13 de gener, 2018

"LA CARA I LA CREU"- Levante-EMV - 13.01.18

La dreta té una obsessió amb la simbologia religiosa, que casa poc i malament amb un estat aconfessional. Però sobretot, casa malament i poc amb el seu discurs de pretendre que són els altres els qui tenen obsessions amb les creus i els símbols religiosos. El Nadal del 2015, el primer del govern de progrés després de 24 anys de desgovern de la dreta radical, confessional i incompetent, el PP va encetar una campanya histèrica i falsaria, inventant-se que no hi hauria la tradicional representació del Betlem a la porta de l'Ajuntament. Si no hi hagués estat, no passaria res, absolutament res; però el cert és que hi era. I el PP és tan profundament ridícul, i està tan instal·lat en la mentida i l'odi, que continuava fent la campanya, fins i tot amb el Betlem de cos present. L'única explicació que se'm va ocórrer és que no sàpiguen exactament que és la representació d'un Betlem, perquè ells sempre han estat més de Pessebre. Ja saben que vull dir.

Ara estan instal·lats en una polèmica perquè el Govern de la ciutat, dins de la remodelació del Parc Ribalta, i d'acord amb el que diu la Llei de la Memòria Històrica, ha decidit retirar la Cruz de los Caídos que s'hi va incrustar els anys 40 per a major glòria del franquisme. Eixe règim dictatorial, que el PP s'ha negat a condemnar reiteradament. Cert és que el primer consistori democràtic, va decidir canviar-li i el nom i dedicar-lo a «les víctimes de la violència». Bé, doncs un signe religiós no pot representar a totes les víctimes, per la senzilla raó de què hi ha víctimes de diferents confessions, o aconfessionals que no s'hi senten representades.

Ací potser caldria recordar que la ciutat té un altre monument dedicat a les víctimes de la violència que s'instal·là en època del PP. Cert que amb llargues polèmiques sobre la legalitat del que es va considerar una «millora d'obra», sobre la ubicació, sobre el cost d'instal·lació... Però obviem tot això. El cert és que el respecte del PP per les víctimes de la violència tendeix a zero. Com s'explica sinó que aquell homenatge monumental s'haja quedat en la meitat? Mans enlaire, sí, però els coloms han volat. Ni per solidaritat d'espècie entre gavinots i coloms, es van molestar en resoldre el tema. Allí queda a la rotonda, com a memòria del seu cinisme majúscul.

D'altra banda el PP troba il·legítim que el govern democràtic de la ciutat prenga la decisió de retirar la Cruz de los Caídos, però van trobar del tot legítim gastar-se un dineral inútil en fer capelletes inservibles i mai usades, en el camí de la Magdalena. O ordenar que es retirés la placa donada per Moros d'Alqueria, recordant que hi ha una església a Castelló construïda al solar on hi va haver l'antiga mesquita de la ciutat. Tenien por, van dir públicament, de què els musulmans de la ciutat reclamaren l'espai. S'ha de ser tararot, com a poc.

Ara la nova falsa polèmica ve a compte del mapa de geolocalització de la ciutat, que vaig presentar en gener del 2016. L'instrument informàtic ofereix algunes icones per assenyalar llocs d'interés. Els espais religiosos es van marcar amb una lluna, perquè per als centres mèdics s'havia gastat la creu. Ara, just dos anys després, el PP se n'ha adonat, i ha confós la mitja lluna creixent que apareix als mapes, amb la mitja lluna minvant que identifica l'islam. En tot cas ja s'ha canviat per l'octàgon, símbol internacional de la pluralitat religiosa, per evitar interpretacions malicioses i hipòcrites per part de l'integrisme religiós del PP.

Recorde que en un programa de TV vaig tindre l'ocasió de fer-li una pregunta al que aleshores era el seu president provincial. Li vaig preguntar si quan feia la renda posava la creueta a «església catòlica» o a «assumptes propis». Anys després el Jutge va sentenciar que a «assumptes propis» i l'envià a la garjola. I el PP no ha canviat massa. Usen les creus per a assumptes propis, en este cas electorals. I és que tenen molta cara. Són la creu que arrossega esta ciutat.

BONUS TRACK. Després està el gran Vidal, de Ciudadanos, que es vol apuntar a la festa i fa un comunicat dient que l'octàgon és una Creu de David, que supose deu voler dir Estel de David. És el que passa quan vas a "rebufo", que acabes "rebufat".

06 de gener, 2018

"EL RÈGIM NO FUNCIONA" - Levante-EMV- 06.01.18


Un organisme especialitzat, depenent del Consell d'Europa ha emés estos dies un document de 12 fulls, com si fos un calendari. La diferència és que en lloc de despullar bombers musculats o jugadores d'un modest equip d'handbol que busquen patrocinador, despulla al Regne d'Espanya, i el deixa amb totes les vergonyes a l'aire.
Jo ho celebre per dues raons. La primera perquè quan tu dius coses així, sempre salten els saberuts de part, dient que eres sectari, exagerat, odies Espanya, i eres un bocamoll. Ara ho diu un organisme poc sospitós de valencianista, trenca pàtries, ni adoctrinat. I per altra, i esta és encara més important, perquè la crítica feta per una organització com esta, hauria de provocar la reacció per resoldre els problemes assenyalats. Tot i que francament, no em veig a Mariano Rajoy dient que per al 2018 es planteja deixar de fumar puros, seguir caminant ràpidament, i treballar per recuperar la més que deteriorada democràcia espanyola. Una democràcia que ara mateix és més una declaració semàntica que una realitat jurídica i política. Trist, però així és. Estan deconstruint la democràcia.
L'informe deixa clar que Espanya és ara mateix un estat fallit en relació al seu funcionament parlamentari i judicial. I no és només un problema del partit del govern. És més greu, és del partit de govern, i dels que han estat partits de govern, i dels que els hi han donat suport actiu o passiu. És un règim. Recalcitrant. Perquè cap de les 11 mesures sobre independència judicial i lluita contra la corrupció que havia reclamat el Consell en un informe anterior del 2013, s'han implementat. Ni una, ni mitja, ni cap.
L'informe és molt dur pel que fa als regals institucionals i la regulació dels grups de pressió. Apunta amb això al que passa amb les portes giratòries. Eixa terrible i dolosa connivència dels partits del règim amb les companyies elèctriques, la banca i altres sectors, que tenen un immens poder sobre la legislació i sobre el Parlament.
El Consell reclama un codi de conducta per a les fiscalies (coincideix en el temps amb les crítiques de la jutgessa Ayala, i tot el que està passant amb la ràtzia a Catalunya que va molt més enllà de la persecució a polítiques, arribant als mestres, treballadors d'empreses de correu, editors de revistes...). Exigeix un codi no només d'ús intern per als professionals, sinó públic, publicat i publicitat. També critica l'informe que no hagen fet cas a les seues recomanacions per assegurar la independència del Consell General del Poder Judicial. Del que recorda que mai hauria d'estar sota la tutela de les autoritats polítiques, ni pel que fa al nomenament dels seus membres ni pel que fa al seu marc legal. Insisteix en la manca d'independència dels alts tribunal, des de les Audiències Provincials fins a l'audiència Nacional o el Tribunal suprem. Emfatitzant amb la perniciosa i obvia dependència política d'estos dos darrers.
Afirma dramàticament que els poders executiu i legislatiu s'amalgamen amb freqüència, i que el poder judicial està davall la fortíssima influència partidista, concloent que no hi ha separació de poders. Ja va avisar Guerra. Ara el Consell d'Europa li fa l'autòpsia a Montesquieu i el resultat és que va ser enverinat.
El Règim del 78 és un sistema amb un inadaptat funcionament parlamentari, sense control sobre els lobbies i la seua economia, amb un poder judicial depenent de l'arbitrarietat partidista. Que Felip el Borbó, es permetés el luxe d'afirmar a la seua al·locució nadalenca que "vivimos en un Estado de Derecho" i a una "democrácia madura", no fa altre que posar en evidència que el Rei, com el de la història, també va nu. O viu a la seua torre d'ivori sense saber que passa al món real, cosa probable, o és que forma part del caduc Règim del 78, cosa segura. I escolten... És ara a primers d'any que tothom pensem a posar-nos a règim, no? Doncs és hora de canviar el que tenim, que òbviament, no funciona.

30 de desembre, 2017

"LA INSUPORTABLE LLEUGERESA" -Levante-EMV- 30.12.17


Igual és cosa meua, però a mi em sembla que el PP de Bonig, amb els Català, Caballero, Ibáñez, etc., és d'una lleugeresa insuportable. Lleugeresa argumental, lleugeresa ideològica, lleugeresa estratègica i lleugeresa, si se'm permet, existencial.

Encara que a final d'any hi ha costum de fer un balanç poc o molt exhaustiu d'allò que han deparat els 12 mesos que s'esgoten, jo no m'hi entretindré gaire. Tot just així a vola ploma (caldria dir a vola tecla?) i de memòria recordaré alguna de les pifies terribles del PP en estos darrers mesos, per il·lustrar el primer paràgraf escrit.

Per exemple, encara ressonen entre rialles i carcanades del govern, aquells crits de la senyora Bonig dient que les subvencions als sindicats i patronals majoritàries, eren una herència del franquisme... Quan el cert és que ella va votar a favor de la llei que les establia. Caldria en tot cas recordar, que no són subvencions gracioses, sinó una mena de compensació per les moltíssimes hores de treball que estes organitzacions dediquen a intentar millorar l'administració. I ho dic amb coneixement de causa, perquè com a Director General del SERVEF, puc afirmar que les hores que dediquen a millorar les polítiques d'ocupació no només són moltes, sinó que són sobretot efectives. I com en eixe organisme, en la resta. Desconec què feien amb els governs del PP, amb nosaltres treballen molt i de forma molt satisfactòria. Però Bonig (i això comença a alçar veus contraries dins el PP) està en guerra contra les associacions empresarials perquè van tenir la coherència d'acudir a la manifestació demanant millor finançament, després d'haver signat el mateix manifest que el PP. Però clar, com el PP d'allà li va prohibir al PP d'ací anar a la manifa, van quedar en evidència, i ella ara els ataca. És com una rebequeria de xiquet menuda. 
Per seguir, podríem recordar quan el PP va demanar que en el pressupost del 2018 es consignaren 270.000 euros per a Càritas, quan en el pressupost hi havien consignats 479.000 euros que en són un grapat més. Seguim amb la visita nadalenca a la Casa Caridad, on anuncia una PNL per a recuperar les línies nominatives per determinades organitzacions de caràcter social. El cert és que per al 2018 el pressupost triplica el que hi havia destinat amb el PP a ajudes directes, i a sobre, ara els diners es decideixen basant-se en projectes, no al fet de ser o no "amiguitos del alma", o dòcils amb el poder polític. Si s'hi fixen, és el mateix subtext que amb l'empresariat. Magnificència contra transparència. Discrecionalitat contra avaluació d'activitats. Favors que m'has de tornar contra reconeixement de drets.
Va, dos més. Es queixen de què À punt té un pressupost de 55 milions que els hi sembla excessiu, però Bonig era Consellera amb Alberto Fabra que va defensar una RTVV amb un pressupost de 70 milions! Tot i que al final, la van tancar, després d'haver-la saquejat immoralment. O Terra Mítica. Acusen el Botànic de perdonar 4 milions d'interessos a la societat. S'ha de tindre valor, quan el PP va deixar en la Societat Parcs Temàtics un forat de 135 milions d'euros. I estos quatre dels quals parlen, segons l'advocacia de la Generalitat, són incobrables perquè el contracte de subrogació amb els nous propietaris signat el 2012 amb el govern del PP, no incloïa eixos interessos de demora. Ara ens acusen de no poder cobrar els que ells per maldestres o alguna cosa pitjor, van convertir en incobrables.
En fi. La novel·la "La insuportable lleugeresa de l'ésser" de Kundera planteja amb mestria la situació actual del PP, que és una pugna entre la inutilitat de l'existència i la necessitat de l'etern retorn, del que parlava Nietzsche. Aquell pensament que ve a dir que la història són cicles reiteratius, i per això el PP creu, que no paga la pena treballar, esforçar-se, estudiar els temes, o que no és greu ofendre la intel·ligència de la gent fent el ridícul permanent, perquè ja els hi tornarà a tocar governar. L'etern retorn de Nietzsche. No sé si com deia ell déu ha mort, però ell si, i amb ell la teoria. Si el PP vol tornar a governar, ha de canviar molt. O ha de canviar a Bonig i la seua cort de corifeus desubstanciats. 

23 de desembre, 2017

"COM A VALENCIÀ" -Levante-EMV- 23.12.17


A Catalunya Ciudadanosva aconseguir una extraordinària victòria pírrica. En gran part a costa del PP que va aconseguir una humiliant derrota històrica. Tots dos partits junts sumen el 2017 un total de 210.000 vots més que el 2016. La suma de JxCati ERC dóna 250.000 vots més que quan es van presentar col·ligats com JxSí. Per contrastar algunes magnituds.

Qui crec que també ha perdut molt en esteseleccions és el Rei Felip VI (és de veres que ell no vota, però el seu cunyat sí que va votar, per correu des de Suïssa), perquè la seua al·locució a la pàtria on donava suport a la violenta actuació policial de l'1O, i obria la porta al 155, ha donat com a resultat un fracàs gran. El PP a Catalunya és el partit menys votat, compartirà grup mixt amb la CUP, que els ha guanyat (els conservadors d'ací fan broma amb Cupromís, no sé si ara caldrà dir CUPPal seu grup parlamentari de restes de poda). Al PP no el salva res. Si hagués perdut escons però els independentistes no sumaren majoria absoluta d'escons, Rajoy podria aparéixer disfressat de Churchill (amb un gran cigar i tot) dient que ha sacrificat el partit per salvar Catalunya i Espanya. Blood, toil, tears and sweat. Però no. Com diria la finada Rita Barberà "¡Qué hostia... qué hostia!" (Churchill 0, Rita 1).

Puigdemont des de Brussel·les i Junqueres des de la presó, sumen, junt a les CUP, una majoria absoluta d'escons. Tenen per tant, la possibilitat de formar govern. I és ací on ve la meua reflexió. Ara ja no es pot parlar de minoria silenciosa, l'extraordinària participació en les eleccions serà gairebé impossible de superar. Per tant, amb una mobilització històrica, l'independentisme continua sumant més escons, la majoria absoluta d'escons. Però no de vots. Malgrat els 100.000 vots més que fa dos anys, per l'augment de la participació, continuen representant un 47% dels vots. Això és insuficient per a plantejar la via unilateral. Ja vaig escriure que també ho era fa dos anys, i eixe crec que va ser el gran error.

Trobe que és lícit que vulguen plantejar la independència, i trobe que és lícit que vulguen un referèndum pactat, amb totes les garanties i vinculant. És així com es resolen estescoses en les societats democràtiques, en els estats de dret. Ja en coneixem els exemples. I és possible que davant la disjuntiva del sí o no, el resultat fos un altre. Recordem que Catalunya en Comú, té un 7'4%dels vots que en una votació binària podria decidir en funció de com es comportés el seu electorat, que crec que és plural. Però el cert és que ara com ara, falta suport social. I crec que eixa és la gran tasca del pròxim govern.
Si les forces independentistes governen, crec que el seu repte és governar bé, i demostrar com podria ser eixa república que somnien. Amb polítiques socials, ètiques, transparents, productives... Que puguen sumen adeptes. No se m'amaga la dificultat que representa un PP bloquejant lleis via TC. I de fet és ací on volia anar a parar.

Escric això com a valencià, i com a valencià m'agradaria que Catalunya es tranquil·litzés, que millorés la convivència, i que puguen exercir el seu dret a l'autodeterminació de forma reglada. I també com a valencià necessite que Catalunya deixe de ser la portada de tots els diaris cada dia. I conste que no els culpabilitze a ells, que sóc conscient que hi ha molts interessos a posar el focus allí per tapar vergonyes d'allà. Però amb eixe lícit grau d'egoisme que pertoca, a mi el que em preocupa és el País Valencià.


I resulta que ací tenim un govern que està fent un titànic (hola Bonig!) esforç per recuperar el pols social del país, que està aconseguint atraure inversions estrangeres, que crea ocupació, que retorna drets a la ciutadania. Un govern net de corrupció, eficaç (òbviament no perfecte ni infal·lible), eficient, treballador. Un govern que malgrat un finançament pèssim, aconsegueix reduir el dèficit acumulat, i va pagant com pot els constants «pufos»que apareixen per la gestió dels populars durant un quart de segle. Un govern com veu que totes les seues lleis socials, les seues propostes més progressistes, acaben amb una suspensió cautelar del TC, perquè el PPCVha abandonat la política i es dedica als tribunals, per falta d'arguments i de vots. I un govern, i una societat, invisibles, opacs, perquè no estem a l'agenda d'Espanya. I és imprescindible ser-hi. No podem permetre que el PP continue amagant el que ens fa, amb la permanent crisi catalana.