Jesús de Nazaret era el Messies, o si com afirmaven el jueus, el Messies encara estava per venir. Per la part jueva argumentà el metge i rabí de l’aljama de Girona, Moixé ben Nahman, Nahmànides, també conegut en hebreu pel acròstic Ramban, i pel seu nom català de Bonastruc ça Porta. Per part cristiana el jueu convers al cristianisme, Pau Crisitani, de Montpeller. Tot transcorregué en presència del inquisidor dominic Raimon de Penyafort.
Ramban va alçar-se nítidament amb la victòria, tant és així, que el propi Rei el recompensà amb una borsa d’or. Malgrat això, Pau Cristiani, tenia la darrera paraula sobre la veritat del cristianisme i la vinguda del Messies, així que de poc li valgué la brillant presentació, l’habilitat argumentativa i la capacitat dialèctica al talmudista, qui va haver d’agafar el camí de l’exili. Anys després morí a Israel.
No només el guanyador va ser expulsat del seu país, deixant darrera família i bens materials, sinó que malgrat la victòria, el 29 d’agost de 1263, només un mes més tard de la Disputa, els jueus de la Corona d’Aragó van rebre l’ordre d’eliminar del Talmud tots els passatges que feien referència a Jesús i Maria. La doble injustícia. Aniquilar qui tenia la raó, i canviar la “veritat” del còdi del judaisme, per imposar una nova “veritat”. Una “veritat” incerta, que no tenia més suport que el fet de ser defensada per una majoria que compta amb tots els ressorts del poder.
Estic lluny, llunyíssim d’atresorar les virtuts que adornaven a Benastruc ça Porta. Ni tinc el seu profund i erudit coneixement, ni la capacitat dialèctica que sumada a la seua sapiència, li posà franca la victòria. Però de vegades tinc raó. Poques potser.
Sovint, però, els meus adversaris polítics, forts de la seua majoria absoluta, actuen com Pau Cristiani i Raimon de Penyafort. Sí. Amb la insuficient preparació del primer, però forts de saber que tenen la partida guanyada, perquè el poder polític està amb ells. I amb la vocació de revenja i punició de l’inquisidor Penyafort. Així, algunes de les nostre argumentades propostes, ensopeguen amb una qüestió de “fe vertadera”. La dels del PP de tota la vida i alguns conversos, tot ells, val a dir-ho, amb certs tics inquisitorials. De vegades en la pràctica, d’altres, mirant cap un altre costat quan el seu partit ho practica.
Perquè amb dolosa freqüència, propostes que neixen del treball d'oposició constructiva que procura fer el BLOC, no són tingudes en compte, perquè no han estat proposades pel PP, posseidors de fe vertadera. I això és el que resulta més dolorós, que la ciutat perga oportunitats, per l'arrogancia
d'aquells, que a sobre et miren per damunt el muscle, amb estudiada displicencia; tot i saber que has confrontat informes tècnics a la vacuitat del seu discurs ideològic.
“És la meua opinió, tu tens la teua i jo tinc la meua”, diuen. I dit així pot semblar fins i tot raonable. Però no ho és. No, no ho és. Posen la frase en boca de Belen Esteban, discutint a Stephen Hawking les seues teories sobre l’origen de l’univers, i voran com no ho és. Tot això, insistint, en que nosaltres tampoc no tenim sempre la raó.

15 comentaris:

Anònim ha dit...

Endavant Enric, podries parlant del problemes dels veïns de Castelló, peró es millor fer monòlegs absurds en la tegua línia. Per cert el pacte de Iniciativa com esta? Podràs evitar a Vicent Grau en la llista?

Nomdedéu ha dit...

En aquest bolc no s'alimenten trolls, ho senc per tu.

Tonet ha dit...

Enric volia preguntar-te pels semàfors que han posat al carrer Sant Josep ( carrer conills) per eixir al carrer Sanahuja ( Moreres), crec que fan més molèsties que beneficis i mai en la vida en eixe punt ha passat res. Hi ha moments que els dos estan en roig a la vegada i si vas en cotxe pel carrer Sant Josep i ixes a Sanahuja avances uns pocs metres per encontrar en roig el de Maria Agustina. Senzillament demencial.

Nomdedéu ha dit...

Ho vaig preguntar, s'han posat exclussivament per facilitar l'accés de l'única entrada d'aparcament que hi ha en el tram entre el semàfor i la plaça. Al canviar la direcció del carrer, l'entrada a quedat a contrapas.
Es veu que quan la gent ens aturàvem al semàfor, ocupàvem la zona pintada de groc, que permetia fer la maniobra dentrada. Així, els d'eixa finca, entren per Sant Josep, i quan el semàfor de Sanhuja esta roig, poden passar amb la certesa que en el tros de carrer que queda no hi haurà ningú.

Vicent Fernandez ha dit...

Bo, Enric, sent contradir-te, però no crec que t'hages enganyat mai discutint amb els pocasoltes del PPSOE.

Nomdedéu ha dit...

Algun colp segur que si, home. Però gràcies.
És com aquell que diu, he tingut un intercanvi d'idees amb uns del PPSOE i per això ara dic bajanades. No tornaré a intercaniar-ne mai més

Tonet ha dit...

No crec que per entrar a un parquing de Sanahuja la gent tinga que baixar per Sant Josep. Supose que la gent seguirà anant per Sanahuja amb la qual cosa no s'haurà millorat res, simplement s'haurà complicat.
En qualsevol cas gràcies per la resposta.

Anònim ha dit...

Tonet, según me contó un taxista, el ayuntamiento tiene verdadero empeño en hacer de Sanahuja una ronda interior. De habitual no la usamos pero parece ser que todo lo que intentan es agilizar el tráfico por esa calle. Igual va por ahí la cosa...
Julia

Nomdedéu ha dit...

segons els tècnics, com queda a contra mà, s'han d'obrir molt, i van parlar amb els veïns (un grapat) que viuen a eixe edifici, i van pensar que era la millors solució.

Anònim ha dit...

Iniciativa y el Bloc dialogan para ir juntos en Castellón, http://www.elperiodicomediterraneo.com/noticias/noticia.asp?pkid=597475

Nomdedéu ha dit...

ja ho he llegit, gràcies

Anònim ha dit...

A banda de llegir, n’ha pacte amb Iniciativa, recordes l’article de què riu Iniciativa?

Un relat popular africà explica que a la vora del riu Níger, vivia una granota molt generosa. Quan arribava l'època de les pluges ella ajudava a tots els animals que es trobaven en problemes davant de la crescuda del riu. Creuava sobre la seua esquena als ratolins, i inclús a alguna nutritiva mosca a qui se li mullaven les ales impedint-li volar. Perquè la seua generositat i noblesa no li permetien aprofitar-se d'elles en circumstàncies tan desiguals. També vivia per allí un escorpí, que cert dia li va suplicar la granota: "Desitge travessar el riu, però no estic preparat per a nadar. Per favor, germana granota, porta'm a l'altra vora sobre la teua esquena".
La granota, que havia aprés molt durant la seua llarga vida plena de privacions i desencants, va respondre de seguida: "Que et porte sobre la meua esquena? Ni pensar-ho! Et conec prou per a saber que si estic prop de tu, m'injectaràs un verí letal i moriré!"
L'escorpí li va replicar: "No digues estupideses. Tingues per segur que no et picaré. Perquè si així ho fera, tu t'afonaries en les aigües i jo, que no sé nadar, periria ofegat."
La granota es va negar al principi, però la inqüestionable lògica de l'escorpí va servir per convencer-la... i finalment va acceptar. El va carregar sobre la seua esvarosa esquena, on ell es va agafar, i van començar la travessia del riu Níger.
Tot anava bé. La granota nedava amb soltesa a pesar de sostindre sobre la seua esquena a l'escorpí. A poc a poc va anr perdent la por a aquell animal que portava sobre la seua esquena.Van arribar a meitat del riu. Arrere havia quedat una vora. Enfront d'ells es divisava la vora a què havien d'arribar. La granota, hàbilment va sortejar un remolí...
Va ser ací, i de sobte, quan l'escorpí picà a la granota. Ella va sentir un dolor agut i va percebre com el verí s'estenia per tot el seu cos. Van començar a fallar-li les forces i la seua vista es va ennuvolar. Mentre s'ofegava, li van quedar forces per a dir-li a l'escorpí:
"Ho sabia!. Però... Per què ho has fet?" L'escorpí va respondre: "No puc evitar-ho. És la meua naturalesa". I junts van desaparèixer enmig del remolí mentre s'ofegaven en les profundes aigües del riu Níger.

Nomdedéu ha dit...

eixe no només l'he llegit, sinó que l'he escrit.
I quin és exactament el problema?

Anònim ha dit...

Que no tens vergonya ni la coneixes, tan de parlar contra el pactes i ara Iniciativa, tota una demostració de coherència.

Nomdedéu ha dit...

molt bé geni, doncs si ja t'has quedat a gust... bon vent i barca nova.
Si tingués que donar explicacions a algú, en cas que calgués, obviament no seria a un anònim.
De totes formes, em permetre un consell, ja que portes taaaaants mesos esperant dir això, t'aconselle que no et precipites. Espera unes setmanes més, no siga cas, que tot el que dius no tinga sentit.