26 de febrer, 2007

"DIARI DE CAMPANYA" Mediterráneo. 1.04.07


A la meua veïna li han trobat una pedra a la melsa. Hui he parlat amb ella i l'he trobada preocupada. Li he dit que no calia patir que no era greu, que hui en dia la medicina... de seguida m'ha interromput per dir: "No, si no em fan por els metges, a mi el que em preocupa es que al ser la primera pedra, se m'aparega Alberto Fabra al vàter per inaugurar-la!"
El candidat socialista a temps parcial fa una reunió només amb dones, com en els millors temps de Jesulíun de Ubrique. El dia menys pensat, el candidat socialista demanarà una esquizofrènica reunió al Subdelegat del govern, i a la vista de com van les coses, el més fàcil és que la reunió és salde amb polèmica.
Assistim a una desmesuradament llarga campanya que va començar quan Alberto Fabra va substituir a Gimeno, i encetà una marató de promoció personal. Una campanya que tingué un segon punt fonamental amb tots els dubtes i la polèmica que generà l'elecció del candidat socialista. Autodescartats Subías i Toledo, l'opció Calles va ser la definitiva.
He visitat les webs de campanya dels dos candidats. A la del PP hi ha un link que es diu "las mentiras del PSOE", a la de Juan Maria Calles un que remet als "conflictes acumulats per Alberto Fabra". Trobe a faltar propostes.
És la meua primera campanya electoral com candidat a l'alcaldia i estic còmode. Em sé recolzat per un grup important de gent i tenim un programa electoral sòlid. Portem 19 setmanes fent propostes per la ciutat. Estic llest per al debat d'idees. Quan els altres candidats deixen els jocs florals, les inauguracions i les fotos, i comence la política que m'avisen. Estaré al despatx de l'Ajuntament treballant.

1 comentari:

Anònim ha dit...

Fa uns dies vaig assistir a un acte organitzat per una associació de persones que patixen una malaltia greu. Jo era persona convidada.
A la taula presidencial, fent campanya, el subdelegat del govern i Mulet com a alcalde en funcions, prometent ajudes, centres... que ja els havien promés en altres moments i no havien fet, (els ho van recordar i recriminar els representants dels malats a la taula). Acaben el parlament, es fan les fotos, un acte més de precampanya i...se'n van!!!
A la conferància que venia a continuació es va quedar el senyor Nomdedéu i una altra regidora, que estaven a primera fila però entre el públic.
Enric treballava, els altres personatges feien precampanya aprofitant-se d'una acte sobre una malaltia.
Quan el senyor Nomdedéu va marxar, el públic li va dir :gràcies per quedar-se a la conferència! Al berenar que venia a continuació ja no es va quedar i no es va fer cap foto.
Són estils...