08 de setembre, 2006

"SUPERHEROIS". Mediterráneo. 14.09.06

Repasses la cartellera dels darrers anys i veus que han tornat els superherois. Han passat (quasi tots volant) des dels TBOs al cinema. Els X-men, Spider-Man, Superman, Catwoman, Batman, (ja em perdonaran que mantinga el noms en anglés, però un heroi que es diga "Home rata penada" fa poc seriós.) L'admiració pels herois de TBO, sol apagar-se amb l'edat. Tinc un amic que ja no farà els 30 i continua tenint el seu heroi preferit, Bar-Man. Diu que l'admira per que té el poder extraordinari de recordar totes les birres que t'has pres, encara que portes cinc hores fent barra fixa. Però bromes a banda, no deixa de ser sorprenent eixa fascinació per uns herois impossibles capaços de fer coses extraordinàries, quan formem part d'una societat, on tenim herois anònims que en fan quotidianament de coses extraordinàries. Son herois la tripulació del "Francisco y Catalina", aquells mariners de Santa Pola, que van salvar la vida de 51 immigrants en alta mar. És heroica l'actitud d'aquells joves de Castelló, que entreguen hores del seu temps lliure a la solidaritat, fent d'acompanyants de passeig a persones que estan privades de l'autonomia suficient per fer-ho soles. Saben qui és un heroi per mi? El fill d'un amic, que va decidir que les vacances d'enguany les passaria com voluntari a un campament de joves amb discapacitats severes. Hi ha herois anònims que s'aturen a les quatre del matí a ajudar davant un accident a la carretera. Els herois de veritat no volen, ni canvien de color quan s'enfaden, ni dels seus ulls ix res més que una mirada clara. Els herois reals viuen a la nostra finca, i mai no tindran el "Príncipe de Asturias".

4 comentaris:

Anònim ha dit...

Crec que els herois de veritat hauríen de ser les polítiques socials i no la gent anònima. Els polítics hauríen de convertir-se en herois i deixar el tòpic d'escurabutxaques i mentirosos... aquí està el problema.
Per cert, el blog del tripartit valencià està molt bé... Encara que no crec en un tripartit, però hi ha prou d'informació objectiva
PVS

Nomdedéu ha dit...

No estic del tot d'acord. Jo crec que els polítics haurien de fer de polítics. Les heroicitats... Un altra cosa és el que dius al principi, si les "politiques socials" foren com caldria que foren, hi hauria més lloc per als heroismes particulars i anònims, però fixat que els exemples que he posat de conductes "heroiques" seguirien produint-se, fora quina fora la política social de l'ajuntament o el país. A les quatre del matí, i davant d'un accident, només la solidaritat "heroica" de la gent, pot servir d'ajuda. El voluntariat social, son, la reserva ètica d'una societat malalta. I els polítics el reflex d'eixa societat. N'hi ha de solidaris, de malfaeners, de corruptes, d'honestos, de treballadors. Els polítics, en democràcia, som representatius (i representants) de la societat. No se'ns fa la lobotomia per a poder presentar-nos a les eleccions. No és una casta, ni una classe social. Els tòpics contra els polítics, son tòpics contra el sistema.

Nomdedéu ha dit...

perdó volia dir: hi hauria MENYS lloc per heroismes particulars i anònims

Anònim ha dit...

A unos amigos les facilité la dirección de tu Blog.
Les animé a comunicar (a ti o al Ayuntamiento) las deficiencias observadas (cosas que con dedicación y cuatro euros se arreglan).
No creo que entráramos en el grupo de héroes. Ni queríamos. Simplemente colaboración.
Resultado: hemos desistido de nuestra ídea.
Menos mal, que el equilibrio de gente con buenas intenciones se mantendrá. Unos caen y otros se levantan.
Saludos.
Vicent